La Boqueria reclama una regulació específica per domesticar el seu èxit turístic

Al mercat de la Boqueria de Barcelona ja hi ha més boques mastegant a preu fet que cistells de la compra. Exemplifica la tendència, accelerada des del final de la pandèmia i després de la sequera de públic, que la demanda dicta l’oferta, especialment en un mercat a peu de Rambla i pres pels turistes que el reconeixen com a icona local. Davant la impossibilitat de lluitar contra la seva cèntrica ubicació i les seves excessives parades per proveir només població del Gòtic i el Raval, l’Associació de Comerciants de la Boqueria reclama una urgent reordenació de l’activitat que canalitzi el seu èxit i dignifiqui el format. El col·lectiu, que des de l’any passat presideix Jordi Mas, ja va presentar el seu propi pla estratègic a l’ajuntament, que n’ha fet cas omís, es queixen. L’accelerada transformació (ja sense el mínim rubor) cap a un gran menjador turístic, com va relatar aquest diari dissabte passat, fa que els operadors clamin per una normativa pròpia que els permeti domesticar el model a fi de preservar un difícil equilibri que permeti sobreviure al producte fresc. L’actual junta del mercat no mira al passat, no renega del turisme, que, diuen, permet mantenir les dimensions del recinte, i no reclama restriccions per a l’activitat dels seus operadors, que avui dia majoritàriament no compleixen una normativa genèrica que s’ha quedat «obsoleta». Mas insisteix que «els hàbits de consum han canviat». La gent ja no espera d’un mercat el mateix que fa 30, ni tan sols el mateix que fa 10 anys, diu. «El model s’ha de transformar», afirma, convençut que en el seu actual format se li escapa de les mans a l’ajuntament. «Agradi o no, molt del que passa és per impossibilitat de fer-ho d’una altra manera davant la normativa actual», opina. «Hi ha un buit legal i estem en paràlisi», adverteix. Al·ludeix així a la gradual evolució de la Boqueria cap als productes elaborats o preparats per comprar i consumir aprofitant l’allau de viatgers. Una tendència que fa anys inclou dels sucs i la fruita tallada a les paelles, passant per fregits, empanades, pastissos i moltes altres opcions. Després de l’aturada d’activitat al mercat durant la crisi sanitària (sense turistes i amb una afluència de compradors de la resta de la ciutat minvant i insuficient per sostenir els 170 negocis) la degustació ha reprès la hiperactivitat a costa d’enfocar el negoci cap a aquest model. Una dotzena de parades s’han traspassat i els nous amos s’han focalitzat més en el ‘takeaway’. Les parades 100% de producte fresc són ja anecdòtiques. Amb o sense barres de degustació En aquest escenari, el gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Màxim López, explicava a aquest diari que la normativa que regula què es pot oferir a cada parada (la seva especialitat autoritzada més elaboracions a base d’aquesta) és comuna a tots els mercats de Barcelona. No obstant, la gran afluència de turistes a la zona ha determinat que molts paradistes enfoquessin la seva oferta en aquest públic, que no vol un quilo de pomes, sinó una macedònia tallada i amb una forquilla. Ni vol un salmó filetejat, sinó un tast d’ostres. Per contra, Mas afirma que als mercats renovats, com Sant Antoni, o el Ninot, s’ha permès introduir-hi regles específiques que hi sumen l’activitat de degustació, com a complement a la venda de producte, que la Boqueria «ja va reclamar de 2007». «Això permet fer pedagogia, afegir una experiència. Un ho prova i possiblement també compri alguna cosa per endur-se a casa», opina. Tant en fresc com en presentacions diferents, des de formatges fins a elaboracions. Des d’una xarcuteria fins a una bacallaneria. Però el format d’espai dividit entre venda i degustació asseguraria combinar l’activitat tradicional i la gastronòmica al parer de l’associació. «La gent busca experiències; menja menys a casa que fa anys», remarca. Zones de consumició L’associació és partidària d’incorporar zones als negocis amb aquest objectiu (cada operador hauria de dissenyar la seva parada), però també de disposar de zones de consumició ordenades. I posa l’exemple de taules a la plaça de la Gardunya, cap a la qual «caldria obrir el mercat». Creu que no fer-ho implica abandonar-se a un creixement com l’actual, en què cada operador (en funció del que ven o no) omple els seus taulells de productes cada vegada més pensats per devorar a peu de passadís i de qualsevol manera. Com passa a la plaça, com un pícnic improvisat. L’entitat també reivindica dinamitzar les 21 parades tancades en l’actualitat. El consistori sempre ha defensat reduir l’oferta i esponjar de passada el recinte, però la realitat és que moltes persianes sumen mesos abaixades. Jordi Mas advoca per impulsar negocis ‘pop up’, temporals, com a banc de proves per veure si funcionarien o no, o per enriquir l’experiència de compra amb novetats, sobretot en l’àmbit vegà i vegetarià, tan en voga, relata. Superespecialitzar ¿Tot això és compatible amb la funció de mercat d’abastament amb què van néixer els mercats? L’associació creu que la supervivència d’aquesta missió passa per les noves exigències. No turístiques, sinó de consum general, i posa com a exemple l’èxit d’unes truites per degustar al mercat de Galvany. «Volem crear cultura gastronòmica, reordenar i modificar per tenir un mercat de futur, del segle XXI. Que tornin els barcelonins per la qualitat i també turistes, amb experiències i producte innovador», argumenta. Un altre eix de les seves peticions passa per tenir un dinamitzador que programi novetats al mercat, augmentar l’agenda i accions de les seves Aula i Espai gastronòmic i potenciar més la superespecialitat perquè al mercat s’hi trobin productes únics que estimulin acudir-hi expressament. Fins i tot potenciar el servei a domicili amb plataformes com Glovo i un ‘market place’ més pedagògic i interactiu.

La Boqueria reclama una regulació específica per domesticar el seu èxit turístic

La Boqueria es rendeix: el gran ‘menjador’ turístic devora el comerç tradicional

El Juanito, el ‘Pinotxo’ de la Boqueria, ja té figura de cera

El més llegit