Mapa | La Barcelona buidada: relat d’una ciutat de població desigual

L’Espanya buidada té moltes causes. Una és el fet que el Govern espanyol, des dels temps de José María Aznar, insisteixi a connectar Madrid amb les capitals de província a través de l’alta velocitat. També hi ha l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia i l’envelliment de la població, que busca a les grans concentracions urbanes més proximitat amb els equipaments, sobretot sanitaris. Resulta paradoxal que en una metròpolis com Barcelona també es detectin zones d’una certa despoblació. És previsible que a la Zona Franca hi hagi escassa taca humana, però no ho és tant que en carrers cèntrics de l’Eixample es produeixi igualment aquest fenomen. Ho repassem partint de dades municipals, recollides per l’agència pública Barcelona Regional (BR), però també consultant una altra informació, com la que conté els mapes que brinda el Sistema d’Informació Territorial i Municipal (Sitmun). El pla que BR va portar a terme per a l’índex de carrers saludable Healthy Streets, que marca amb colors quines són les millors vies de la ciutat, partint de 10 criteris diferents, permet distingir aquesta Barcelona buidada. El passeig de Gràcia, per exemple, apareix pràcticament en blanc si es compara amb l’entorn gairebé immediat. Si es consulta el mapa de seccions censals (agrupació d’illes que s’utilitzen per fer estadístiques i per organitzar la votació en jornades electorals), l’artèria comercial apareix efectivament amb una població molt per sota de l’entorn immediat. Els límits d’aquesta zona més despoblada els marquen els carrers Rosselló, Balmes, Gran Via i Roger de Llúria, és a dir, dos carrers a l’esquerra i dos carrers a la dreta i tot el traçat del passeig fins a la Diagonal, fins a tres carrers per sobre de Jardinets de Gràcia, al costat Llobregat. La concentració d’oficines i la turistificació d’aquests carrers han buidat el centre neuràlgic de la capital catalana. Com més lluny s’està del passeig de Gràcia, més elevada és la concentració de veïns, entre altres coses, també perquè el preu de la vivenda, sigui de lloguer o de venda, es va reduint, ni que sigui tímidament. Curiosament, són les zones amb menys veïns i alhora les vies més freqüentades de la ciutat per la presència constant de forasters a l’artèria comercial, i per ser zona de pas habitual dels mateixos barcelonins. Les Glòries i la Sagrera La zona censal de plaça de Catalunya amb passeig de Gràcia és la menys poblada, amb 5.900 habitants per metre quadrat. N’hi ha prou amb caminar un parell de carrers cap al Besòs per trobar una densitat de més de 21.000. I si es camina cap al mar, per sota del Palau de la Música, la concentració supera els 54.000 hab/km2. També hi ha sectors a l’Hospitalet, al barri de la Florida, que superen una densitat de 120.000 veïns per quilòmetre quadrat. També s’identifiquen amb claredat zones de la ciutat que estan en plena transformació. Com l’entorn de la plaça de les Glòries, tota la ferida ferroviària de la Sagrera, des del pont del Treball fins al nus de la Trinitat, i el 22@ on es veuen dos buits blancs que coincideixen amb les dues àrees de desenvolupament urbanístic del districte. Al sud és on més s’ha avançat, i al nord, per sobre de la Diagonal a l’altura del parc del Centre del Poblenou, és on hi ha més marge de creixement. Hi ha seccions censals amb una densitat de població superior als 100.00 habitants per quilòmetre quadrat. Passa a Ciutat Vella, a la zona delimitada pels carrers de la Paloma, Riera Alta, Joaquín Costa i Ronda de Sant Pere, on se superen els 130.000 hab/km2, xifra a la qual també s’arriba a Sant Andreu, al costat del parc de la Pegaso. També en unes illes de la Marina del Port, al costat Llobregat de Montjuïc, s’arriben a números inquietants, amb una densitat superior a 110.000 hab/km2. A Ciutat Vella hi ha un combo de circumstàncies, ja que a l’elevada densitat de població s’hi afegeixen els turistes. La tempesta perfecta.

MAPA | La Barcelona buidada: els carrers cèntrics despoblats i els barris emergents

El turisme, la presència d’oficines i les zones pendents de transformar marquen la densitat d’habitants a les diferents àrees de la capital catalana

El més llegit