Si un viatger busca una habitació per diesper a turistes en un pis particular de Barcelona des d’alguna plataforma de reserves, ha de tenir clar que no en trobarà ni una de sola que sigui legal. Gairebé dos anys després de la regulació d’aquesta activitat, ni un sol pis turístic ha deixat aquesta condició per passar al lloguer per habitacions, que era la condició que va imposar l’ajuntament per poder exercir d’amfitrió turístic en vivendes de la ciutat. Durant aquest període, el consistori ha dictat 592 ordres de cessament per a tots els que continuaven exercint aquest negoci inicialment domèstic. I la paraula «inicialment» ve a tomb perquè actualment encara es poden trobar desenes d’anuncis il·legals, alguns per part de ciutadans que per necessitat s’atreveixen a mantenir l’activitat mentre no siguin multats, però molts altres en mans clarament professionals i amb tarifes disparades de fins a més de 300 euros la nit per una petita habitació amb dues lliteres.