comunitaris de qualitat. Però, al mateix temps, es pateixen processos de gentrificació per l’alta pressió del turisme i també té uns costos més elevats de les possibles obres de rehabilitació, especialment pels condicionants de la seva protecció patrimonial. Aquestes situacions, es fan especialment paleses, per exemple, per a la gent gran, que, ateses les condicions de densitat urbana i les característiques del districte, com la falta d’espais de vida a l’aire lliure accessibles, tenen més dificultats per integrar-se socialment tant amb els seus veïns com amb les xarxes de suport que donen serveis al barri. El districte de Ciutat Vella és cas d’estudi de gran interès que comparteix problemàtiques amb la resta de ciutats europees i la resta de districtes de Barcelona que comparteixen el repte creixent d’una població que augmenta el seu índex d’envelliment. Ciutat Vella, paradoxalment, té la taxa d’envelliment més baixa de la ciutat (117,5 el 2019) per diferents motius. No obstant això, la taxa de sobreenvelliment és del 20% (2018), lleugerament per sobre de la mitjana (19,2%), cosa que demostra que hi ha una forta presència de persones de 85 anys i més. Aquest districte també té l’esperança de vida més baixa i el percentatge més alt de persones de més de 65 anys que viuen soles, un 32,8%, per sobre de la mitjana de la ciutat del 25,5% (Ajuntament de Barcelona, 2019). Aquests indicadors es complementen amb un panorama socioeconòmic no del tot encoratjador del districte: l’índex de renda disponible de les llars de Ciutat Vella l’any 2019 era de 84,3, per sota del nivell de 100 de la ciutat. El 31,4% de la població resident al districte viu per sota del llindar de pobresa (2017), és a dir, viu en una llar amb uns ingressos inferiors al 60% de la renda disponible mitjana anual de les persones. Val a dir que aquesta taxa és la segona més alta de la ciutat, i supera en 11,8 punts la mitjana de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2017). A més, també és el districte amb la taxa més alta de privació material greu, amb un 11,2% el 2018, superior a la mitjana del 6,5%. En definitiva, trobem un escenari amb un parc edificat habitat, molt antic i degradat, ocupat per gent gran, moltes d’elles dones que viuen soles i sovint en el llindar de la pobresa i l’exclusió residencial. Les propostes que es recullen en aquest catàleg tenen com a objectiu contribuir a donar resposta a les necessitats de la població, amb una estructura d’habitatges que no compleix les condicions mínimes exigides i alhora té un alt valor històric que en ocasions n’augmenta el cost i dificulta el procés de rehabilitació. La proposta es basa en l’estudi de la totalitat de l’espai de cobertes de Ciutat Vella per tal d’avaluar el potencial d’implantació de solucions eficients de baix cost per millorar les condicions de vida de la gent gran. L’ús de cobertes per a usos comunitaris no és nou, sobretot quan els possibles usos són productius o turístics. Tanmateix, hi ha constància del benefici que pot tenir el seu ús per a les condicions de vida de la gent gran i del potencial que pot tenir en la recuperació d’espais verds, també per a la comunitat. El procés de prototipatge que es presenta en aquest catàleg busca, a grans trets i mitjançant processos participatius, identificar els usos més adequats per a la millora de les condicions de vida de la gent gran a Ciutat Vella. Així mateix, les solucions resultants poder ser executades de manera col·laborativa, a un cost assequible, i utilitzant mètodes de construcció en sec i sistemes reutilitzables. En aquest sentit, es pretén posar en valor la capacitat de la petita escala en la intervenció arquitectònica, i explorar els límits de propostes constructives senzilles però amb un alt impacte en la qualitat de vida de les comunitats. Un dels principals objectius de la proposta és que els elements dels prototips puguin ser autogestionats, construïts i replicats per les comunitats a curt i llarg termini.»»>Barcelona amenaça de tancar dues hores abans els bars musicals del Triangle Golf si segueix el soroll

La Barcelona que no pot dormir pel soroll i l’incivisme

El 57% de barcelonins conviuen amb nivells de soroll inacceptables