Amb bulevards a l’estil parisenc rebentant Ciutat Vella. Amb un gran mercat vidrat en lloc del medieval Hospital de la Santa Creu i la Boqueria. Amb una agulla monumental a la Casa Fuster que seria la fita final del passeig de Gràcia. Amb una gran plaça enjardinada a la qual donarien la façana medieval de la Generalitat, l’absis de la Catedral i el conjunt de la plaça del Rei. Amb places i avingudes que emmarcarien Santa Maria del Mar, el Pi i Sants Just i Pastor (després de demolir algun tram de muralla romana, els carrers Petritxol i del Pi i unes quantes illes del barri de la Ribera de passada). Aquesta seria la Barcelona que tindríem si s’haguessin executat tots els projectes de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner en la seva faceta d’urbanista. A aquest aspecte (al d’imaginador d’una capital moderna, burgesa i europea i no al de creador de les joies d’arquitectura modernista, o de polític nacionalista, o de teòric i recuperador del romànic català, o de docent, o de...) li dedica el Museu d’Història de Barcelona una exposició comissariada per Enric Granell i Antoni Ramon Graells. A la seva «ambició de donar forma a la ciutat», apunta Granell. En gran part o desapareguda, o mai realitzada. El que segueix és només una petita mostra de l’exposició al renovat Muhba que, segons els comissaris vol «mostrar una possible Barcelona, la que Lluís Domènech i Montaner va somiar».