La confirmació de la investidura accelera la negociació per l’alcaldia de Barcelona

Els grups amb representació a l’Ajuntament de Barcelona semblaven aquest dimecres convençuts que Vox forçaria un retard en la investidura del nou alcalde, prevista per a dissabte a les 17.00 h. Si el partit ultradretà, que ha vist com la Junta Electoral Central desestimava el seu segon recurs per demanar que es revisés el vot nul, hauria seguit amb la seva reclamació, presentant un contenciós administratiu, la investidura hauria passat al 7 de juliol. Però finalment Vox hi ha renunciat i ara queden tot just dos dies i mig perquè l’Ajuntament de Barcelona celebri, a les cinc de la tarda de dissabte, la investidura del nou alcalde. Aquestes són les posicions i possibilitats que són sobre la taula. Trias en solitari Diuen els partits que fins ara hi ha hagut més converses que negociacions. Que no s’han concretat ofertes. Si al final no hi ha espai per a un acord abans de dissabte, els números i la lògica indiquen que Xavier Trias serà investit com a candidat més votat en les eleccions municipals, només amb els 11 vots del seu grup. Fins ara, Trias ha explicat que veu més a prop una entesa amb el grup d’ERC, i que ha constatat que el PSC de Jaume Collboni es mostra més distant. Pacte amb ERC Trias i ERC, vells coneguts de la política catalana i barcelonina, formarien un govern de 16 regidors. Quedarien, doncs, a cinc de la majoria absoluta, fixada en 21. Però pujar d’11 a 16 permetria a Trias guanyar oxigen en la gestió: si comença sol, els altres 10 regidors de Junts hauran de dirigir un districte cada un a més de les àrees de gestió que els correspongui, com li va passar a Ada Colau a l’iniciar el seu primer mandat i durant dos anys i mig d’aquell període. Si pacta amb Trias, ERC estaria en el govern i això suposa tenir recursos i llocs de treball i, en funció de la negociació, poder aplicar part del seu programa electoral. El dubte és quin paper tindria Maragall en aquest govern. Pacte d’esquerres Barcelona en Comú encara ha defensat aquest dimecres la possibilitat d’una aliança amb el PSC i ERC, que sumen 24 regidors, cosa que els permetria governar amb comoditat. Però aquesta xifra és l’únic positiu i clar que es veu per ara d’un pacte que sent difícil es va convertir en molt complicat en vista de l’avanç de les eleccions generals. Colau va proposar aquest dimarts compartir l’alcaldia: un any per a Maragall, un i mig per a ella i l’últim any i mig del mandat per a Collboni. El PSC ho va descartar i ERC va considerar que no és una proposta seriosa. Jordi Martí va lamentar aquest dimecres que els tres partits no hagin pogut ni reunir-se i va demanar una reunió. Els republicans deien dimecres a la nit no haver rebut convocatòria. La fórmula Sirera La possibilitat que Collboni sigui alcalde amb el vot del PP de Daniel Sirera requereix dues coses que sembla que no poden produir-se alhora: que els Comuns no tinguin cap paper en aquest govern hipotètic del PSC i que, malgrat això, votin el candidat socialista. Barcelona en Comú ha remarcat aquest dimecres que no participarà en una «triangulació» amb els populars que faci alcalde Collboni. També han advertit que Colau no es retirarà per facilitar aquest pacte. L’alcaldessa en funcions ha assegurat que agafarà l’acta de regidora, i que més endavant decidirà si abandona el plenari. La sociovergència Es diria que no és un pacte gens forassenyat. Si Junts i el PSC pactessin el govern de Barcelona, els seus 11 i 10 regidors, respectivament, els donarien la majoria absoluta. A més, les seves posicions sobre la ciutat no estan allunyades i els dos partits han conviscut amb una gran sintonia a la Diputació de Barcelona els últims quatre anys. No obstant, es diria per l’ambient regnant que no és una aliança que estigui guanyant punts aquests dies. Potser, si no quallés l’entesa de Trias amb ERC, podria abordar-se després de les generals.

El més llegit