Vallcarca, el «forat» de Barcelona que haurà de resoldre el pròxim govern municipal

«Cal acabar d’una vegada amb aquest forat», repeteixen una vegada i una altra els veïns del barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona, al nord del districte de Gràcia. Desencallar la reforma que mai va arribar en aquesta zona és una reivindicació que arrosseguen des de fa anys, i part dels deures pendents per al pròxim govern municipal. «Està tot per fer», afirmen encertadament els seus habitants. I és que encara avui pot veure’s el rastre d’un projecte que va arrencar a mig gas i va arrasar amb el que va poder per després paralitzar-se i donar pas a anys de buit. La gran idea amb què va començar tot va ser la de construir una gran rambla verda. Un projecte que es va aprovar l’any 2002 durant el mandat de Joan Clos i que consistia en un eix enjardinat que havia d’estendre’s per l’avinguda de Vallcarca des de la plaça de Lesseps fins al viaducte. Per materialitzar-ho, a partir de l’any 2008 van començar a enderrocar-se nombroses construccions. Un «urbanicidi» –com l’anomenen alguns veïns i entitats del barri– que es va carregar nombrosos edificis, però que arran de la crisi immobiliària es va parar en sec. Una de les finques afectades va ser La Casita Blanca, un històric ‘meublé’ que va haver de desaparèixer, en teoria, per una «bona causa». Ara, en aquest espai no hi ha ni sexe furtiu ni rambla verda: només una plaça depriment, poc afavorida i usualment deserta. Els anys van passar i l’assumpte pendent de la rambla verda va anar canviant de mans i de color polític: Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CiU) i Ada Colau (BComú). Mentrestant, el barri s’ha anat dividint entre els que volen que es porti a terme d’una vegada el projecte del 2002 –tal com estava previst, demolicions incloses– i els que prefereixen aprofitar els espais que queden per fer zones verdes i guanyar espai als cotxes, sense tirar a a terra cap altra casa. La falta de consens fa que la reforma continuï aturada, tot i que el president de l’associació de veïns de Vallcarca Som Barri, Jordi Arola, considera que això no és més que el resultat de la «deixadesa de totes les forces polítiques», que «s’escuden en la rivalitat entre entitats veïnals» per seguir amb la seva inacció. Por de l’especulació Enmig d’aquesta situació de paràlisi, a partir de l’any 2014 els veïns van començar a organitzar-se i reunir propostes per reconstruir el barri a la seva mesura a través de diversos processos participatius. Un dels assumptes que més s’hi han tractat és el de la vivenda. Alguns dels solars que han quedat buits a Vallcarca són propietat de la constructora Núñez i Navarro. Després d’anys d’abandonament, col·lectius de veïns han passat a ocupar-los amb horts urbans, pistes de petanca i, també, assentaments de barraques. Davant la possibilitat que es comencin a edificar aquests terrenys, algunes entitats veïnals demanen que es tinguin en compte dos factors importants: donar una solució a les persones que malviuen ara en aquests solars i que els nous pisos siguin accessibles econòmicament per als habitants de Vallcarca. «L’ajuntament encara no ha donat una solució per oferir una vivenda digna a les persones que viuen en els assentaments. Els seus fills estan escolaritzats al barri, formen part d’aquesta comunitat. ¿Què passa amb aquestes rendes baixes que difícilment podran tenir accés a la vivenda?», expressa Marina Sanahuja, membre de la cooperativa d’arquitectura Voltes. Més enllà del destí dels assentaments, preocupa molt al veïnat l’especulació immobiliària amb les futures construccions als solars lliures: «Si no es regula i es limita el preu de la vivenda, haurem de marxar del barri i ens substituirà una nova classe econòmica amb un poder adquisitiu molt més alt», critica Sanahuja. Per això, fa anys que negocien amb el consistori i amb la constructora per aconseguir que es blindi una part dels futurs pisos amb lloguers regulats, i que les noves edificacions compleixin uns requisits d’altura conformes amb el caràcter del barri. «El que no farem és regalar el barri a qualsevol persona que vingui a pagar més» Marina Sanahuja «Tenim l’oportunitat de fer les coses de manera diferent, perquè està tot per fer. El que no farem és regalar el barri a qualsevol persona que vingui a pagar més i que nosaltres ens n’hàgim d’anar», reivindica la portaveu. I adverteix: «Els privats han d’entendre que Vallcarca no pot patir les mateixes lògiques especulatives que la resta de la ciutat, amb tot el que aquest barri ha patit». El futur Parc Central L’ajuntament va convocar l’any 2017 un concurs internacional d’idees per desencallar un altre projecte paral·lel: el Parc Central de Vallcarca. La proposta guanyadora del concurs va ser la denominada ‘Arrels’, de l’arquitecte Carles Enrich. No obstant, certes entitats del barri no es van mostrar d’acord tampoc amb aquesta, de manera que es van organitzar unes noves jornades de participació que van culminar amb un document d’autoria veïnal, que recull millores a incorporar a la idea guanyadora del concurs. En aquest document, un dels punts clau són els horts autogestionats, una iniciativa ja consolidada al barri i que es vol conservar. «A Vallcarca hi ha 1.700 metres quadrats d’horts autogestionats, a part els de l’ajuntament», xifra Sanahuja. Ara que ha finalitzat aquest procés participatiu, s’està portant a terme la redacció del projecte executiu per posteriorment iniciar les obres que faran realitat aquest Parc Central. Preguntat per terminis i dates, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, no s’ha aventurat a fer cap pronòstic de calendari. Badia nega la tesi veïnal i afirma que a Vallcarca és «on més coses s’han fet» al llarg d’aquest mandat. «No hi ha cap altre barri de Gràcia amb tantes actuacions», ha afirmat en declaracions a aquest diari. Alguns dels treballs més destacats són noves promocions de vivenda pública, el casal de barri de Can Carol i el nou carril bici a l’avinguda Vallcarca. Actuacions que els veïns diuen «reconèixer i agrair», però que atribueixen al fet que «Vallcarca era com un full en blanc». En aquesta mateixa línia, Arola opina que igualment «s’ ha de retreure» als polítics actuals i als anteriors l’escassa decisió política per «consolidar definitivament la vivenda, fer zones verdes i acabar d’una vegada amb el forat que van crear en aquesta zona». La pressió del parc Güell Més enllà de la no reforma, Vallcarca i els Penitents té una altra gran demanda històrica: mitigar els efectes de conviure amb una megaatracció turística de Gaudí. «Som un barri a l’ombra del parc Güell», assevera Arola. A causa de la immensa quantitat de visitants que rep, el barri denuncia que viu una «saturació als carrers i en el transport públic». Aquest problema també afecta el comerç, ja que a certes zones del barri «s’imposa un tipus de botiga dedicada al turisme» és a dir, locals de ‘souvenirs’ que no cobreixen les necessitats quotidianes dels veïns. Així mateix, la pressió dels visitants es nota a la vivenda: «Tenim un gran índex d’allotjaments dedicats al turisme, i això encareix el lloguer de les habitacions i les vivendes», lamenta Arola. «No volem que tot el barri giri entorn del parc Güell. La pressió és molt gran i, si això segueix endavant, haurem d’anar-nos-en perquè hi haurà un procés de gentrificació important», insisteix Sanahuja, tenint en compte el que ja ha passat en altres zones turístiques de la ciutat. A fi de reduir la pressió turística del parc, després de la pandèmia l’Ajuntament de Barcelona va decidir ampliar l’espai de pagament en el parc Güell. Amb aquesta estratègia, la quantitat de visitants ha passat dels 9 milions anuals als 4,65 milions el 2022. Aquesta reducció, tot i que considerable, és insuficient a ulls dels veïns, que recorden que aquesta xifra equival a rebre més de 12.700 visitants diaris, que a més tendeixen a concentrar-se en caps de setmana i dies festius. «És insofrible», manifesten. Un repte afegit per a Vallcarca, que s’aguditzarà el pròxim mandat amb la recuperació definitiva del turisme postcovid.

El més llegit