«Sí, estarem dos anys tranquils... I després, ¿què?», requereix Anna Ramon, presidenta de l’Associació de Veïns del Camp Nou. La pregunta –més aviat un esbufec d’embafament i escepticisme– es crea sota la resplendor que acomiaden els focus de l’estadi del Barça i les bengales que flamegen als jardins de Bacardí i la travessera de les Corts. Encesa, la dirigent veïnal parla amb vehemència mentre al voltant es desborden els càntics, la gentada i les llaunes i les ampolletes a les papereres. Queden pocs minuts perquè arrenqui l’últim Barcelona-Madrid, disputat fa 10 dies, i la fúria pren extramurs de les grades, rosegades en el gol sud com a preludi de la remodelació que desterra els blaugrana a Montjuïc durant un parell de temporades.