Tarzández: el Tarzan català que rescata animals pel món

Poses els peus a l’aigua amb la mateixa esgarrifança que al veure el nou videoclip de Leticia Sabater. No es veu el fons, però s’intueixen més bitxos que al temple maleït d’Indiana Jones. És un pou abandonat enmig del no-res. «El pantà de Shrek era més net que això», assegura l’Alex fent equilibris sobre la teva mateixa biga llefiscosa. Aquí hi ha més granotes atrapades que en la filmografia de Disney, potser alguna serp i «no sabem si alguna cosa més», afegeix amb deix rutinari. El van avisar per Instagram i ara és aquí, com si fos un Tarzan a domicili. Tarzández –s’ha rebatejat a les xarxes–. És un Tarzan català que rescata animals pel món. La seva vida sembla un documental de La 2. Tant pot rescatar a mà serps verinoses «potencialment mortals» –detalla com si res– com agafar la cua a un cocodril de tres metres i mig o esquivar la queixalada d’una tortuga mossegadora. Fins i tot s’ha deixat picar per un escorpí per explicar als seus seguidors el que se sent. Ell arronsa les espatlles sense escarafalls. «Diran allò de ‘va morir fent el que més li agradava’». Sona a superheroi castís, com Superlópez però en versió animalista. Aquest Tarzan s’anomena Hernández: per això el sobrenom de Tarzández. Més conegut com «aquell que agafa bitxos». Hi ha qui l’anomena «el nou Frank de la Jungla». No, a ell no li agrada que l’encasellin. «No vull ser una continuació», es justifica. «Òbviament, de petit em va inspirar molt». Acumula més de 750.000 seguidors entre Instagram, TikTok i Youtube. Té vídeos amb 21 milions de visualitzacions. ‘Influencers’ de natura i d’animals, així els anomenen. Es comencen a multiplicar per les xarxes. «Som ‘influencers’ que fem falta –apunta l’Alex–. S’està conscienciant la gent». Ell busca pel món «efectes trampa»: «Són construccions humanes –detalla– on els animals cauen o es refugien creient que estan fora de perill i després ja no en poden sortir. Si no se’ls treu, moren». Com les granotes del pou llefiscós. «Tot i que s’assembli a una bassa on viurien –explica–, no és un hàbitat ideal per a elles. No tenen escapatòria». Els de Tarzández són rescats virals: amb el mòbil a la mà i la GoPro al cap. «Intento divulgar», justifica l’‘influencer’. Es fica en pous, ensenya bitxos, col·labora amb centres com el CRARC de Masquefa. Fins allà ha seguit el rastre, per exemple, de la pitó de 13 quilos que van trobar la setmana passada en un arbre de les Corts. @tarzandez Esta és la serp que es va trobar en un arbre a Barcelona, es tracta d’un pitó reticulat de 3.60 m i més de 13kg. No tenia xip, de manera que no s’ha pogut identificar el seu amo. Des d’avui viurà en el CRARC de Masquefa. #tarzandez #serpiente #serpientes #barcelona #piton #pitonreticulada #reptiles ♬ Chill Vibes Té 24 anys i ha trepitjat 18 països. Porta la firma de la seva àvia Lolita tatuada al braç, al costat de la silueta de Sabina amb bombí. La seva base d’operacions és a Vacarisses, enmig de la muntanya, tot i que últimament viatja a ritme de Willy Fog. «En aquests últims 12 mesos, he estat al Marroc cinc vegades, a Mèxic, Costa Rica, Tailàndia, Finlàndia», detalla. «Es pot dir que soc un mort de gana –diu rient–, perquè el que guanyo m’ho gasto en viatges». @tarzandez♬ so original – Tarzandez És un kamikaze, ho confessa. «Moltes vegades ho dic: algun dia em passarà alguna cosa, perquè no tinc coneixement». A Mèxic –recorda–, es va plantar en un cocodrilari i dos minuts després estava dins d’una gàbia agafant la cua de dos cocodrils americans. «Algun dia em passarà alguna cosa», li va dir a l’encarregat, que el va colar a la gàbia. I li va preguntar quant temps feia que treballava allà. «Només un any», li va contestar. «Potser –diu somrient ara– ho hauria hagut de preguntar abans». @tarzandez Menciona al teu amig@ el que no ronca #tarzandez #animalestiktok #animalesgraciosos #humor #cocodrilos #animalplanetlatinoamerica #animalessalvajes ♬ so original – Tarzandez Se l’ha jugat molt, però mai ha tingut cap ensurt, assegura. «M’han mossegat un munt de serps, però no verinoses. Tot i que tinc certa curiositat per saber què et fa un escurçó d’Espanya». No fa broma, no. ¿Que per què s’arrisca tant? «Em sento viu –respon d’una tirada–. Sempre he sigut molt nerviós i quan estic fent aquestes coses és quan m’oblido de tot –diu rient–. Estic més relaxat així que al llit». @tarzandez rescati d’un escurçó vellut en una casa a Costa Rica 🐍🫶🏻 #tarzandez #rescatesdeanimales #animalrescue #rescatedeserpientesvenenosas #vibora #rescateanimal #animalplanetlatinoamerica Shot on Sony a7III @sonyelectronics ♬ so original – Tarzandez «Això no és tan extrem com m’agradaria», et diu l’Alex mentre albira un bitxo de mida troleibús. Seguim al pou llefiscós. «Paciència i perseverança», diu esbufegant amb la xarxa a l’aguait. Ara mateix no es veu ni una de les granotes atrapades. «T’han vist la cara i se n’han anat cap avall», assegura rient el Joel des de dalt. És el seu germà petit. El sol acompanyar en els rescats, com Deborah Pinto, una altra addicta a les serps. Avui la captura és difícil, però el Tarzan al rescat sortirà del pou amb quatre granotes. Acabaran saltant al riu del costat encara amb ulls de perplexitat, com si s’acabessin d’assabentar que Froilà està organitzant la Cimera del Clima. L’Alex volia ser Andreu Buenafuente. Amb 5 anys ja gravava al pati de casa seva. Amb 13 era ‘youtuber’. Va estudiar Periodisme i va fer un màster de cine documental. «Ara m’han becat a l’ESCAC per fer un postgrau de direcció de fotografia», anuncia. Vol fer documentals. «Que se centrin en la relació que tenen les persones amb la natura i els animals, sobretot en zones remotes». Hi ha molt expert exprés a les xarxes, lamenta. «I es rep molta crítica també». «¿Per què has de molestar els animals?», li solen dir. «A veure, ¿t’estàs quedant amb el missatge?», els respon ell. «El missatge és que després hi ha molta gent que m’escriu i em diu: ‘Gràcies a tu ja no tinc por de les serps’. Em van enviar un missatge abans-d’ahir: ‘Anava amb un grup de ciclistes –li explicava un noi– i ens en vam trobar una i la volien matar. I jo els vaig dir: no, aquesta és la que va treure el noi al vídeo –una serp blanca, molt comuna a Espanya; té mala llet, però no fa res’. Per mi –assegura l’Alex– això ja val la pena, ja no m’importen els comentaris negatius». Aquest Tarzan té formació en primatologia i herpetologia (estudi dels rèptils). El fascinen les serps però no suporta els escarabats. «Són la meva nèmesi», diu rient. ¿De què té por ell? «Els taurons em fan una miqueta de cosa –confessa–. Però ho vull superar». Quan pugui, diu, es traurà el títol de busseig. «Recordeu que som el temps que ens queda», sol repetir en els seus vídeos. «És del poeta Caballero Bonald –explica–. M’agrada molt. Crec que defineix molt bé la meva manera de veure la vida: et moriràs qualsevol dia. Aprofita».

Tarzández: un Tarzan català a domicili

El més llegit