Febre de reformes a Barcelona: 30.000 vivendes renovades a l’any

Ho saben els que estan demanant pressupostos per renovar el lavabo, la cuina o la llar en general, però també ho imaginen els que s’ensopeguen amb un sac de runa d’obres cada dues passes a Barcelona. La ciutat ja supera anualment el volum de reformes domèstiques del 2019, quan l’auge immobiliari mantenia una elevada activitat, però, a més, altres circumstàncies animen a «redecorar» moltes vides: les dades rècord de compravenda de vivenda del 2022, la decisió de no mudar-se perquè les hipoteques són inaccessibles i l’opció de millorar el confort del pis on es viu, l’escassetat d’obra nova, la importància de la qualitat de vida a la llar des de la pandèmia i fins i tot el ‘boom’ de programes televisius de reformes. Moltes intervencions domèstiques de tipus estètic o de poc pressupost no passen per l’estadística municipal perquè són tan simples que molts veïns no les consideren pròpiament «obres» i no es notifiquen al consistori: retocs de pintura, instal·lació d’algun paviment laminat o vinílic, renovació de mobiliari... Es constaten només a les botigues de materials i de bricolatge. El que sí que es pot quantificar objectivament són les intervencions englobades als assabentats i en els comunicats d’obres menors, obligatoris en l’àmbit que afecta l’interior de les vivendes. Els primers (només cal notificar-les telemàticament i no impliquen cap cost) inclouen millores com canvis en la instal·lació d’electricitat, d’aigua, parquet, pintura, demolició de rajoles a la cuina o lavabo, arreglar esquerdes, fusteria i altres. Els segons són per a reformes que afecten la distribució però no en modifiquen l’estructura ni toquen parets mestres. Evolució per anys En aquests dos apartats la ciutat va registrar el 2021 un total de 29.969 sol·licituds, en plena eclosió després de l’aturada forçosa de 2020, i per sobre de la prepandèmia. L’any passat van ser-ne 29.336, i en els tres primers mesos d’aquest any se n’han registrat 7.526. L’afectació de la inflació en el preu dels materials ha influït en una petita desacceleració. També hi ha influït l’augment de demanda per sobre de l’oferta de personal d’obra com paletes, lampistes, instal·ladors de pladur i de terres... En molts casos donen setmanes d’espera per agafar nous treballs i des de fa anys hi ha menys vocacions i professionals ben formats. A més, una part d’aquest col·lectiu va canviar de sector laboral o va tornar al seu país d’origen durant la crisi sanitària. Alguns l’han reprès, però la conjuntura torna a ser procliu a l’intrusisme i als treballadors amb poca preparació. Fonts de l’àrea municipal d’Ecologia i Urbanisme recorden que les tramitacions es van aturar durant mesos el 2020 fins que es va aixecar la suspensió d’aquesta activitat per la pandèmia. Ràpidament la demanda es va posar al dia amb vigor i s’ha mantingut estable des d’aleshores. En el marc d’aquest tragí, l’ajuntament porta a terme tasques d’inspecció i control. Fins al punt que des del 2022 s’han dictat 3.846 ordres de restitució d’obres per adequar-les a la legalitat (1.178 només des de començament d’any). Les dades van de les reformes a les rehabilitacions. Revalorització ràpida A més de la reforma que es fa per viure millor, l’efecte en la seva revalorització i posterior comercialització és evident. I pot figurar entre les causes que intervenen en l’augment del preu mitjà. Un estudi realitzat per la consultora especialitzada Gesvalt junt amb la plataforma immobiliària Casavo sobre la rehabilitació de vivendes a Madrid i a Barcelona destaca que un 85% de l’actual oferta en aquesta última ciutat ha encaixat alguna modificació. La xifra era una mica més alta fa uns mesos pel transvasament que hi ha hagut cap a les reformes integrals. Estimen que hi ha una diferència mitjana de 1.161 euros per metre quadrat entre una vivenda completament reformada i una sense reformar a la capital catalana. Afegeixen que, de mitjana, les vivendes completament remodelades tenen un valor un 42% superior. Com a exemple posen un pis de 90 m2, que podria incrementar el seu valor en més de 100.000 euros després de la cirurgia. Per a una intervenció parcial, l’augment de valor d’aquest pis pot ser de 47.520 euros. És més, una reforma de caràcter integral pot deixar una vivenda només un 7% de valor per sota d’una de nova, tot i que a Gràcia, les Corts i Nou Barris la diferència encara és menor. Al costat contrari, un pis no reformat arriba a ser un 42% més barat, malgrat tenir els mateixos metres, que un d’obra nova al districte de Ciutat Vella, seguit de prop per Sants-Montjuïc (40%). 600 euros per metre quadrat Abans d’arribar a això, es calcula que una reforma parcial suposa a un veí (o a un inversor) un pressupost d’uns 300 o 350 euros per metre quadrat en comparació amb els 600-650 euros de la reforma total, amb «qualitats estàndard». Més evidències del dinamisme del sector es palpen a les macrobotigues especialitzades, freqüentades tant pels addictes al canal DeCasa i similars com pels que hi van per agafar idees i fins i tot contracten allà l’obra. A Leroy Merlín detallen que a la zona de Barcelona el 2021 el creixement de la venda de productes més serveis d’instal·lació o reforma va ser d’un 25%. Més intensitat hi va haver el 2022, amb un augment del 28%. José María Gil, director de Servei d’Instal·lacions de l’empresa, apunta que la demanda s’ha notat especialment en projectes de cuines, lavabos i canvi de portes i de fusteria exterior de les vivendes. En paral·lel, el fort increment de venda de rajoles, climatització i calefacció apunta a aquestes millores que molts barcelonins estan fent per fases a mesura que s’ho poden permetre. L’expert assenyala que la coordinació d’una obra i els elements encarregats a mida poden portar un o dos mesos de preparatius. Però, a més, el repte és trobar bona mà d’obra. «Hi ha menys professionals que abans i les empreses competim pels millors instal·ladors i professionals», relata. A Leroy Merlin han optat per «desenvolupar una xarxa d’empreses instal·ladores» que implica el creixement de les dues parts. Diferents perfils de client i herències Petites empreses de reformes consultades assenyalen que essencialment conviuen tres tipus de client: el nou propietari que ha comprat habitatge de segona mà i necessita una reforma perquè el pis moltes vegades no ha rebut cap reforma, el que ha optat per no mudar-se en vista de les dificultats de trobar una opció dins del seu pressupost i l’inversor que ha comprat per revendre o per llogar i busca des d’una renovació dels immobles fins a reformes de disseny que puguin fer oblidar l’absència d’ascensor o la falta de llum natural. La sortida al mercat de pisos de gent gran que van morir de covid-19 és una altra de les raons de les reformes integrals, també molt demandes, assenyala un empresari del Poble-sec amb 20 anys de trajectòria. Es tracta de domicilis on fa temps que no es realitzaven millores i que molts hereus han posat al mercat de venda en lloc de llogar.

Febre de reformes a Barcelona: 30.000 vivendes renovades a l’any

La postpandèmia reactiva les obres domèstiques, però el dèficit de professionals i l’encariment de materials complica el procés

Cinc tendències en les reformes de vivendes a Barcelona després de la pandèmia

Propostes (alternatives) del sector immobiliari a la falta de vivenda a Barcelona

Construmat posa fil a l’agulla a la rehabilitació

El més llegit