El sector immobiliari dispararà al·legacions contra la ‘zona tensada’ de lloguers a Barcelona

La veuen poc fonamentada, tècnicament qüestionable i contraproduent per resoldre els problemes de vivenda. La decisió del Govern d’ampliar a 140 municipis la possible declaració de ‘zona tensada’ pel preu del lloguer serà replicada pel sector immobiliari amb una bateria d’al·legacions en els pròxims dies, tant en conjunt com en el cas específic de Barcelona. En cas de no ser ateses, alguns col·lectius ja donen per fet que el cas acabarà als tribunals. Especialment en casos com el de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que recentment va elaborar un estudi sobre l’aplicació a la capital catalana defensant que no era una ciutat tensada en la majoria de districtes, per la qual cosa afirma que l’administració catalana ha realitzat els càlculs de manera parcial per mirar de justificar l’aplicació que contempla la nova llei de vivenda. La Generalitat va obrir un període d’informació pública de 20 dies perquè les administracions, entitats i particulars poguessin presentar al·legacions respecte a això. Totes les parts afectades ho faran, amb criteris de diversa índole. Així, la Cambra presentarà arguments en contra tant des del Consell de Cambres com des de les mateixes cambres de municipos afectats, com és el cas de Barcelona. Consideren que els càlculs s’han «alterat per justificar les xifres» i vaticinen que el cas acabarà per la via contenciosa, assenyala el gerent d’aquesta última, Òscar Gorgues. Condicions i càlculs Es pot recordar que la llei de vivenda, amb les seves dues disposicions finals possibilita la limitació de rendes a les zones tensades i ajusta la qualificació de gran tenidor, per facilitar suposadament l’accés a la vivenda de lloguer. Les dues condicions que fixa per al primer són que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda de les llars; i que el preu de l’arrendament o compra de la vivenda hagi experimentat en els cinc anys anteriors un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma. Però aquestes ofereixen marge a la interpretació com perquè totes les parts en conflicte discrepin. Així, Gorgues assenyala que «s’han pres com a base rendes que no inclouen les economies submergides; s’ha partit de l’índex de la Generalitat i no del Ministeri; s’han pres dades del 2017 (fora de termini) i no del 2018 perquè l’increment sigui més acusat –assenyala–; s’han afegit a les despeses fins i tot les taxes de clavegueres i escombraries...; en relació amb les hipoteques, s’ha pres el 80% del valor de la compra (el màxim atorgat pels bancs) en lloc del 65% que és la mitjana sol·licitada», entre altres exemples. Metodològicament, a conveniència de l’Administració s’haurien pres dades des d’un determinat trimestre concret i no mitjanes anuals de l’any per establir les pujades acumulades, quan la Cambra va utilitzar les mitjanes dels cinc anys en el seu estudi, afegeix. El Col·legi d’Administradors de Finques, també molt crític amb la llei ja que «dificultarà l’accés als col·lectius més vulnerables perquè davant la desprotecció dels propietaris aquests elegiran els candidats més solvents», discrepa sobre l’aplicació de les zones tensades, que no veu extensibles a tota la ciutat, ni a municipis pròxims, assenyala el seu president, Llorenç Viñas. Se sumaran com a col·lectiu a les al·legacions i accions que acordin amb la Cambra de la Propietat, Carles Sala, responsable de l’àrea jurídica de COAPI-AIC, avança que el col·lectiu d’APIS de Barcelona i Catalunya està elaborant les al·legacions, incidint sobre aquestes qüestions: com s’hauria d’aplicar l’índex de referència català en el cas que s’insisteixi en la seva homologació per part de l’Estat; i sobre el fet que no es rebaixi fins a cinc les vivendes que defineixen un gran tenidor i es mantingui el límit vigent fins a la llei, de 10. Mesos d’incertesa L’Estat haurà de valorar la documentació que aporti cada comunitat, però està en l’aire el grau d’exigència que plantegin en aquest sentit, ja que teòricament la declaració de zona tensada no només ha d’aportar dades, sinó polítiques actives en aquests territoris per resoldre el problema de vivenda a la zona. Això condicionarà els pressupostos de les tres administracions. Sense oblidar que en cas de guanyar el PP les generals la llei seria possiblement derogada. Per això, és possible que si les al·legacions no prosperen i el ministeri valida les declaracions, no s’iniciïn processos judicials fins passats uns mesos, quan l’escenari polític estigui més clar. Els APIs estudiarien acudir amb altres entitats al contenciós administratiu. Altres experts, com l’expresident d’AEPSI (Associació Espanyola de Personal Shopper Inmobiliario ) i director general d’ACV Gestión Inmobiliaria, Iñaki Unsain, posen l’accent en les «desigualtats» territorials que produirà la declaració només en algunes comunitats. En casos com Barcelona, assegura que es frenarà la inversió en vivenda per llogar, cosa que reduirà la ja insuficient oferta, i que els propietaris no elegiran els perfils més febles econòmicament. Un mix que no millorarà l’oferta i pressionarà encara més els preus, opina.

El sector immobiliari dispararà al·legacions contra la ‘zona tensada’ de lloguers a Barcelona

Enèsim rècord dels lloguers a Barcelona: 1.087 euros al mes el 2023

La Cambra de la Propietat calcula que Barcelona no és una zona tensada de vivenda

Prediccions per a les eleccions generals 2023

El més llegit