El Port ultima 50 mesures per integrar millor els creuers a Barcelona

Quan falta poc més d’una setmana per al primer ple del Consell per la Sostenibilitat dels Creuers, el Port de Barcelona ultima un total de 50 mesures que presentarà al conjunt del sector i administracions per integrar millor l’activitat dels creuers a la capital catalana. En paraules del seu president, Lluís Salvadó, es tracta de «reduir l’impacte i maximitzar el retorn» a la ciutat de l’activitat. El Port assumeix que «és necessari millorar l’encaix» d’un segment turístic que el seu millor any va registrar 3,2 milions de moviments, que no equivalen a turistes perquè els que inicien i acaben ruta a la ciutat (com a port base) es comptabilitzen dues vegades i perquè el percentatge de viatgers nacionals (sobretot catalans i de la mateixa ciutat) continua creixent. La iniciativa de crear un consell d’aquest tipus (alinearà Port, Ajuntament i Generalitat, així com navilieres, consignataris, proveïdors i altres operadors) va ser anunciada per Salvadó com a resposta a les queixes expressades reiteradament per l’alcaldessa Ada Colau contra el sector. El màxim responsable del Port està convençut que «hi ha recorregut de millora» i que les mesures que planegen impulsar afavoriran «la perspectiva de la ciutadania sobre els creuers en dos anys». «Això va més enllà de l’acord de Palma», explica a EL PERIÓDICO, en al·lusió a les limitacions imposades a Mallorca per evitar la saturació de creuers. Però les comparacions entre els dos casos són relatives, perquè la seva capital compta amb una quarta part de la població de Barcelona, cosa que fa que l’impacte dels megracreuers sigui molt diferent. En el cas barceloní, les 50 mesures que presentarà el Port al Consell per la Sostenibilitat de Creuers, que es reunirà la primera setmana de maig, recullen plantejaments no només de la seva collita, sinó també formulats en diferents ocasions tant pel consistori com pels operadors. La idea és arribar a un acord per a la seva implementació al més aviat possible i tenir obert un espai de diàleg entre totes les parts. També disposar d’«informació i transparència» sobre les dades de l’activitat. Diferents àmbits d’actuació Segons informació avançada en aquest diari, les propostes van de la mobilitat al foment de nova activitat econòmica amb la ciutat, tant des del proveïment de matèries com amb l’obertura de noves activitats turístiques cridades a la descentralització. Així, Salvadó explica que han portat a terme un estudi de mobilitat vinculat a l’activitat dels creuers, per detectar les necessitats tant dins de la infraestructura portuària com a la sortida dels busos que condueixen a la ciutat. Aquest és, de fet, un dels principals problemes que ha posat els creueristes en el punt de mira dels Comuns. Els que visiten la ciutat pel seu compte són traslladats en bus des dels vaixells fins a Drassanes, de manera que en moments de desembarcament se’ls veu per centenars a la Rambla. Punts de desencotxat Un fenomen similar es produeix a la plaça de Catalunya amb els milers de turistes que diàriament en temporada alta arriben a Rodalies al centre de la ciutat. Però la seva distribució és més discreta en tant que els trens arriben tot el dia regularment, insuflant excursionistes sense parar, mentre que els grans creuers poden suposar la sortida simultània de fins a 3.000 o 4.000 persones. Aquests últims són els únics que paguen taxa turística (de 3,75 a 5,75 euros segons les hores de permanència). En aquest sentit, el Port plantejarà diferents punts de desencotxat dels passatgers que prenguin els busos portuaris. També negociarà amb les navilieres perquè les excursions no s’iniciïn en punts calents de la ciutat. És l’Ajuntament qui tindrà l’última paraula sobre els espais per a la distribució d’aquests visitants. Dins les instal·lacions portuàries, també es desenvoluparan diferents mesures, tenint en compte el pròxim trasllat de l’activitat dels ferris al moll Adossat, cosa que implicarà un gran tràfec de persones i vehicles. La primera conseqüència serà plantejar el desdoblament del pont mòbil Porta d’Europa que el connecta, com va informar diumenge aquest diari. Repartir els visitants i afavorir interessos variats En l’àmbit també dels desplaçaments dels passatgers, es pretén desenvolupar una estratègia amb diferents museus i espais culturals per obrir el ventall de les excursions projectades en l’actualitat per les diferents navilieres, molt concentrades pel que fa a espai i oferta. Millorant les propostes s’espera distribuir millor per la ciutat els creueristes que surten del barco. En la mateixa línia, es volen obrir noves vies fora de la capital catalana amb ajuda de Turisme de la Generalitat, aprofitant la gran quantitat de turistes repetidors que ja coneixen Barcelona: des d’altres pobles de costa fins a enoturisme. Actualment, un 6% dels passatgers visiten punts fora de la metròpolis, detalla el president. Un dels punts més enfocats en el retorn econòmic de l’activitat és un pla que impliqui els «sectors productius locals». Començant per augmentar el proveïment de productes frescos des del port barceloní, amb ajuda d’un ‘marketplace’ que afavoreixi aquest vincle i agilitzi la compra. Ja s’han produït reunions amb els operadors i amb distribuïdors locals per veure com es podria ampliar i optimitzar aquest negoci. En l’actualitat, molts barcos adquireixen aquests productes a Civitavecchia (el port de l’escala a Roma, i gran competidor de Barcelona). La sostenibilitat, prioritària La sostenibilitat és un dels episodis prioritaris. En aquest sentit, el Port ja està portant a terme els processos per poder connectar els vaixells a la xarxa elèctrica (2026) quan estiguin atracats, i encapçala l’arribada de creuers de nova generació alimentats amb gas natural liquat, molt menys contaminant. Una gavarra proporciona el carburant i ha possibilitat que algunes de les grans estrenes de la temporada de GNL triïn Barcelona com a port base. Ja representen el 20% i les mesures s’encarrilen a ampliar aquesta quota. A curt termini, «les emissions contaminants cauran de manera dràstica», remarca. S’ha programat també un desplegament fotovoltaic, que ara està al 10%. La normativa europea colla, al seu torn, per reduir les emissions portuàries al continent abans del 2025. Créixer com a port d’inici i final de rutes fins al 75% de l’operativa (ara és el 58%) es planteja com una meta viable, diu Salvadó, si el port té una infraestructura cada vegada més competitiva. El desenvolupament de les noves terminalsconcentrades a l’Adossat (fins a 7, el 2026) i la inversió publicoprivada perquè siguin les més modernes d’Europa és una de les armes que exhibeix perquè les navilieres «escullin Barcelona i sigui encara més competitiva com a port de sortida», i cada vegada menys barcos hi atraquin només per fer escala d’unes hores.

El Port ultima 50 mesures per integrar millor els creuers a Barcelona

Lluís Salvadó: «Ens arremangarem perquè en un parell d’anys canviï la percepció sobre els creuers a Barcelona»

Així són les enquestes de les eleccions municipals de Barcelona 2023

El més llegit