Barcelona mobilitza una nau de l’Escocesa per crear una ‘milla cooperativa’ al 22@

La històrica fàbrica l’Escocesa del Poblenou a poc a poc surt de l’oblit. L’Ajuntament de Barcelona, propietari majoritari des del 2017 d’aquest recinte alçat al segle XIX, busca un destí específic per a cada nau que permeti desencallar la seva costosa rehabilitació. Una de les més grans, la nau Klein, s’encamina a una operació de rescat publicoprivada per convertir-se en un clúster de cooperatives el pròxim mandat i punta de llança d’una ‘milla cooperativa’ al 22@ El govern d’Ada Colau ja ha iniciat els tràmits per treure la nau Klein a concurs públic aquest 2023, a poder ser abans que finalitzi el mandat. El consistori oferirà una cessió completa de l’espai durant uns 20 o 30 anys a una UTE de cooperatives, a canvi de pagar a mitges la rehabilitació. «Actualment estem fent els estudis arquitectònics, jurídics i d’inflació en el cost dels materials, per determinar les bases del concurs», avança a EL PERIÓDICO el comissionat municipal d’Economia Social, Álvaro Porro. La nau Klein té actualment 1.319 m2 de superfície útil repartits en tres plantes, tot i que amb entresolats el consistori calcula que es podria arribar a uns 2.000 m2 de sostre. Té forma de ‘L’ i inclou una torre singular en el vèrtex, que es recuperaria dins de la mateixa operació. La façana principal dona a un passatge perpendicular al carrer de Pere IV, un vial desdibuixat per la transformació de la zona, ja que davant la Klein s’alcen torres de modernes oficines. A la recerca del soci idoni Al concurs no es podran presentar empreses mercantils, sinó només projectes cooperatius en forma d’UTE o agrupacions de segon nivell: «La nau ha de servir per escalar un conglomerat d’economia social i sostenible, els petits projectes han de guanyar dimensió», afirma Porro. «La majoria no troben locals assequibles per créixer –afegeix– i la Klein seria un oasi per enfortir algun dels sectors tractor de l’economia social, com vivenda, cultura, energia, cures i alimentació». Es tracta d’un model sense un precedent clar a Barcelona. Els gestors serien alhora inquilins, en comptes de coworkers rellogats. Tampoc seria una incubadora ni acceleradora, com sí que ho serà l’enorme Coòpolis de Can Batlló quan obri el gener del 2024, perquè els beneficiaris no serien emprenedors ni ‘start-ups’, sinó grups consolidats que vulguin fer un salt endavant. Segons quin grup s’instal·li, podria oferir serveis al públic general, per exemple un punt d’informació sobre vivendes en cessió d’ús, una sucursal de banca ètica, tallers de mobilitat sostenible... Això sí, l’adjudicatària ha de tenir múscul financer suficient per pilotar sola la rehabilitació de la nau, ja que el consistori finançaria aproximadament la meitat però des de fora, mitjançant subvenció. En funció del cost estimat pels tècnics s’ajustaran els anys de cessió, perquè l’amortització anual resultant sigui l’equivalent a un lloguer «suau». Qui no abonarà cap despesa corrent ni manteniment serà el consistori, defensa Porro. Avui la Klein té diversos espais apuntalats i alberga estudis artístics provisionals. Les obres durarien any i mig aproximadament, per la qual cosa l’estrena se situaria el 2025. Tot i que les eleccions municipals podrien torçar aquest calendari, el comissionat remarca que ha posat en coneixement de tots els grups polítics el pla per a la Klein i no ha trobat oposició: «A tots els interessa mobilitzar l’Escocesa». De fet, no és l’única peça del recinte que es desencalla en compte enrere electoral, ja que la setmana passada el consistori va anunciar un ‘Foodlab’ al costat de Mercabarna a la nau Shield. Milla cooperativa Milla cooperativaLa ubicació de les dues seus al districte de Sant Martí no és casual. El govern Colau vol articular una ‘milla cooperativa’ en el 22@ aprofitant la presència de dos gegants del sector. Es tracta de la seu d’Abacus –recentment fusionada amb el grup cultural Som– al carrer de Perú, que és la cooperativa de consum més gran d’Espanya. I Suara, la cooperativa de treball més gran de Catalunya, que està instal·lada a Sancho de Ávila. A poca distància creix també un altre projecte prometedor, el BiciHub, a l’antiga fàbrica de Can Picó, de propietat municipal. Una altra rehabilitació a Camp de l’Arpa Una altra rehabilitació a Camp de l’Arpa L’operació Klein té un germà petit: el rescat de l’abandonada seu de La Antigua, al carrer Fontova número 12 del Camp de l’Arpa (Sant Martí). Va ser la primera cooperativa obrera de consum de Barcelona i una de les pioneres a Catalunya, fundada el 1866. Procurava comestibles de preu assequible als seus socis, una assegurança social i fins i tot va encunyar moneda pròpia. Amb el franquisme es va reconvertir en centre d’activitats lúdiques, fins que el consistori els va precintar la seu pel seu estat ruïnós el 2009. Finalment el van entregar al municipi a canvi que aquest els fes lloc en un casal de barri. El consistori ha tingut buit des d’aleshores l’edifici, que necessita una profunda reforma. És molt més petit que la Klein: 420 m2 dividits en tres plantes, una un semisoterrani. L’estructura i dimensions de l’immoble impedeixen complir les exigències tècniques d’un equipament públic, però sí que pot allotjar una entitat. Així, a través d’un altre concurs, el govern barceloní buscarà una cooperativa a la qual adjudicar la reforma i el posterior ús del local. Creixement del sector El comissionat Álvaro Porro destaca el creixement del cooperativisme a Barcelona i aposta per una estratègia de «generar pols i ‘hubs’, siguin territorials o sectorials pel seu efecte multiplicador». Molt ha plogut des que va arribar al càrrec el 2015, com a primer titular exclusiu d’aquesta cartera en la història municipal. Llavors les cooperatives eren només el 3,5% dels projectes que atenia Barcelona Activa, mentre que ara suposen el 10,5%. El 60% de les assessories, per cert, són a dones. El ritme de creació de cooperatives a la ciutat ha passat de 25 a l’any de mitjana a 60 actualment, després d’un màxim de 70 abans de la pandèmia. El consistori ha dedicat a aquest sector uns 30 milions d’euros aquest mandat, entre inversió i despeses fixes. Les dues línies de subvenció directa han finançat 850 projectes amb 6,3 milions des del 2016 i, en paral·lel, una nova línia de crèdit a través de banca ètica ja injectat 8,2 milions a 190 projectes que les entitats convencionals considerarien d’alt risc. «Vam fer una aposta i les dades confirmen que tenia sentit, avui l’economia social i sostenible de Barcelona és més visible i diversa», reivindica. El següent pas ha de ser escalar aquesta generació de petits projectes perquè arribin a ser mitjans i grans», insisteix.

Barcelona mobilitza una nau de l’Escocesa per crear una ‘milla cooperativa’ al 22@

L’Ajuntament traurà a concurs una nau industrial protegida i també una antiga entitat del Camp de l’Arpa

El més llegit