Els Comuns i Vox demanen a la Junta Electoral que revisi els 6.400 vots nuls de Barcelona

Barcelona en Comú va anunciar el cap de setmana passat que havia presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona perquè considera que hi va haver «errors materials» detectats en el recompte que es va fer divendres passat, i que va acabar sense canvis, en el sentit que el PSCva mantenir el desè regidor a Barcelona, que estava a 141 vots de perdre si Barcelona en Comú retallava aquesta distància mitjançant les modificacions que solen donar-se en la revisió del vot. Però no havia transcendit el fet que també Vox va presentar, divendres mateix, un recurs davant la Junta Electoral de Zona, en aquest cas per reclamar que es revisi el vot nul, ja que el partit ultradretà està a poc més de 1.500 vots d’esgarrapar un tercer regidor al PSC. Si ho aconsegueix, els socialistes i Barcelona en Comú empatarien a nou regidors. D’altra banda, tot i que no quedava gaire clar en el missatge en el qual van anunciar el seu recurs, els Comuns també demanen que es revisi el vot nul, que en les municipals va arribar a Barcelona a 6.402 sufragis. L’increment és considerable: fa quatre anys hi va haver 1.540 vots nuls a Barcelona. Barcelona en Comú, igual com Vox, no ha volgut facilitar el redactat del seu recurs, però fonts dels Comuns argumenten que era evident demanar la revisió del total de vot nul ja que presentaven un recurs perquè s’estudiés el cas d’una mesa a Ciutat Vella en la qual reclamen 150 vots, amb els quals no n’hi hauria prou per guanyar un regidor al PSC, que ara està 342 vots per davant en la pugna pel segon lloc, per darrere de la llista de Junts. L’opció que en el vot nul es trobin 200 vots vàlids per a Ada Colau és complexa, però l’esperança és l’últim que es perd. La decisió del jutge Vox creu que té opcions d’aconseguir aquest regidor perquè va presentar dues paperetes a les municipals, una amb les sigles dins d’un requadre i una altra sense, i algunes van ser considerat nul·les. Sospiten que això va poder passar en molts casos i tenen en compte que aquesta vegada hi ha hagut més vot nul que altres vegades. Divendres, a l’iniciar-se el recompte, el president de la Junta Electoral de Zona, Joan Marsal, va anunciar que només es revisaria el vot nul impugnat durant la jornada electoral. És habitual que els interventors i apoderats dels partits estiguin al corrent del procés i impugnin casos en els quals es considera nul·la una papereta. Però els representants de Vox en el recompte de divendres van considerar injusta la decisió perquè no tenien, diuen, prou gent per ser a un bon nombre d’escoles, cosa que els va impedir poder impugnar aquests vots nuls. El requadre Quan, abans de les municipals, Vox va anar a la Junta Electoral a sol·licitar la papereta, el van informar que l’Ajuntament de Barcelona l’hi enviaria. El consistori va sol·licitar el logo per elaborar-la, i Vox els hi va enviar amb i sense requadre. L’ajuntament va enviar al partit una papereta amb el logo sense requadre. Vox va fer imprimir paperetes amb i sense requadre, i va consultar a la Junta Electoral quina era la vàlida. Per al vot per correu, Vox va utilitzar les paperetes amb requadre. Per col·locar-les a les escoles, sense requadre. En algunes meses es van acceptar com a vàlid tant un format com l’altre. En d’altres, ningú en va apreciar la diferència. En algunes, apoderats d’altres partits van alertar del matís i es van donar per nuls els que portaven requadre: en un col·legi de Sant Martí, explica un apoderat, va passar a unes quantes meses: en una es van anul·lar 11 de 32 vots a Vox; en una altra, 15 de 34, i en una altra, 10 de 19.

El més llegit