Els alcaldables barcelonins gentrifiquen els turistes amb un vermut a la Boqueria

Els candidats a l’alcaldia de Barcelona d’ERC, Barcelona en Comú, el PSC, Junts, Ciutadans, Valents i el PP (els grups amb representació a l’ajuntament) han fet un pas complex aquest divendres: acudir al mercat de la Boqueria al migdia per compartir un vermut davant la premsa. És un repte entrar allà. Ho ha sigut també per als mitjans de comunicació: com arribar fins al punt de la cita sense morir envestit per un francès, o per una família holandesa, al tram central de la Rambla. Seria una mort diferent: en comptes de passar-te tota la vida per davant en aquells últims segons, t’acompanyaria en la partida d’aquest món el soroll de les rodes d’una maleta contra el paviment de l’avinguda. Sucs i rap Però ningú ha mort. És indubtable que els alcaldables han gentrificat una mica els gentrificadors: Ernest Maragall, Ada Colau, Jaume Collboni, Eva Parera, Anna Grau, Xavier Trias i Daniel Sirera s’han fet un espai considerable on normalment hi hauria turistes per poder prendre alguna cosa al Quiosc Modern. Fa quatre anys, el mateix vermut de candidats va tenir lloc al local del Quim de la Boqueria, i tocava rotació. Per arribar al bar, el més fàcil era buscar dreceres laterals, però aquest diari ha volgut viure l’experiència, que és com s’anomenen les coses per apujar-los el preu. Per exemple: molts dels turistes que avui sostenen un suc de colors a la Boqueria pagaran demà per l’experiència d’anar a Montjuïc a veure el Barça. Parera beu sangria Entrar a la Boqueria per la Rambla i avançar pel carril central impressiona: turistes amb un suc a la mà, turistes que porten maletes, turistes amb suc i maleta, turistes que miren els peixos, perquè no pots emportar-te un rap a l’hotel. Hi ha moments en què no es pot avançar. Al costat del Quiosc Modern, i per pal·liar el problema potencial de la invasió turística al vermut, una tanca protegeix la zona on els alcaldables beuen: Maragall, Grau, Trias i Collboni, cervesa. Parera beu sangria. Sangria. Sirera, vermut negre («Només se’m pot votar a mi; van dir vermut i tots beuen altres coses. Tots menteixen», ha dit). Colau beu aigua amb gas. L’alcaldessa ve d’estar tancada a casa per covid, però remarca que el test ha sortit negatiu i que no està posant en perill els seus rivals. «No ha parat de fer petons a la gent», diu un testimoni una mica irat. «A mi no me l’ha fet», afirma Sirera. L’alcaldable del PP s’acosta sarcàstic a Trias: «Un home que guanya 3.000 euros no es pot menjar aquestes petxines variades». La Generalitat, culpable A l’exalcalde se’l veu somrient. Saluda somrient un home gran que el saluda: «¡Tu ets a tot arreu!», li diu afable. I la pregunta és si realment l’ha reconegut o no. Maragall reparteix pernil: abans del vermut ha estat en una altra parada on li han donat lliçons de com tallar-lo. També Parera reparteix amb la safata. Collboni és el primer a acostar-se a la tanca per saludar el poble, veïns i periodistes –els turistes no es paren aquí– i la tanca acaba desapareixent. Una veïna s’acosta a Colau per retreure-li l’excés de turistes. I l’alcaldessa l’escolta junt amb la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, que adverteix a la senyora que hi ha mesures per combatre el fenomen, però no s’escolta quines cita. Sí que se sent el que Sanz afegeix: «És que la Generalitat no ens deixa». L’habilitat dels Comuns en aquests casos és destacable: lluny de preguntar-se perquè no hi ha menys turistes després de vuit anys de Colau, que en principi volia menys turistes, que n’hi hagi tants els serveix per dir: «¡Veieu com hi ha massa turistes!». Els percebes de Trias Els candidats no tarden a marxar, i Trias i Sirera són els que es queden més estona. Al final, l’exalcalde és vist en una peixateria: compra tots els percebes que queden a la parada. A la del costat, els venen a 48 euros el quilo.

El més llegit