La revetlla de Sant Joan omple la platja de Barcelona: ‘botellon’ massiu, almenys un apunyalat i controls laxos

Ingenu propòsit pretendre encarrilar una festa que s’escampa per totes les arestes de la nit com passa per la revetlla de Sant Joan. Amb prou feines s’havia post l’últim sol de la primavera quan la multitud ja s’havia llançat a les platges de Barcelona per saludar l’estiu, sense cotilles: pocs llocs lliures s’endevinaven on poder acampar tot just es va fer fosc a la línia de costa que banya el centre de la capital, entre les platges de Sant Sebastià i la del Somorrostro. La vora regalava una estampa superba, atapeïda i il·luminada pels focs artificials. No obstant, discrepaven els que es disposaven a esperar l’alba, ajaguts sobre la llengua de sorra que s’estén del Vela a l’Hotel Arts: ¿la gentada feia pinta de més nodrida aquesta vegada que en els recents estius postpandèmics, o s’imposava cert retorn a la normalitat, després del desenfrenament amb què es va treure de sobre l’esgarrifança de la covid? El cert és que, fins a ben entrada la matinada, la gresca amb prou feines va donar símptomes de desbocar-se. Fins i tot alguns menors participaven en la gresca acompanyats dels pares, si bé el solstici imposa sempre les seves regles, i relaxa els costums, també regirant-se amb alguna urpada sinistra: almenys un home de mitjana edat va ser apunyalat a prop del pit i va haver de ser atès al passeig Marítim, com EL PERIÓDICO va tenir ocasió de veure. La baralla es va produir depassada la mitjanit. En una nit de vigília paradoxalment folgada per ser la més curta de l’any, semblava una hora tirant a tranquil·la, quan amb prou feines encara ha fet efecte l’excés d’alcohol, ben assortit pels colmados –llargues files de clients, només superades per les que es van formar davant els lavabos habilitats– i els nombrosos llauners que vociferaven la mercaderia, no pocs amb taules col·locades al dic per exhibir els combinats: de no entrar en el regateig que els venedors gairebé imploraven a qui fes mitja volta després de preguntar el preu, els mojitos de carrer es venien a 5 euros –4, en la versió més barata– i la cervesa, a 1 euro, per sota dels 2 euros que els assedegats d’aigua havien d’afluixar. «Estàvem prenent unes cerveses quan, de sobte, un home el va empènyer i va començar la bronca», ploriquejava una noia que acompanyava el ferit. Els sanitaris li van practicar un embenat al braç esquerre, a l’altura del cor. Descamisat i serè, l’home no va perdre la consciència després que li clavessin la desagradable rascada. «Va passar només per un cop casual. Qui va apunyalar anava amb tres o cinc més. Tots van sortir corrent», van explicar uns nois amb bici que van veure l’aldarull. Els Mossos d’Esquadra van rastrejar pel carrer Pepe Rubianes i el passeig Marítim, seguint els passos d’una altra testimoni i mirant de localitzar l’agressor: potser era una quimera entre tanta gent. Diversos venedors ambulants es van esfumar a l’adonar-se de la presència dels agents: alguns, eixerits, van dissimular davant els policies recolzant-se cada un amb un got a la mà en una de les taules desplegades amb les begudes que oferien. Es van fer passar per un grup més en plena farra. Blindatge lleuger En una nit que convida a la distensió, fins i tot un agent de la Guàrdia Urbana de servei va conversar breument amb els periodistes. «Hi ha un dron controlant les aglomeracions. En funció de l’aforament a què s’arribi, es tallarà l’accés. Però millor que continuï així», va assenyalar el policia, apostat en un punt de control a la plaça del Mar. Es preveia que aquesta vegada s’estrenyés la regulació per travessar la Barceloneta en direcció d’entrada o sortida del litoral, per prevenir que la massificació no es contagiés al barri i vetllar pel descans dels veïns. «Les revetlles del 2019 i el 2021 van ser bastant caòtiques i per això vam proposar almenys un tancament perimetral, tot i que el que demanem sempre és el tancament de la platja per Sant Joan, però ens diuen que no es podria garantir», expressa Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta. No obstant, el blindatge va resultar imperceptible, lleuger a tot estirar. Si bé van circular furgons i vehicles policials cap amunt i cap avall, no van tallar el trànsit ni van limitar el pas als que es van abalançar sobre la costa. Amb prou feines es va veure un sol carrer tancat en un extrem i l’altre, el de l’Atlàntida: els seus habitants conserven la tradició d’ocupar la calçada i compartir sopar. En qualsevol cas, l’interior del barri amb prou feines va ser envaït: avançada la matinada, alguns assistents a les celebracions atallaven pels carrerons, tot i que la majoria fluïa per tota l’amplada de Joan de Borbó cap al metro. Per cert, cap a dos quarts de tres, els empleats de TMB tallaven l’entrada a l’estació de Barceloneta i s’escarrassaven a posar ordre en la multitud que s’amuntegava a la boca de la parada. Despreocupació Molt abans de donar la revetlla per liquidada, a la Berta li preocupava no entreveure cap lloc a la platja on instal·lar-se amb les seves amigues. «¡Està a rebentar! No sé si hi podrem trobar un lloc», esbufegava la noia, despreocupada perquè l’eixam congregat al costat del mar pogués ser propici per a un furt sigil·lós o una agressió. «Anant a la feina també em poden robar o apunyalar. La veritat és que aquí em fa més por cremar-me amb els petards», va dir. «¿Un robatori? D’això sempre n’hi ha a Barcelona i toca cuidar-se molt, també quan no hi ha celebració. Ja em van intentar atracar una vegada», responia el Valerio, armat amb un arsenal de coets al peu de la vora. El Carlos, envalentit pels amics i l’ampolla que agafa, foragitava qualsevol temor en una nit que va qualificar de «’chévere’», com diuen al seu país, Colòmbia. «Si algun ve amb mala intenció, el subjectem i el llancem a l’aigua», va resoldre. El Nil i l’Anna van fer un capbussó sense necessitat que els empenyessin: es van capbussar a mitjanit per saltar tres onades, com és típic a València, d’on procedeixen. «Ens ha fet una mica de vergonya, perquè gairebé estàvem nosaltres sols», admetien els dos joves. Els fastiguejava la massificació, també els residus del ‘botellon’ que encatifaven la sorra. Estirats sobre un pareo –uns subsaharians n’oferien a 12 euros–, l’Ana i el Daniele complien un ritual: pintar sobre un paper el que demanen a l’any que, d’alguna manera, s’estrena amb Sant Joan. «El celebro des dels 3 anys i, per a mi, té una connexió amb els desitjos. Em sembla estimulant», confessava ella. El seu amic es declarava més atabalat: «Massa gent... No tinc al cap res en particular que em pugui passar, una agressió o alguna cosa així, però sí que estic en alerta». Més prosaica és la coïssor que ha irritat els xiringuitos, als quals s’ha vetat organitzar festes per segon any consecutiu a Barcelona. «Afecta en la facturació, el servei i la intensitat de la feina. Sense prohibició, faríem el 20% o el 25% més de caixa», calculava el Gianmarco. En tot cas, admetia que el negoci es dispara amb la revetlla. «Si normalment tenim 800 o 1.200 clients, per Sant Joan podem arribar-ne als 3.000», estimava. Més modestes eren les pretensions del Sandoval, llauner per esquivar l’atur: va comprar 50 llaunes de cervesa al principi de la nit i, cap a les dues, n’havia venut unes 30, cada una per 1 euro. «Va regular, perquè hi ha molta competència aquest any –rondinava. A les festes de Gràcia he arribat a vendre’n 300, però aquí hi ha més venedors que altres vegades. A sobre, els pakistanesos tenen bodega i els ve una furgoneta per tornar a carregar-los». Explica que a casa només hi entra el que guanya la seva dona. «Com a molt, el que en tregui m’arribarà per al butà», intueix. Fins i tot la nit més esbojarrada hi ha qui només mira de sobreviure.

El més llegit