Esbroncades i tensió al Saló de Cent: Colau, Collboni i Sirera deixen Trias sense revenja

La gent s’anava asseient al Saló de Cent. Faltava poc més d’una hora per a l’inici de l’acte d’investidura i el personal del consistori anava col·locant els convidats. I de sobte, els assistents han començat a mirar-se amb gest d’incredulitat, i han començat a comentar el que acabava de passar. Barcelona en Comú havia anunciat a les 16.01 h que tenia intenció de donar els seus nou vots a Collboni, fet que a hores d’ara ja no esperava gairebé ningú i que ho ha canviat tot a 59 minuts per a l’inici del ple d’investidura. Esperant un gol d’última hora Com si fos la típica escena de l’última jornada de la lliga de futbol, en un camp on es depèn del resultat de tercers, els presents esperaven a veure si arribava o no un gol d’un altre equip, perquè el desenllaç final quedava en mans del PP i de Daniel Sirera. A les 17.16 h, ha entrat al Saló el grup de Junts, amb Xavier Trias al capdavant, i hi ha hagut aplaudiments, alguns de gent que s’ha aixecat. Ja semblava una mica un homenatge a l’exalcalde, que aquest dissabte ho tenia tot per consumar la venjança perfecta, la revenja somiada. Protestes A les 17.17 h hi han entrat els socialistes, amb Collboni al capdavant: un home l’ha esbroncat un parell de vegades. I un minut després han entrat al Saló de Cent Ada Colau i la resta de regidors dels Comuns: alguns crits de suport, més esbroncades que a Collboni –tot i que del mateix home–. A continuació, Ernest Maragall i els regidors d’ERC han sigut aclamats amb un punt emotiu: eren la viva imatge de l’equip que baixa a segona divisió. Els últims a entrar-hi, els dos regidors de Vox, han rebut suport d’unes quantes persones, podríem dir que els seus familiars. Les televisions col·locades a la sala anaven enfocant els regidors. Quan n’ha sortit Collboni, la dona que anava amb l’home que esbroncava l’ha insultat visiblement. La seva setena vegada Albert Batlle ha sigut el president de la mesa d’edat com el més veterà, si bé és més jove que Trias i Maragall, com s’ha encarregat de remarcar a l’iniciar el seu breu torn de presentació. Com a regidora més jove completava la mesa Jess González, de Barcelona en Comú. És, ha precisat Batlle, la setena investidura en què participa. El secretari de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Cases, ha llegit en veu alta els resultats de tots els partits en les eleccions municipals del 28 de maig i els noms dels regidors electes, que han jurat o han promès acatar la Constitució, alguns per imperatiu legal. Han jurat els del PP i Vox; han promès per imperatiu legal els de Junts (menys Trias, que ha promès a seques), ERC i Barcelona en Comú. Els socialistes han promès sense més ni més. A les 17.37 h, Batlle ha preguntat als caps de grup si algun renunciava a presentar-se a l’alcaldia. I tres ho han fet: Ada Colau, Ernest Maragall i Daniel Sirera. I en el moment en què Sirera anunciava aquesta circumstància, ha quedat clar que l’alcaldia ja no seria per a Trias. Perquè si el regidor del PP renunciava a votar-se és perquè votaria Collboni. Tenerife És inevitable remuntar-se a les lligues guanyades pel Barça en l’última jornada gràcies al Tenerife, que per dues vegades va impedir al Madrid ser campió, per assenyalar les semblances. Perquè tot i que el desenllaç és una cosa diferent, per segona vegada consecutiva a Barcelona el guanyador de les eleccions no serà l’alcalde. El 2019 li va passar a Maragall, que va veure com Manuel Valls donava l’alcaldia a Colau. Aquesta vegada és Trias el que no serà regidor malgrat haver guanyat. Tot i que Maragall, resulta dur constatar-ho, ha estat de nou a l’equip de la derrota. 17.000 vots No és el mateix que el 2019 perquè fa quatre anys la sorpresa va ser gran, però ja quedava clara quan va arribar el ple d’investidura. Aquesta vegada ha sigut més vertiginós. I Trias ha vist com la vida li treia de la taula un plat que era molt desitjable. Perquè diuen que el futbol té una cosa especial: que sempre et dona la possibilitat de revenja. En política no passa tant. I, en canvi, l’alcaldable de Junts ho havia aconseguit. Va guanyar Colau per dos regidors i 17.000 vots, gairebé igual però al revés que el 2015, quan ella li va treure un regidor i el va vèncer per 17.000 vots. Núria de Gispert se’n va Trias ha vist com aquesta revenja somiada, aquesta venjança perfecta, s’esfumava en l’últim segon. Collboni ha promès el càrrec, i ja les esbroncades no han sigut només del mateix home –que l’insultava de nou, sinó un fet més general–. Mentre el socialista prometia el càrrec, l’expresidenta del Parlament i exconsellera Núria de Gispert, abans d’Unió i avui de Junts, s’ha aixecat per anar-se’n sense haver d’escoltar-lo. A poc a poc però decidida, De Gispert ha abandonat el Saló de Cent, on molts dels convidats vivien amb amargor la situació: molts venien a aclamar l’alcalde Trias i s’han hagut d’empassar el gripau que continuï sent exalcalde. «Colau ja és història» Sirera ha explicat el seu vot perquè la «música» del projecte de Trias no li va agradar i ha proclamat: «Colau ja és història». Maragall, en el seu segon Tenerife, ha lamentat «un espectacle indigne» que, ha dit, s’assembla «massa» al de fa quatre anys. El republicà ha fet una llarga intervenció, emotiva. Són dues derrotes molt dures en dues investidures seguides, les seves. Molts l’han aplaudit i alguns dempeus. Colau ha assegurat que la sessió ha sigut peculiar perquè no se sabia quin en seria el resultat final: rialles d’emprenyament entre alguns dels presents. Collboni ha demanat respecte. «Respecta tu el vot», ha contestat la dona que insultava amb l’home que esbroncava. El 3% i els crits d’emprenyament «La Convergència del 3% no havia de tornar a l’ajuntament», ha afirmat Colau: més crits d’emprenyament. «Em sap molt greu, senyor Maragall», ha afegit perquè no es tanqués el pacte d’esquerres. El republicà deia que ‘no’ amb el cap. Al seu costat, la regidora d’ERC Elisenda Alamany deia ‘no’ amb el cap, però a més amb els ulls tancats. «En democràcia s’ha de saber perdre i guanyar i hi ha gent que no ho sap fer. No em refereixo a ningú, però el miro», ha dit atalaiant Colau. «És la tercera vegada que passa», ha denunciat. Perquè ha assegurat que el 2015 va perdre per la notícia falsa que tenia diners a Suïssa, el 2019 va passar allò de Valls i ara això d’aquest dissabte. Trias ha anat elevant el to, i ha assegurat que en aquests últims temps es deia a si mateix: «Si no surto alcalde, que ‘us bombin a tots’. «Des que han arribat no s’atreveixen a mirar-me a la cara», ha retret als ‘pares’ de la seva derrota inesperada. I els ha advertit: «Estan equivocats i el temps ho demostrarà». Davant tanta muntanya russa d’emocions, el que ha cridat menys l’atenció ha sigut el discurs de Collboni, i l’home que esbroncava i la dona que mussitava insults han fet el gest ostensible de no atendre’l. El partit, la jornada i la lliga ja havien acabat.

El més llegit