La cobertura de la Ronda de Dalt: el desafiament urbanístic del pròxim mandat a Barcelona

¿Seria diferent la Ronda de Dalt si no hagués tingut al clatell l’alè dels Jocs del 1992? ¿S’hauria cobert de sèrie si s’hagués començat abans? ¿Hauria tingut més i millor voral? El segon cinturó, nom que el ‘porciolisme’ va atorgar a la carretera de Montbau a Valldaura (més cap aquí era el passeig de la Vall d’Hebron), és una d’aquestes fites olímpiques que han marcat la vida de Barcelona dels últims 30 anys. Va permetre que autopistes urbanes que entraven fins al cor de la ciutat comencessin a perdre carrils, però va generar, als peus de Collserola, una barrera incòmoda, en forma de canal, com si hagués d’absorbir la lava del volcà del Tibidabo perquè la capital catalana no fos la Pompeia d’aquest costat del Mediterrani. Aquest clot viari serà un dels temes de la campanya electoral de les municipals del 28 de maig. La seva cobertura, per ser més concrets, una cosa que els veïns de l’artèria reclamen des del tall de cinta de l’anell viari, que inclou la Ronda Litoral. Va passar el 23 d’abril de 1992. Aquests 30 anys al ras de la Ronda de Dalt han tingut alguna victòria veïnal. El 2007, després de quatre anys d’obres i una inversió de 18,4 milions d’euros, es tapaven els trams que passen pels barris de la Guineueta i Canyelles. Causa-efecte: després d’anys de protestes, talls de trànsit i mobilitzacions, l’ajuntament va acabar clavant el genoll. Qui no plora, no mama. Que els ho diguin als taxistes, per exemple. Com que a la resta de la via les queixes van ser menys sonades, el consistori hi va tirar un vel. Des d’aleshores, l’únic que s’ha encapotat és el tram entre Sant Genís dels Agudells i la Teixonera, uns 200 metres lineals que es van acabar el gener del 2020 per un cost de 17,2 milions euros. El que hi ha, en el dia d’avui, és un conflicte entre les pretensions dels afectats, alimentades per promeses gairebé quimèriques, i l’estretor d’un pressupost municipal que dona escàs marge a les noves inversions, les que transcendeixen la despesa corrent. Trencar la bretxa Xavier Trias ja portava aquest assumpte en la campanya electoral del 2007. Llavors, el cost de tapar la Ronda de Dalt entre les places d’Alfonso Comín i Karl Marx era de 50 milions, segons els càlculs de CiU. «Aquest projecte permetrà que la muntanya baixi fins a la ciutat i guanyar molt espai verd i lliure», afirmava el candidat l’11 de maig d’aquell any. El líder de Junts, en una entrevista concedida a aquest diari, assegurava al febrer que tapar l’artèria «és mediambientalment molt més interessant que això de Consell de Cent», amb referència als primers eixos verds, que són en la seva fase final d’execució a l’Eixample. «Trigaria de vuit a 10 anys a fer-se. Depèn dels estudis de costos, però cada any hi has de dedicar uns diners i anar avançant» Xavier Trias Trias assegurava que el preu, uns 400 milions, són només el doble del que costa prolongar el tramvia per la Diagonal, i llançava la seva pròpia promesa per rematar la feina: «Trigaria de vuit a 10 anys a fer-se. Depèn dels estudis de costos, però cada any hi has de dedicar uns diners i anar avançant. Cobrint la ronda guanyaríem 250.000 metres quadrats de nova zona verda. Hi plantaríem 25.000 arbres i hi podríem instal·lar 50.000 metres quadrats de plaques solars». Si s’ha avançat alguna cosa en el present mandat ha sigut per la insistència del PSC, que va voler marcar-se el gol amb aquests 200 metres de nou sostre i va aconseguir aquesta inversió a canvi d’aprovar l’ampliació de crèdit pressupostari del 2016. L’alcaldessa es va reunir el maig del 2016 amb els veïns. A la biblioteca de Vallcarca, els va presentar una proposta «realista» de reforma de l’artèria que fugia de l’acord «maximalista i faraònic» de l’anterior mandat (2011-2015), en el qual no es va picar una sola pedra. Es produïa, efectivament, un problema d’expectatives creades. Dies abans, els residents ja s’havien vist amb la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. Van sortir de la trobada, són paraules seves, «abatuts, decebuts i emprenyats», entre altres coses, perquè la cobertura de la Ronda de Dalt va ser el projecte que va rebre més suport (es van rebre més de 10.000 propostes) en el procés participatiu per elaborar el pla d’actuació municipal. Curiosament, el segon era remunicipalitzar l’aigua. Ni l’un ni l’altre. Emprenyament veïnal Toni Mateo era llavors el president de l’associació de veïns de Montbau. «Ens van posar un PowerPoint sobre les comunicacions de la ciutat, els espais per als vianants, els carrils bici..., ¿però què té a veure tot això amb la cobertura de la Ronda de Dalt?». Confessa que es van sentir «humiliats». El problema és aquesta imatge mental que s’havien creat en el mandat anterior, quan van donar per fet que amb 400 milions tenien l’autopista amagada. Al baixar el projecte a la realitat, els Comuns van desinflar el suflé. Lluís Cairell era president de l’associació de veïns de la Teixonera i compartia un sentir molt similar. «Ja tinc 66 anys i no m’agrada que em tractin com si fos un ignorant. La sensació que ens va quedar [d’aquella reunió amb tècnics municipals a principis del 2016] és que el que ells diuen va a missa, que no importa gens la nostra opinió. Ens han enganyat i ens han faltat al respecte». De nou, la falsa il·lusió, amenitzada amb un govern amb altres prioritats. La cobertura s’havia pactat el març del 2015, dos mesos abans que Trias perdés l’alcaldia, i preveia aquesta inversió de 400 milions per tenir-ho tot a punt el 2023, és a dir, més o menys ara. Es van arribar fins i tot a adjudicar avantprojectes, però amb Colau, i empesa per Jaume Collboni (PSC), només es va avançar en aquest curt tram que queda davant del mercat de la Vall d’Hebron. Com és lícit, el nou govern tenia altres plans urbanístics, socials, de mobilitat i de vivenda que passaven per davant. Agenda pròpia, vaja. En aquesta reunió amb Colau a la biblioteca de Vallcarca, l’alcaldessa els va presentar el pla dels Comuns. El pressupost es reduïa a la meitat i la cobertura no seria total. «Entenc que estiguin nerviosos i enfadats perquè fa dècades que aguanten excuses i mentides, però nosaltres avui els hem plantejat un pla viable de cobertura de la ronda», assegurava llavors la líder de Barcelona en Comú. D’aquests 200 milions només s’ha executat el 8,6%, el que correspon al tram inaugurat el 2020. Ja mai més se’n va saber. Tasques pendents El govern que surti de les eleccions del 28 de maig es trobarà aquest marró en el primer calaix dels projectes urbanístics pendents. Si s’emprèn, pot ser que es trobi amb un nou problema. ¿Què passa amb la Ronda de Dalt, al seu pas per Sarrià-Sant Gervasi, on també va al descobert en alguns trams? ¿No s’hauria de cobrir també la Via Augusta per sobre de la Bonanova. ¿I què passa amb la Ronda Litoral? ¿No és també una enorme cicatriu entre la ciutat i el mar? Després hi ha el desenvolupament del 22@ nord, el Morrot, els plans per a l’entorn del Camp Nou, el parc que va sobre l’obra ferroviària de la Sagrera, la transformació del Moll de la Fusta, acabar les Glòries, la Rambla, la Meridiana, els barris de la Marina, l’obertura d’un carrer per anar de Drassanes a Can Tunis per la línia marítima... La ciutat, que tot i que no ho sembla, segueix a mig construir.

La cobertura de la Ronda de Dalt: el desafiament urbanístic del pròxim mandat a Barcelona

Barcelona omplirà rondes i túnels de plaques fotovoltaiques

L’Estat cobrirà la B-20 al seu pas per Santa Coloma

Els veïns s’agafen a la promesa feta per Trias just abans de les eleccions del 2015, quan va garantir tapar l’artèria amb un pressupost de 400 milions, dels quals només se n’han invertit 17

El més llegit