Potser no hi han caigut, però resulta que la Casa Milà està situada en un xamfrà, així que, sent justos, podríem convenir que l’obra d’Antoni Gaudí no seria res sense Ildefons Cerdà, ja que va ser l’enginyer de Centelles qui va disposar la forma octogonal per a les illes de l’Eixample. Si no hi havien caigut és, probablement, perquè aquest recurs urbanístic tan propi de Barcelona no sol vincular-se a monuments, tot i que passi el mateix a la pròxima Casa Lleó Morera (Lluís Domènech i Muntaner, 1906), a l’encreuament del passeig de Gràcia amb Consell de Cent, i en moltes altres cantonades on un propietari i un arquitecte van voler lluir-se. Però també perquè el xamfrà s’associa a serveis urbans, a càrrega i descàrrega, a zona blava, a aparcaments de motos. A elements necessaris que no tenen cabuda en cap altra part perquè som en una urbs molt densa. Ara, 164 anys després de la presentació del pla d’eixample, als sortints de la planta octogonal se’ls incorpora l’etiqueta ‘eco’, un nou pas de rosca a la pacificació segons l’urbanisme. El consistori acaba d’adjudicar les obres dels cinc primers ecoxamfrans que no tenen un objectiu purament escolar; una meta, aquesta segona, que va tenir la seva primera prova pilot en quatre punts de l’Eixample el setembre del 2017. S’instal·laran a Aragó, un carrer, per cert, que va acabar sent 20 metres més estret del que va planificar Cerdà.