Un any sense esborrar les polèmiques pintades de la basílica del Pi de Barcelona

A mitjans de març es va complir un any de l’aparició d’uns grafitis a la basílica de Santa Maria del Pi, al barri Gòtic. Es tractava d’una marca a la façana i una altra, molt més gran, en una paret elevada de difícil accés. Unes pintades que, a més de la indignació que van provocar, també van danyar un escut del segle XIV. Pocs dies després, els responsables d’aquesta església medieval van realitzar la pertinent denúncia als Mossos d’Esquadra. No obstant, transcorregut un any, i malgrat que en el moment dels fets l’Ajuntament de Barcelona impulsava Cuidem Barcelona, pla integral de manteniment de l’espai públic –encara vigent–, els grafitis a Santa Maria del Pi segueixen allà. Santa Maria del Mar ha tingut més sort. El juliol del 2021 va aparèixer una pintada reivindicativa en una paret lateral d’aquesta basílica, davant el Fossar de les Moreres. «Samu no ha mort. A Samu l’han matat», diu. Va ser el colofó d’una protesta per la pallissa mortal a Samuel Luiz, presumptament amb motivació homòfoba. Fins fa molt pocs dies seguia a la façana la proclama. El consistori l’ha esborrat pocs dies després que aquest diari demanés explicacions sobre les pintades a les dues basíliques. No hi ha hagut resposta oficial, però sí que ha desaparegut la pintada del Mar. «Lamentem que encara no s’hagin eliminat els grafitis que danyen un edifici patrimonial catalogat com a bé cultural d’interès nacional», afirma l’arquebisbat de Barcelona. Malgrat el retard, confia en «l’actuació del servei dels equips especials de l’Ajuntament que habitualment s’encarreguen de netejar aquest tipus de pintades». En realitat, els grafitis en edificis patrimonials de Barcelona no depenen d’aquest servei de neteja, sinó de l’àrea de Patrimoni. I per tant, el procediment no és el mateix. Consultat reiteradament per aquest mitjà, Patrimoni no ha respost per què continuen intactes les pintades del Pi. Els grafitis del Pi encara a la vista contrasten amb l’esdevingut el 17 de març a Florència, quan dos activistes van llançar pintura taronja a la façana de l’emblemàtic Palau Vecchio, de vuit segles d’antiguitat i que acull les dependències de l’ajuntament. En el moment de l’acció, Dario Nardella –alcalde de la capital de la Toscana– es trobava a escassos metres gravant un vídeo institucional. Ràpidament es va adonar del que passava i es va enfrontar als activistes, que van ser arrestats. El vídeo es va viralitzar en pocs minuts. Immediatament es van iniciar les tasques de neteja, en les quals va participar el mateix Nardella, junt amb veïns que, com ell, fregaven la pedra de l’edifici amb un raspall. The Mayor of Florence, Dario Nardella, lost his temper with a climate activist who was vandalizing the ancient Palazzo Vecchio with paint. Palazzo Vecchio is the city’s old town hall and was built in 1299. 🇮🇹 pic.twitter.com/WPtuNuV0n2 — Visegrád 24 (@visegrad24) 20 de marzo de 2023 Pla de xoc Pla de xocMalgrat els grafitis dels dos temples barcelonins s’han cronificat, la neteja d’aquest tipus de pintades ha augmentat significativament en els últims anys. I això s’explica, sobretot, pel pla Cuidem Barcelona, sorgit en plena onada de crítiques per la brutícia de la ciutat. Davant aquestes queixes, l’octubre del 2021 es va presentar a so de bombo i platerets aquest pla integral de manteniment de l’espai públic que permet intensificar la neteja i el manteniment dels carrers, les places, els parcs i els elements urbans dels deu districtes de la ciutat, a més de resoldre les incidències detectades i millorar el seu estat. Cuidem Barcelona ja tenia previstos un increment del pressupost contra les pintades i els grafitis en elements del mobiliari urbà, sobretot aquells patrimonials o històrics. En total estava previst dedicar 1,8 milions d’euros per a la prevenció i neteja d’aquestes pintades, tant en edificis protegits del patrimoni local com a la resta d’immobles de la ciutat. «No volem que la imatge de la ciutat es vegi danyada en parets, persianes, monuments i patrimoni», va assegurar en el seu moment Albert Batlle, tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat. En total, aquest pla de xoc, que s’allarga fins aquest any, compta amb una inversió de 70 milions d’euros, amb accions a curt i mitjà termini i que van de la mà del desplegament de la nova contracta de neteja iniciat en la segona setmana de març del 2022 als primers cinc districtes on es va implementar (Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí). Meses després, a l’octubre, es va anunciar una ampliació dels equips de neteja encarregats de les pintades, incorporant-se a dotze persones a sis nous equips amb furgonetes hidronetejadores, cosa que suposava un total de 26 equips de neteja. També es va anunciar que a Ciutat Vella s’havia intensificat, des del juny, la neteja de pintades. Una neteja que té com a objectius prioritaris, i que, per tant, requereixen d’una neteja immediata, les pintades ofensives –que ataquen una persona o entitat–, les realitzades en centres d’especial protecció –com centres escolars o altres equipaments d’atenció a menors– i les portades a terme a la vorera o a la calçada que comportin risc de relliscada. Més del doble Més del dobleEl 19 de març passat l’Ajuntament va fer balanç del desplegament del pla de xoc de neteja i, entre les dades aportades en el marc de les diferents actuacions en l’espai públic, s’apuntava que ja s’han netejat «més de 300.000 metres quadrats de pintades». En realitat, les dades aportades al PERIODICO per la regidoria de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, mostren que la xifra que es va donar en el seu moment és sensiblement inferior a la real. Segons la informació oferta pel consistori, és més del doble, concretament de 627.838 metres quadrats, xifra que resulta de la suma dels 279.422 de 2021, els 300.345 de 2022 i els 48.071 que, fins al 28 de febrer passat, ja s’han fet aquest any. I tota aquesta neteja –que té un cost anual de 5,5 milions d’euros– s’ha portat a terme mitjançant un total de 258.466 intervencions, o el que és el mateix, a un ritme de gairebé 10.000 intervencions al mes. No obstant, les de les basíliques de Santa Maria del Pi i Santa segueixen allà, esperant el seu torn.

Un any sense esborrar les polèmiques pintades de la basílica del Pi de Barcelona

L’arquebisbat lamenta la falta de celeritat municipal, malgrat els 300.000 m² netejats l’any passat

Barcelona intensifica la pressió als grafiters: 600 denúncies en dos anys

El més llegit