El títol podria ser un altre, sens dubte. Alguna cosa així com «la bici guanya un carril a Via Augusta, fonamental per muscular la xarxa ciclista de Barcelona». I les dues visions tindrien raó. Aquesta infraestructura és una bona metàfora de la dicotomia en la qual es troba la ciutat, entre planificar de portes endins o prioritzar els interessos dels que cada dia venen de fora, molts en vehicle privat. No hi ha dubte que els gestors de la cosa pública volen maridar els dos temes (tot i que els vots surten d’on surten, això també és cert), però hi ha ocasions en què l’equilibri és gairebé impossible. És un fet que l’eliminació d’un carril per a cotxes entre la sortida del túnel de Vallvidrera i la Ronda del Mig –també fins a la plaça de Molina, però resulta menys sagnant– ha elevat la congestió d’aquest tram, ja per si sol inflat a les hores punta. El problema és que ara els embussos, o la sensació d’embús, es percep durant bona part del dia. Al cap i a la fi, els cotxes i busos tenen un 33% menys d’espai (també en sentit muntanya) malgrat que el pas de vehicles no ha decrescut. L’ajuntament, no obstant, aspira que decaigui entre un 3% i un 5% perquè, juntament amb alguns canvis semafòrics, les coses tornin a ser com abans.