La ratera sense resoldre del Camp Nou: «Triguem fins a dues hores per arribar a casa quan hi ha partit»

«Sí, estarem dos anys tranquils... I després, ¿què?», requereix Anna Ramon, presidenta de l’Associació de Veïns del Camp Nou. La pregunta –més aviat un esbufec d’embafament i escepticisme– es crea sota la resplendor que acomiaden els focus de l’estadi del Barça i les bengales que flamegen als jardins de Bacardí i la travessera de les Corts. Encesa, la dirigent veïnal parla amb vehemència mentre al voltant es desborden els càntics, la gentada i les llaunes i les ampolletes a les papereres. Queden pocs minuts perquè arrenqui l’últim Barcelona-Madrid, disputat fa 10 dies, i la fúria pren extramurs de les grades, rosegades en el gol sud com a preludi de la remodelació que desterra els blaugrana a Montjuïc durant un parell de temporades. «Aquí a la travessera van apunyalar un noi fa pocs dies. En aquella escala, a Felipe de Paz, van apunyalar un noi a la femoral, ja fa temps. El van deixar sec. I allà, en van matar un altre, quan sortia del camp amb la seva nòvia. Tenia vint-i-pocs anys. Allà van destrossar un bar i aquí van llançar pals amb puntes de ganivet a la Urbana i els Mossos l’any passat. I estem fins al capdamunt de petards i bengales. ¿Si canviarà després de les obres? No preveig que millori», diu el Ramon. A l’angoixa que es dispara als voltants del Camp Nou abans dels partits d’alt risc, s’ajunten els embussos i els problemes de circulació que enerven els residents de certs carrers de l’entorn del coliseu culer quan el Barça juga a casa. Les queixes en part del veïnat s’han intensificat des que, a principis de març, es va traslladar el garatge per als autobusos de les penyes del club. Ara accedeixen per l’avinguda de Xile a l’aparcament habilitat als terrenys limítrofs al desaparegut Miniestadi, on ha d’erigir-se el nou Palau Blaugrana. «Ens tallen el nostre carrer i, per tornar a casa, estem fins a dues hores donant voltes. És com si anessis fins a Saragossa, però sense sortir de Barcelona. ¿I qui ens pagarà la gasolina i la contaminació que provoca? És de bojos», protesta Marta de Prats, presidenta de l’Associació de Veïns de l’avinguda Xile. Dona compte d’un carregós periple recent per arribar al seu pis mentre els aficionats abandonaven la zona després del Barça-València: «Vaig sortir per la ronda i, a l’arribar a la Diagonal, em vaig trobar que no podia baixar cap a casa meva. ‘Senyora, segueixi recte’, em van dir. Em van fer anar pel lateral, posar-me per Pau Gargallo, després pujar... Van ser tres quarts d’hora. Imagina si li passa això als Bombers». Garatges soterrats Davant l’angoixa veïnal, l’ajuntament respon que es mantindrà el nombre de places existents, «però soterrades per alliberar espai d’ús públic», precisa. Afegeix que la fórmula per mirar de pal·liar les habituals congestions entorn del recinte ‘blaugrana’ «ha anat evolucionant de la mateixa manera que ho ha fet el projecte de remodelació de l’estadi». En tot cas, el teixit associatiu del districte de les Corts opina que la imminent reforma del Camp Nou i el seu entorn per edificar l’Espai Barça –que inclou un hotel, dos blocs d’oficines i la retirada de la tanca que envolta l’estadi– no dona prou solució a les incomoditats de l’incivisme i l’embús de vehicles. Creuen que, fins i tot, es poden agreujar amb les obres, que depenen que el finançament no es bloquegi per l’amenaça de descrèdit que plana sobre el club pel cas Negreira. «Hi pot haver més cues», intueix Adela Agelet, presidenta de la Coordinadora Veïnal de les Corts. «És comprensible que hi puguin haver més dificultats, perquè l’estadi incrementarà la seva capacitat», recalca. Quan conclogui la remodelació, el Camp Nou reobrirà amb 105.000 butaques, unes 9.000 més de les que posseeix des que s’ha enderrocat part de la tercera graderia. «És cert que tindrem dos anys de tranquil·litat, perquè no tindrem les molèsties dels autobusos, ni de les bengales, ni de les aglomeracions ni l’incivisme, però quan el Barça torni es repetiran gairebé segur», dedueix Andrés Quílez, president de l’Associació de Veïns de Sant Ramon. Dona fe que, per a un trajecte de mig quilòmetre des de la Diagonal fins a casa, ha purgat un recorregut «tres o quatre vegades més llarg». «Hi ha carrers que tallen i no deixen passar als veïns. ¿Per què he de portar un calendari per saber si juga o no el Barça per sortir de casa? No s’hauria de limitar el veí sinó els que venen al camp», postula Quílez. Testifica que, per ara, no troba cap altra solució que evitar agafar el cotxe quan hi ha partit. «Ens les arreglem nosaltres sols», remarca una veïna de l’avinguda de Xile. «Als meus fills mai els dic que vinguin abans d’un partit. A tot estirar, que ho facin a les cinc o les sis de la tarda si el Barça juga a la nit. I si he de tornar, ho faig quan tothom és a dins del camp», confessa. Accés restringit La Coordinadora Veïnal de les Corts ha proposat a l’ajuntament acotar una zona d’accés restringit en l’entorn del Camp Nou quan es disputi un partit. «Demanem un perimetral que només pugui entrar la gent que viu al barri, qui tingui una plaça d’aparcament contractat, ambulàncies i bombers. I els aficionats, que arribin en transport públic o amb cotxe els que tinguin plaça», defensa De Prats. A més, la dirigent veïnal exigeix una alternativa que no passi per obstruir l’accés franc per l’avinguda de Xile perquè estacionin els autocars de seguidors. «Tallen el trànsit i, quan surten els busos, van en contradirecció fins a la Diagonal. Prioritzen la gent Barça, mentre que nosaltres hem de fer voltes», censura una veïna. «En un lloc amb tanta concentració de gent, l’última etapa hauria de ser a peu o en busos llançadora perquè l’arribada sigui escalonada, excepte per a la gent que ve amb metro», suggereix Agelet. «Poden parar a Sant Just o l’Hospitalet i, des d’allà, agafar el tramvia o el metro. I qui no sigui veí ni s’identifiqui, que no passi», proposa Quílez. El consistori contesta que, quan el Barça torni al Camp Nou, promourà que la mobilitat «sigui sostenible, de la mateixa manera que s’està treballant de cara al trasllat a Montjuïc», sense entrar en més detall. Les entitats també han suggerit que l’ajuntament faciliti sessions per permetre que els habitants de la zona transitin sense objecció. «Hi ha un problema d’estacionament que no s’ha solucionat. En determinats dies, s’hauria d’organitzar que fos una àrea només per a residents», planteja el president de l’Associació de Veïns de Zona Universitària, Josep Maria Guillumet. L’ajuntament indica que segueix en «permanent diàleg amb el club i el veïnat» per millorar el trànsit. També es reclama regular el pas per prevenir incidents. «Convé que es tanquin els parcs perquè no visquin les salvatjades que es produeixen», observa Agelet. «Sempre demanem a l’ajuntament que no passin cotxes de Carles III a Riera Blanca en els dies de partit», assenyala el Ramon, que hauria preferit que el Barça marxés a un altre lloc en comptes de restaurar el seu envellit coliseu. «Serà una bombonera preciosa, però no és lloc perquè sigui aquí, perquè hi vivim molts veïns. Serà pitjor, perquè vindrà més gent», tem.

La ratera sense resoldre del Camp Nou: «Triguem fins a dues hores per arribar a casa quan hi ha partit»

El ‘desterrament’ del Barça a Montjuïc no afluixa les queixes a les Corts pels problemes de mobilitat i incivisme entorn de l’estadi

Les entitats, que exigeixen solucions als talls de carrers que irriten els veïns, temen més dificultats quan el recinte es reobri ampliat

El més llegit