La incineradora del Besòs va informar que va arribar a temperatures impossibles segons les lleis de la física

Les indagacions entorn del suposat excés de contaminació a la incineradora de residus de Tersa i el registre que la Guàrdia Civil va practicar aquest dimecres a la planta situada a la confluència entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs obliguen a consultar les lleis bàsiques de la física per aclarir interrogants. Al marge d’aclarir els nivells de pol·lució que la fàbrica va llançar a l’atmosfera, un altre aspecte en què els investigadors s’estan fixant són les suposades temperatures que van assolir els forns on crema el major nombre de tones d’escombraries a Catalunya. Els llistats que la Generalitat va aportar al jutjat de Badalona que indaga en els fets mostren màximes que superen els 9.900 graus centígrads. Dos físics i un toxicòleg aclareixen a EL PERIÓDICO que no hi ha material conegut a la Terra que resisteixi una calor tan superlativa. Les fonts científiques consultades qüestionen la veracitat de les dades, per plasmar uns índexs de combustió que, en realitat, res al planeta pot suportar. Al seu torn, fonts pròximes a la investigació consideren que els resultats són, com a mínim, estranys. A l’acusació particular exercida per la plataforma veïnal Aire Net, li suggereix que les quantitats estan manipulades en origen i que, a més, l’òrgan de control –en aquest cas, el Govern– no les revisa. Per la seva banda, Tersa defensa els seus mesuraments i esgrimeix que no poden analitzar-se de forma aïllada sense ponderar-se amb altres patrons. D’acord amb els càlculs minut a minut del Departament d’Acció Climàtica, la central va depassar els 4.000, els 5.000, els 6.000, els 7.000, els 8.000 i els 9.000 ºC en diferents dates entre el 2019 i el 2021. Tal com apareixen documentats en els fulls de càlcul que obren en la causa, no solen tractar-se d’escalades fugaces: per exemple, les temperatures desmesurades es van prolongar gairebé sense interrupció durant més de cinc hores entre el 6 i el 7 d’abril de 2021, segons la documentació examinada per EL PERIÓDICO. «És impossible que arribés a 9.000 graus. Es desfaria el forn i es fondria el metall del forn i tot. Tampoc és possible 5.000, ni 6.000, ni 7.000. Hi ha d’haver un error del detector», dedueix un investigador d’una universitat catalana. El Ministeri de Transició Ecològica precisa que la combustió en una central d’incineració d’escombraries sol fluctuar entre 900 i 1.200 ºC. Per la seva banda, Tersa respon que no destrueix rebutjos a tanta temperatura. En tot cas, l’empresa pública –propietat de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana– nega que hi hagi una confusió en les anotacions. Al·lega que es pot tenir en compte diferents paràmetres per interpretar les xifres amb correcció. La companyia no aclareix a quines variables es refereix per entendre els motius que no hi figuri llavors la temperatura real d’ignició. L’algoritme per calcular a quant es calcinen els residus és qüestió crucial en les indagacions. Un científic d’un alt organisme, doctor en Física, desgrana per què els valors són xocants: «El material que aguanta les temperatures més altes és la fibra de carboni, amb uns 3.500 graus centígrads. La lava està a uns 1.200 graus. Tots els metalls es fonen entre 1.000 i 2.000 graus. A 9.000, tot se’n va instantàniament a pastar fang. Òbviament, ni la incineradora ni els gasos arriben a 9.000 graus». Errors descartats Cal recordar que els minutatges que el Departament d’Acció Climàtica va traslladar a la jutge d’instrucció amb els valors de pol·lució de partícules i altres substàncies de Tersa entre el 2017 i el 2021 estan sota sospita per contenir probablement milions de dades equivocades. Advertida per aquest mitjà que els inventaris reuneixen quantitats altíssimes que revelarien suposades infraccions reiterades, la conselleria va replicar que havia detectat que la informació que va remetre a la magistrada incloïa «dades errònies». Les va atribuir a una suposada fallada massiva a l’ometre’s la coma dels decimals en els dígits abocats en uns documents Excel. El departament ha revisat la documentació en els últims dies, a la recerca d’inexactituds abans de reexpedir-la corregida al jutjat. Requerida per aquest mitjà per clarificar el perquè de les temperatures aparentment desproporcionades a la crema de desaprofitaments, Acció Climàtica s’ha limitat a repetir que «es va produir un error humà i s’han de revisar totes les dades». En tot cas, la possible distracció en la còpia dels balanços de contaminació es concentra entre el 3 de desembre de 2018 i el 7 d’octubre de 2019, mentre que la majoria dels mesuraments desmesurats de calor són posteriors a aquestes dates. A més, les temperatures dels tres forns de Tersa que consten al jutjat no són susceptibles d’estar alterades per no tenir comes: la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC) les inscriu sense decimals. Més calent que el sol Tot fa pensar que, a diferència de l’esdevingut amb els índexs de components contaminants, no s’interposen errates en les temperatures reflectides al duplicat entregat al jutjat i extret de la xarxa de monitoratge de la Generalitat, malgrat que es disparin a cotes que semblen «absurdes i incoherents», segons el parer d’un altre físic. Afegeix que les sondes utilitzades per estimar la calor en les plantes incineradores, els termoparells, «no tenen fiabilitat en les mesures per sobre de 1.100 graus centígrads». Per als denunciants d’Aire Net, els còmputs incorporats al sumari són una «burla», segons la presidenta de l’entitat, Silvina Frucella. «Amb 9.000 graus, estem parlant de gairebé el doble de la temperatura de la superfície solar. No és un error d’un sol dia, hem vist valors igual d’alts de manera sostinguda i durant hores en diferents mesos de diferents anys», emfatitza. La plataforma tampoc es creu salts extrems –per exemple, de 1.008 a 9.393 ºC en tan sols un minut– ni temperatures negatives extraordinàriament baixes, com -718 o -801 ºC, que també figuren als llistats. «Són autèntiques proeses», ironitza Frucella. «La temperatura físicament més baixa possible és -273,16 ºC, denominada zero absolut, a la qual els àtoms es paren completament –il·lustra el doctor en Física–. Res pot estar a -700 o -800ºC. És absurd. Ni encara que es passessin les temperatures a graus Fahrenheit aquests números tenen sentit. Simplement, estan malament». Tersa reconeix que, òbviament, no es desfà de rebutjos a temperatures glacials i insisteix que és necessari desxifrar les xifres contextualitzades amb indicadors addicionals. En els balanços s’observa en diferents ocasions que algun dels forns va caure durant diversos minuts –o durant hores– per sota de 850 graus, el mínim per contenir la irradiació de substàncies tòxiques. No queda constància de si el descens va ser causat pel mecanisme de cremació estava en procés d’aturar-se. La companyia esgrimeix que la combustió va ser adequada perquè, addueix, no es va sobrepassar el llindar autoritzat d’expulsió de dioxines. «Les dades no generen cap dubte a Tersa i, tenint en compte la seva correcta interpretació, s’ajusten a la normativa», conclou.

La incineradora del Besòs va informar que va arribar a temperatures impossibles segons les lleis de la física

La Generalitat va enviar milions de dades «errònies» al jutjat que investiga la incineradora del Besòs

El cas Tersa destapa l’escàs control en temps real de les emissions tòxiques a Catalunya

El més llegit