A l’espera des del 2002

La desolació de Venus apallissa els veïns de la Mina: «No creiem que ens treguin d’aquí ni el 2039»

L’enèsim anunci del reallotjament previ a fer caure el malmès bloc és rebut de nou amb escepticisme pels veïns, esgotats pel deteriorament i les promeses incomplertes

JORDI OTIX

Mai deixa de cridar l’atenció que al colossal bloc de Venus, al barri de la Mina, els portals sempre es mantinguin oberts, sense cap barrera que encobreixi la descomposició que apallissa els seus veïns. Res barra el pas a la malmesa finca de Sant Adrià de Besòs, condemnada a una demolició convertida en un jeroglífic sense resoldre des de fa 21 anys: les administracions van concebre la demolició el 2002 i després la van donar per impossible, mentre l’edifici es demacrava a marxes forçades. Ara, empeses per una sentència del 2020 que els va retreure una «inactivitat» que va qualificar de «patent», la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià confien a tirar-lo avall en quatre anys, abusant una mica més de la paciència dels veïns. El final no és poca cosa: es tracta de rescatar de la podridura als habitants d’un dels carrers més pobres de l’àrea metropolitana de Barcelona.