Barcelona desencalla la façana nord de Glòries amb una reparcel·lació milionària

L’Ajuntament de Barcelona ha donat l’última puntada a una operació urbanística de relleu, a les acaballes del mandat i sense cap publicitat. Es tracta de la façana nord de la plaça de les Glòries, que queda per fi desencallada després d’un llarg procés legal per reparcel·lar tres illes del carrer Consell de Cent, entre Castillejos i Independència. L’operació inclou nombroses demolicions, sis noves finques de vivendes, dues rehabilitacions d’antigues fàbriques i una notable ampliació de la zona verda. Conté una superfície total de 42.000 m2 i només la transformació –demolicions, indemnitzacions, reallotjaments...– té un cost de més de 26 milions d’euros, a càrrec de tots els propietaris del terreny inclòs el consistori. A aquesta xifra caldrà sumar-hi la construcció de cinc edificis de nova creació, destinats a vivenda pública i privada. Un simple cop d’ull a aquest tram de Consell de Cent fa evident la decadència de la majoria de les finques, que van quedar en stand by des que es van traslladar els Encants Vells fa una dècada. Moltes eren originalment magatzems de drapaires, antiquaris i venedors del mercat, amb vivendes precàries intercalades. Sobreviuen alguna activitat comercial als baixos i mig centenar de residents, però diversos immobles amenacen ruïna, són ocupats o ja s’han convertit en solars. Res a veure amb la resta de Consell de Cent, rellançat com a Superilla. A punt per votar i enderrocar La reparcel·lació d’aquestes tres illes de l’Eixample estan previstes des del 2007, quan es va firmar l’unànime Compromís per Glòries. Però el camí no ha sigut gens fàcil: inventariar totes les propietats i persones afectades, posar d’acord als amos de les 79 finques, pactar preus i compensacions per a 50 pisos habitats i 21 locals llogats, decidir nous usos... A més, el projecte base, presentat el 2021, s’ha hagut de modificar per llimar càlculs econòmics i acatar noves exigències legals sobre sòls contaminats. Finalment aquest abril ha sortit a exposició pública el projecte final, preparat perquè el nou consistori electe en voti l’aprovació definitiva. Portaveus municipals han declinat valorar per a El Periódico la reparcel·lació aconseguida i els pròxims passos a seguir. No obstant, segons la documentació –més de 1.500 pàgines–, la primera de les tres fases de demolicions està prevista per al 2024 al sector Castillejos-Consell de Cent. La reurbanització avançarà a mesura que es buidin les finques i s’allargaria fins al 2026, dos anys durant els quals s’han pressupostat també uns 200.000 euros per a vigilància i tapiats. Verd, patrimoni i altures rebaixades El canvi més gran és l’expansió del parc cap al nord, amb 26.400 m2 de verd en aquest nou àmbit. Entre Independència i Cartagena se suprimeixen tots els immobles excepte dues antigues fàbriques: la de paraigües de Dos de Maig que acollirà la veïna escola Gaia i la de sucre de Cartagena que es destinarà a ludoteca, esplai juvenil i casal de gent gran. També sobreviuen, clar, l’escola i l’escola bressol públiques de recent construcció a Cartagena, avançada d’aquesta operació a dos terrenys ja públics. Tota l’edificabilitat queda concentrada a 6 finques noves compactades en una sola illa, la compresa pels carrers Consell de Cent, Cartagena, Diagonal i Castillejos. Seran blocs de vivendes –més de 500– de lliure mercat i també de protecció oficial, amb altures que van des de planta baixa més 7 pisos fins a planta baixa més 11. Inicialment el projecte preveia fins a 15 plantes, però l’oposició veïnal ha portat el consistori a rebaixar les altures amb un malabar urbanístic: 3.431 m2 de l’edificabilitat permesa han quedat a un calaix, pendents de recol·locar en una altra peça del gran puzle de Glòries, probablement la parcel·la Sòcol/Ona de Gran Via amb Badajoz. Sis finques públiques i privades La primera finca, a la cantonada de Consell de Cent amb Castillejos, s’ha adjudicat a una immobiliària: 2.800 m2 repartits a parts iguals entre pisos de lliure mercat i de protecció a preu concertat. La segona quedarà en mans de sis particulars, procedents de l’amalgama de propietaris del terreny reparcel·lat, i es destinarà als mateixos usos, amb 3.129 m2 per a cada tipus de vivenda. La tercera finca, a Castillejos 188, es destinarà íntegrament a reallotjar els veïns dels immobles condemnats a ser enderrocats. Els que estan en règim de lloguer rebran un pis de protecció de règim general pel període de temps que els quedi de contracte, mentre que els propietaris obtindran una vivenda pública a preu taxat. Prop de 5.000 m2 en total. Es dona el cas curiós que l’únic veí que viu ara en aquesta parcel·la haurà de ser allotjat de forma provisional: doble mudança i per un període indeterminat, però amb totes les despeses pagades. Segons el document a exposició pública, 29 llars de lloguer i uns altres 5 de propietat seran reallotjats després d’acreditar que tenen dret a això i preferir aquesta via a una indemnització. Queden fora de les dues fórmules sis persones que no han presentat papers i unes altres set que van llogar pisos precaris a partir del 2019 amb una clàusula de renúncia a compensacions futures. La quarta finca són gairebé 7.000 m2 de vivenda de renda lliure, que queda en mans del consistori de Barcelona. Un recurs útil per resoldre permutes, per exemple. S’ha de recordar que l’Ajuntament, a més dels seus terrenys en aquestes tres illes, rep dels privats un 10% de l’aprofitament urbanístic com a cessió obligatòria i gratuïta. La cinquena és la més vistosa, perquè es tracta d’una edificació de 14.000 m2 a quatre vents i triangular, que combina diverses alçades, al costat de la Diagonal i el parc. Serà 100% de mercat lliure i queda en mans de tres immobiliàries, cosa que augura una promoció d’alt nivell molt cobejada.

El més llegit