Les mil milongues dels partits per vendre que les enquestes els van bé

Que bonic seria que un dia, tot i que fos només una vegada, els equips dels partits polítics acceptessin en públic que de vegades les enquestes els destrossen la vida, els roben les il·lusions, els enfonsen en un pou negre. Que els van malament. Sorprendria que ho diguessin obertament, no amb la boca petita, com solen fer-ho. Que davant d’una trucada responguessin: «Això és un desastre, el candidat és pèssim, estem tots buscant feina. No hi ha un sondeig que ens salvi». Però no. Això no passa. La gent busca sempre la manera de trobar el costat bo de la situació, tot i que costi. Com aquell director de diari que fa molts anys es va tancar a seguir només un debat electoral. El seu candidat predilecte va fer el pitjor ridícul, però el director va sortir entusiasmat del seu despatx: «No ha perdut ni un vot». L’art de l’eufemisme Aquest diari ha consultat a les principals candidatures amb opcions a les eleccions municipals a Barcelona com viuen, com pateixen, els sondejos. I una opció era publicar el que declaren identificant les seves sigles, sense fer sang. Però millor no citar el pecador i sí el pecat. «Les nostres dades ens indiquen que podem ser decisius en tres districtes importants de Barcelona. No puc dir quins són» Així que el que aquí es farà, sense identificar els autors, és una llista de les arguments amb què aquests partits intenten trobar la cara amable del sondeig. Amb intuïció, fins i tot es pot jugar a identificar-los. Les tendències Afirma el membre d’una de les candidatures barcelonines: «De les enquestes, ens fixem sobretot en les tendències que marquen». Que és com dir: «És que, si ens fixem en el nombre de regidors, la gent no vindrà a treballar demà». No, ve a dir un portaveu d’una altra llista, no ens inquieta tant el nostre resultat com el futur del planeta, el bé comú: «Fem estudis periòdics per conèixer què és el que més preocupa als barcelonins i barcelonines». És clar, si en realitat no és tant que vulguin guanyar, sinó que volen que guanyi la ciutat. Un tercer troba una manera diferent de comentar que els sondejos et situen a la cua: «Som qui més pot créixer en les pròximes setmanes». Ganes de canvi «Les nostres enquestes indiquen que a Barcelona hi ha unes ganes enormes de canvi», relaten fonts d’un partit que vol fer fora qui governa i que també abraça l’interès per les persones: «El repartiment de regidors sol ser la part més llegida i noticiable, però a nosaltres el que ens importa és detectar tendències i preocupacions ciutadanes». «Els estudis amb què treballem indiquen que som l’únic partit del nostre espai polític que té opcions d’aconseguir un creixement considerable. A més, podem ser la clau de govern en funció dels resultats». En funció dels resultats tot és possible, certament, sobretot si el mateix que diu l’anterior acaba confessant el que segueix: «No tenim enquestes pròpies, però aquesta és la imatge que traiem de les que s’han publicat». És a dir, treballem amb les enquestes dels altres si ens van bé. Tot molt obert «No ens inquieten les últimes enquestes. Esbossen resultats molt oberts que demostren que la campanya serà clau per decidir el vot de molts barcelonins», argumenten en una de les candidatures per combatre les negres nuvolades que els auguren les dades. És més, es recolzen en els seus rivals per foragitar la mala imatge: «Altres formacions ens han assegurat que a les seves enquestes tenim bons resultats. I que el nostre candidat és molt valorat». No t’ho puc dir També apareix entre les respostes a aquest diari una de les taules de salvació més freqüentades, el vot indecís: «És un percentatge notable de gent que acabarà optant per la nostra marca davant la radicalització de les altres», assegura l’expert d’un partit. «Les nostres dades ens indiquen que podem ser decisius en tres districtes importants de Barcelona. No et puc dir quins són per raons internes», adverteix una altra de les fonts oficials, que resumeix el seu optimisme entusiasta en una altra sentència que, per poc que s’analitzi, sona fràgil: «Som la segona opció per a molts votants». És a dir, si la primera opció decideix no presentar-se, potser els vota algú. L’enquesta de Vosseler Si amaguem les sigles dels que normalment surten als mitjans, millor completar el món al revés citant una llista que amb prou feines apareix. Es tracta de BCN Ets Tu, encapçalada per l’advocat Daniel Vosseler, que des de fa mesos es mostra convençut que obtindrà bons resultats. Com a mostra, l’enquesta que la seva candidatura va difondre fa uns dies. El sondeig dona tres regidors a la llista, deixa fora del consistori Valents i Ciutadans i dibuixa un triple empat en 9 regidors entre el PSC, Junts i Barcelona en Comú, donant com a més votat el PSC. Cal tenir-ho en compte per si al final Vosseler l’encerta, per reconèixer-li el mèrit. Com vesteix Colau Mentrestant, segueix la precampanya i es van inventant maneres d’arribar al votant. L’alcaldessa, Ada Colau, n’ha inaugurat una, la d’entrevistar personatges coneguts. Aquesta setmana ha començat amb el periodista Marc Giró, que va dir a l’alcaldessa que ella és una de les persones que vesteix millor a Catalunya. «Va, m’estàs vacil·lant», va respondre, divertida, la regidora, que va difondre el moment a Instagram. Una reacció molt diferent de la que va tenir quan una alumna de la UPF li va preguntar al novembre si havia moderat la seva manera de vestir des que va arribar a l’alcaldia. Colau va replicar, irada: «Em sap greu que una dona em pregunti sobre la meva manera de vestir i no ho respondré. Categoritzar com em vesteixo està fora de lloc. Em vesteixo com em dona la gana, bàsicament.» L’estudiant va acabar plorant per la impressió.

Les mil milongues dels partits per vendre que les enquestes els van bé

Igual que totes les candidatures veuen aspectes positius en els seus resultats electorals, solen fer-ho amb els pronòstics de les municipals

¿Va arribar massa aviat Xavier Trias al seu ‘prime’?

Collboni, un alpinista millorable amb bones cartes per arribar a la cimera

Per què Fredo Corleone no serà alcalde de Barcelona

¿Està Barcelona plena de gent que votarà Colau i no s’atreveix a dir-ho?

El gol d’últim minut que necessita Ernest Maragall

El més llegit