El cas Tersa destapa l’escàs control en temps real de les emissions tòxiques a Catalunya

La Generalitat no revisa en temps real les dades que rep minut a minut de la pol·lució que genera la incineradora de Tersa, situada a la frontera entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, ni tampoc les de 67 empreses més que l’informen de les seves emissions. Dit d’una altra manera: ningú ni res al Departament d’Acció Climàtica examina immediatament els nivells de partícules i altres substàncies potencialment insalubres que expulsen la planta que més tones d’escombraries crema a Catalunya i altres complexos industrials amb alt risc d’incidència sobre l’atmosfera, com la petroquímica de Tarragona, malgrat obtenir mesuraments constants cada 60 segons. La conselleria així ho reconeix a EL PERIÓDICO després que una investigació d’aquest mitjà detectés que els minutatges que va facilitar al jutjat que escruta en un suposat delicte ecològic a Tersa plasmen valors que revelen possibles vulneracions greus i reiterades dels llindars de diverses substàncies contaminants, almenys entre 2018 i 2019. Advertit per les preguntes d’aquest diari, el departament diu ara que els enormes graus de pol·lució reflectits als fulls de càlcul no són resultat de transgressions de la norma, sinó un error massiu arran d’una presumpta distracció informàtica al traspassar les xifres corresponents a cinc anys a documents Excel per remetre-les al jutjat. La sospita és que s’hi troben milions d’inexactituds. Acció Climàtica està facultada per concedir les autoritzacions ambientals integrals (un permís essencial que concreta límits d’emissions i altres precaucions) i controlar si les fàbriques les compleixen. Tècnics del departament admeten que les superacions dels límits legals que eventualment es produeixin es revisen a misses dites, mai de manera preventiva al moment en què potser es cometen. «Es fa una comprovació de la coherència de les dades dels minutatges quan es descarreguen, per possibles errors que es detecten de manera automatitzada. No mirem emissions», apunten. El Govern delega la responsabilitat en cadascuna de les companyies fiscalitzades, en qui la llei descarrega l’obligació d’autocontrolar-se en tot moment i sense que intercedeixi una revàlida en paral·lel a càrrec de l’Administració pública. Hi ha ocasions en què algunes factories han depassat els barems de contaminació en els dos últims anys, manifesta el personal consultat. En aquests supòsits, la Generalitat és competent per expendientar i sancionar. Després del suposat error destapat per aquest diari, la conselleria té pendent reexpedir el duplicat amb les dades d’emissions de Tersa a la jutge de Badalona que investiga la possible contaminació, aquesta vegada sense incorreccions. El departament afirma que la base de dades de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), on les quantitats són registrades contínuament, conserva els càlculs verídics sobre els gasos i partícules que la incineradora del Besòs va disseminar. Segons el departament, les xifres reals difereixen de les que va traslladar per ordre judicial el juliol del 2022. En tot cas, queda pendent que presenti les llistes de nou per corroborar si, com han testificat representants del Govern al jutjat, no consta que es produís cap anomalia a la central de tractament de residus. La fiscalia ha demanat que, partint de la documentació que obra en la causa, la Guàrdia Civil aclareixi si Tersa va depassar els marges normatius. Més de 150 focus El sistema informàtic de la Generalitat recopila els resultats d’emissions de 130 xemeneies repartides per Catalunya i 24 torxes de la petroquímica de Tarragona. No s’obté una sola dada per cada focus: a les incineradores, per exemple, s’arriben a recollir anotacions de 15 indicadors diferents cada minut. El personal d’Acció Climàtica remarca que es reuneix una quantitat d’informació tan ingent que no hi ha cap infraestructura capaç, per ara, d’acarar tots els registres alhora que els processa i discernir en viu quins s’ajusten a les regles i quins no. «No hi ha cap Administració al món que les controli minut a minut. Tot i que ho hem buscat, no hi ha cap programa comercial que ho faci en control d’emissions», al·leguen aquestes fonts. Ressalten que, a més, els requisits no són exactament idèntics per a tots els tipus d’empreses que aporten dades, un fet que complica encara més adaptar un sistema operatiu amb variables que divergeixen segons la planta. De tot això es desprèn que no hi ha una alarma que salti a les oficines de la Generalitat just al moment en què un focus emissor traspassi els màxims marcatges per la llei. Per la seva banda, Tersa explica que sí que s’avalua a si mateixa sense interrupció. Afegeix que, si es produeix una superació en les emissions, la companyia s’encarrega d’aturar la crema de residus, com prescriu la normativa, sense haver d’esperar instruccions del Govern. La firma (propietat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana) nega tota infracció i assegura que mai va paralitzar la seva activitat entre el 2018 i el 2019, els anys que figuren als fulls de càlcul que el Govern va facilitar a la jutge i que estan sota sospita. ‘Software’ per desenvolupar Les empreses presenten un informe anual d’emissions a la conselleria. «Podem comprovar amb les dades si han complert o no, però el continu no el fem. No vol dir que no l’acabem fent», puntualitzen tècnics de la Generalitat. En aquest sentit, assenyalen que Acció Climàtica estudia desenvolupar un ‘software’ propi per pal·liar la falta de control simultani a la dispersió de contaminants. «Ha de permetre millorar la gestió i certes visualitzacions, amb les quals seria més fàcil poder tenir certes alarmes», comenten. La implantació del sistema no s’augura ràpida i queda per saber cada quant sondejaria si les indústries se cenyeixen a les obligacions. Al seu torn, els tècnics esgrimeixen que existeixen «vies indirectes» d’inspecció. Citen com a exemple els marges horaris que les companyies no poden depassar per avisar que s’han superat els límits de contaminació. «Si no els complissin, es detectaria en les avaluacions anuals», afirmen. A part, existeixen controls periòdics, com el d’establiment –al qual Tersa se sotmet cada dos anys–, i mesuraments manuals trimestrals o semestrals de dioxines i metalls pesants. Atès que la Generalitat reconeix que no té capacitat per auditar els mesuraments alhora que les rep, ¿per a què acumula, llavors, registres d’emissions un minut rere l’altre durant les 24 hores de tots els dies de tantes empreses alhora? Catalunya ho regula així des del 2018, però no hi ha directiva europea ni norma a Espanya que ho exigeixi. «Es podria produir un incident en un focus concret del qual fóssim alertats i la XEAC ens permet veure’n les emissions», defensen a Acció Climàtica. Afegeixen que la xarxa «no està feta per ordenar que s’aturin màquines, que no és obligació de la Generalitat», però destaquen que els valors captats a l’instant ofereixen certa garantia davant la temptació que alguna empresa pugui tenir de modificar-los a posteriori. En tot cas, els tècnics admeten que hi ha el risc que les xifres siguin manipulades en origen. «Si les empreses ho fan, seria difícil que el poguessin mantenir, perquè hi ha entitats col·laboradores de la Generalitat que fan un seguiment cada any per comprovar que el calibratge és correcte», remarquen.

El cas Tersa destapa l’escàs control en temps real de les emissions tòxiques a Catalunya

La Guàrdia Civil registrarà la incineradora del Besòs per comprovar si va contaminar en excés

Dioxines i escombraries zero, per Adela Muñoz

La Generalitat admet que no té capacitat per revisar els mesuraments de contaminació en viu i descarrega la responsabilitat en les empreses

El més llegit