El Govern només ha invertit en Collserola el 4,6% dels diners compromesos amb la declaració de parc natural

Aquest dimarts s’ha celebrat a Can Coll, un centre d’educació ambiental situat al terme municipal de Cerdanyola, una reunió entre tots els agents implicats en la campanya estiuenca de prevenció i extinció d’incendis a Collserola, que anirà des de finals de maig, fins a primers de setembre. Aquest diari els explicava fa dies uns dies que el pulmó de Barcelona pateix un foc cada 10 dies. Solen tenir escàs impacte gràcies que s’hi intervé en poc més de 10 minuts, però tal com està la vegetació –per molt que plogui aquest maig– es preveu un nou estiu de màxima alerta. Tot això requereix de bons professionals, però sobretot mitjans perquè puguin exercir la seva tasca amb garanties. L’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona compleixen els seus compromisos, amb un desemborsament anual mitjà d’uns 2,5 milions d’euros. El Govern es va comprometre a igualar aquesta xifra, però el cert és que des de finals del 2010, quan Collserola va ser declarat parc nacional, només ha aportat el 4,6% dels diners anunciats. Aquest matí s'ha celebrat la Comissió de seguiment del dispositiu de #prevenció #incendisforestals de l'àrea metropolitana, l’espai de coordinació dels organismes que participen en les tasques de prevenció, vigilància, extinció, investigació, protecció i seguretat a #Collserola. pic.twitter.com/KC4L94O4Du — Parc Natural de Collserola (@parcncollserola) 16 de mayo de 2023 No vegin en aquesta peça cap intenció electoral, perquè tot això esquitxa dreta i esquerra. Aquella declaració de l’octubre del 2010 anava agafada a un compromís de la Generalitat respecte al finançament del Consorci del parc natural de Collserola, l’ens que gestiona aquestes prop de 8.300 hectàrees d’especial protecció. La idea era que a partir del 2013 s’igualés el que posaven les altres dues grans administracions implicades. Però fins i tot al primer exercici ja es va posar la meitat del promès: havien d’entrar 718.000 euros i en van ser 327.000. El 2011 se n’esperaven 1,4 milions i van ser 100.000 euros. I així fins al 2013, quan la idea era, d’ara endavant, equiparar-se amb AMB i Diputació. Mai va arribar a passar. Qüestió de prioritats Si se suma tot allò promès, el Govern hauria d’haver incorporat al pressupost del consorci un total de 33,6 milions d’euros entre el 2011 i el 2022 (tots dos inclosos), quan el cert, segons les memòries anuals del consorci, és que la xifra total és de 1.541.028 euros, que, per citar un exemple, és menys del que costa (uns dos milions) un sol any de manteniment del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com a Diplocat. És a dir, només s’ha invertit en Collserola el 4,6% dels diners promesos en el moment de la declaració de parc natural. Anys enrere, el Departament de Territori va admetre que els diners destinats a aquests espais protegits havien de reservar-se als paratges que no tinguessin altres administracions insuflant diners. És a dir, que com que l’AMB i la Diputació ja fa anys que mantenen els comptes del pulmó de Barcelona, tampoc serà tan greu si els recursos es destinen a altres punts del territori amb menys patrocinadors públics. Podria veure’s des d’un altre punt de vista, ja que l’ideal seria que tota la natura tingués prou mitjans perquè el seu nivell de preservació i de prevenció d’incendis fos l’adequat. Recordin: en els últims 12 anys s’han registrat 445 incendis només a Collserola. N’hi ha prou a fer un volt per Collserola i sortir dels límits de la carretera de les Aigües per adonar-se que, tot i que es fa molta feina, queda molt per desbrossar. Hi ha moltes zones, per exemple, en què encara són visibles els efectes del temporal Glòria de principis del 2020. I ja han passat tres anys i mig, amb tota aquesta massa forestal degradada que és un polvorí per a qualsevol espurna. Sant Cugat, al capdavant En tot aquest temps, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona ha aportat més diners que el Govern. Fins al 2021, i des del 2011, havia traspassat 3,74 milions d’euros al consorci del parc, més del doble que la Generalitat. Pensaran que és lògic perquè és el seu jardí posterior, però el cert és que hi ha vuit municipis més que comparteixen superfície al parc natural i la capital catalana ni tan sols és la ciutat amb més terreny verd dins dels seus dominis. És Sant Cugat, amb 2.113 hectàrees, el 25% del total. L’entrada de la Generalitat en el consorci, el director gerent del qual és Raimon Roda, implicava que tindria el mateix poder de decisió que la resta d’administracions públiques implicades, però vist que els diners mai van arribar, aquest equilibri a la taula de decisions mai es va arribar a produir, i continuen sent AMB i Diputació, a més del consistori barceloní, els que porten la veu cantant a Collserola. Subvencions La pobra inversió en els primers anys de nou rang natural podien explicar-se per la crisi econòmica, però si s’avança al calendari és fàcil comprovar que la xifra no ha arribat mai a superar els 200.000 euros, que perquè es facin una idea equival al pressupost de retribucions complementàries del 2022 a la Institució de les Lletres Catalanes o a la subvenció que rep la Fundació Privada Casa Amèrica. De fet, amb les retallades aplicades el 2011, la inversió de la Generalitat en parc naturals va caure prop del 60%, cosa que va obligar a afinar molt el destí dels pocs diners que van quedar per preservar els paratges protegits. A més de gestió forestal, es podria invertir en la rehabilitació d’antigues masies destrossades pel pas de les dècades –i convertir-les en equipaments vinculats al medi natural–, contractar més ramats d’ovelles perquè netegin el bosc i ajudin en la prevenció d’incendis i fins i tot executar la unió dels dos trams de la carretera de les Aigües, passeig que queda tallat per l’Arrabassada entre el club de tennis Vall Parc i la corba de la ‘paella’, a prop del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, edifici pendent de trasllat a les noves instal·lacions projectades a la frontera de Barcelona amb Montcada i Reixac. Fa 10 anys, aquell pont que creuava la carretera que va a Sant Cugat tenia un cost d’uns dos milions d’euros. Avui seria bastant més car, però l’objectiu continua sent el mateix: unir els dos trams per crear un passeig d’uns 20 quilòmetres de longitud, des de la plaça de Mireia, a Esplugues, fins a Torre Baró, a Nou Barris. En principi havia de pagar-lo l’Ajuntament de Barcelona. El que és clar és que, tal com estan les coses, no podrà sortir de les arques de Collserola.

El Govern només ha invertit en Collserola el 4,6% dels diners compromesos amb la declaració de parc natural del 2010

La Generalitat va assegurar que destinaria el mateix que l’AMB i la Diputació de Barcelona a partir del 2013, però si havien d’arribar 33,6 milions d’euros fins al 2022, només ha aportat poc més d’1,5 milions

Collserola, un polvorí amb un incendi cada 10 dies

El passeig de les Aigües, el somni incomplet de Maragall

El més llegit