Les obertures comercials els diumenges i dies festius a Barcelona portaran aquest estiu més contractacions

Fa just un any que va debutar el pacte especial d’horaris comercials que va permetre a Barcelona obrir les botigues ubicades a la Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT) tots els diumenges i dies festius de manera continuada de mitjans de maig a mitjans de setembre i que tenia una vigència de quatre anys. Tornarà a aplicar-se a partir de diumenge vinent, 21 de maig, fins a l’11 de setembre aquest any. Aquest acord històric que perseguia treure profit del turisme d’escapada o estival, que aprofita qualsevol moment per al ‘shopping’, va topar quan va alçar el vol amb algunes empreses que no van complir (segons va denunciar el sindicat UGT) les condicions acordades per als treballadors del comerç. La qüestió laboral va enterbolir els resultats i va qüestionar la continuïtat de les obertures, però aquest 2023 arriba amb millors perspectives: diversos convenis sectorials han pogut introduir el ‘pacte dels diumenges’ i garantir la voluntarietat d’aquests torns de treball extres en la majoria dels casos. La mesura hauria de propiciar un augment de les contractacions i consolidar la iniciativa comercial, que va suposar un augment de vendes en els negocis del centre. Cal recordar que l’acord social va implicar les patronals del sector, els sindicats i l’Ajuntament de Barcelona, que el van subscriure, partint de reactivar el comerç local després dels efectes de la pandèmia, estimular noves contractacions i donar resposta al sector turístic, que feia anys que demanava un horari comercial que cobrís els dies festius. Va ser un cas de regulació amb implicació sindical únic a l’Estat. I va fer necessari que el comerç d’eixos de barri (Barcelona Comerç) i el d’eixos turístics i cèntrics (Barcelona Oberta) aconseguissin un equilibri d’interessos, que permetés esprémer les divises dels visitants sense alterar els hàbits de compra dels barcelonins, tenint en compte que molts barris no poden sumar-se a la liberalització i es podia produir una fuga de compradors de proximitat. Es va establir per això una limitació de zones equivalent a les del pla especial d’allotjaments turístics de Barcelona (PEUAT), de manera que són els barris cèntrics (a Ciutat Vella i l’Eixample) i amb més oferta d’allotjament els que poden obrir tots els diumenges i dies festius compresos entre el 15 de maig i el 15 de setembre. També poden fer-ho alguns barris concrets més allunyats, però molt visitats per viatgers, des de Sants fins a Sarrià-Sant Gervasi, passant per Sant Martí o Gràcia. El mapa exacte es pot consultar aquí. L’horari, de 12.00 a 20.00 hores, estava dissenyat amb aquest propòsit. A la pràctica, l’any passat molts carrers implicats van tenir una mínima participació, però en eixos neuràlgics com el passeig de Gràcia i Barna Centre es van aixecar no poques persianes i van registrar bons resultats de caixa. El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, confia que aquest any hi hagi un balanç més positiu, després de l’experiència del 2022 i les molt bones previsions turístiques de la temporada que comença. «Està enfocat a una zona i públic turístics i suposa un valor afegit», assenyala a aquest diari. I espera que la comissió de seguiment que aglutina totes les parts pugui anar donant dades objectives i comparacions al llarg d’aquesta temporada que ho confirmin. El president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, assumeix el compromís de l’entitat per a quatre anys, conscient del poc efecte als barris afectats que estan sota el seu paraigua i reivindicant dades concretes sobre percentatges d’obertura. Recorda a més que, al marge d’aquesta regulació, tot comerç de menys de 300 metres quadrats i que no sigui de grans cadenes pot obrir per llei qualsevol dia festiu, una cosa que no passa a penes la resta de l’any, més enllà del pur centre de Barcelona. Per Puig, la clau que l’horari especial (aquest any fins a l’11 de setembre, la Diada, per ser dilluns festiu) funcioni és que es basi en la voluntarietat i la compensació amb una lliurança «de qualitat». En convenis actualitzats s’ha estipulat que sigui els dissabtes, de manera que doni lloc a caps de setmana complets de descans i motivi els treballadors. Balanç per millorar El 2022, va semblar complir-se el repte de no alterar la dinàmica de les compres locals i sí l’imant turístic, tot i que la UGT va denunciar que molts comerços ni van reforçar realment les plantilles ni van donar opció a treballar voluntàriament. «I van obligar els treballadors», remarca Óscar López, secretari general de la Federació de Serveis Privats del sindicat. Hi va haver denúncies i es van produir amenaces de descavalcar-se del pacte el 2023. Finalment, la conjuntura i l’empenta sindical ha propiciat que almenys mitja dotzena de convenis sectorials que s’han hagut d’actualitzar en els últims mesos hagin pogut incorporar l’acord sobre dies festius. D’aquesta manera, el compliment serà imperatiu perquè altrament les empreses afronten «inspeccions de treball, tutela judicial i sancions», al contrari que fa un any, resumeix López. L’han integrat el conveni del comerç tèxtil, de supermercats i del comerç de la pell, entre d’altres, així que es cobreix fins al 80% dels llocs de treball implicats a les zones d’obertura comercial permesa aquests quatre mesos. Però a més, les grans superfícies també han introduït millores en les condicions sobre dies festius. Només hi ha risc d’incompliments en empreses que tinguin la seva pròpia regulació, que són una minoria a la zona. Inditex i d’altres grans són sota l’empara del conveni del comerç tèxtil. «Si en algun cas no s’acata l’acord, ens mobilitzarem a les portes dels establiments», diuen des de la UGT. Evitar la liberalització total En el cas de CCOO, Ramon González, secretari general de la Federació de Serveis del sindicat a Catalunya, destaca que aquest any s’arriba a una aplicació «amb més garanties». De fet ,estima que els convenis millorats donen cobertura a unes 70.000 persones que treballen a les zones de més afluència turística. També creu que les expectatives són aquest any millors, malgrat que considera positives les dades de contractacions de l’any passat. Amb xifres del Consell Econòmic i Social, a Barcelona, en el període en qüestió, es van duplicar els contractes indefinits a temps complet i van créixer el 157% els de temps parcial. Òbviament, no va ser conseqüència directa de les obertures en dies festius, que no van ser generalitzades, però sí que el considera un dels factors que ho van propiciar, juntament amb la reforma laboral i la reactivació econòmica. Fonts municipals remarquen que l’ajuntament no té competències en matèria laboral, però sí que «va pressionar» perquè després de l’acord les empreses s’impliquessin en l’aplicació de les condicions i perquè el sector fos més reactiu després de la pandèmia. Les contractacions van estar per sobre del 2019, apunten, tot i que a l’haver-se tractat d’un any de recuperació tindrà especial rellevància el que passi aquest 2023. I coneixent les diferents posicions dins del si del comerç de Barcelona, insisteixen que va ser «un bon acord», que va permetre arribar a un equilibri d’interessos, allunyat de la plena liberalització horària d’altres ciutats turístiques com Madrid. Cap altre municipi ha regulat un calendari ni ha prestat atenció a les seves implicacions laborals, afegeixen.

Les obertures comercials els diumenges i dies festius a Barcelona portaran aquest estiu més contractacions

MAPA | Els barris on tornen a obrir les botigues els diumenges

Calendari detallat amb tots els dies festius de botigues obertes a Barcelona

El Born remunta amb noves botigues

El pacte horari torna entre maig i setembre, però els sindicats blinden el treball voluntari i millors condicions

El més llegit