¿Està Barcelona plena de gent que votarà Colau i no s’atreveix a dir-ho?

A qualsevol persona que visqui a Barcelona li va quedar clar fa temps que els que odien Ada Colau l’odien molt i que molts dels que la volen se l’estimen més que als seus propis fills. Però el que no és tan rotund és que amb el primer grup n’hi hagi prou per impedir que torni a ser alcaldessa ni que el segon li permeti tornar a dirigir la ciutat i mantenir així la vara de comandament municipal fins al 2027. No falta qui considera (sobretot entre els que la detesten) que Colau té opcions de continuar com a alcaldessa, de guanyar les municipals. Gent que afirma que l’alcaldessa té vot ocult com l’ha tingut tan sovint el PP a Catalunya: perquè quedava malament, perquè estava mal vist votar els populars. Això suposaria que, per a alguns, votar Colau ja no és el que era el 2015, quan s’exhibia com a resposta a la vella política. Potser en aquests vuit anys la nova política ha envellit. A buscar el vot indecís Però també és cert que sempre hi ha qui matisa les coses i, en altres visions, el que Colau té no és vot ocult, sinó l’opció sòlida d’aconseguir vots entre els barcelonins que encara no saben per qui decantar-se, que a l’estiu eren la meitat, segons els sondejos del consistori. ¿Com aconseguiria Colau això segons els teòrics que l’aprecien? Una fórmula senzilla: perquè els altres candidats són pitjors o perquè no aporten actius més atractius. Moderació Colau va anunciar dimecres a la xarxa social Instagram la seva intenció d’acudir el 2 d’abril a la presentació a Madrid de Sumar, el projecte de la vicepresidenta del Govern Yolanda Díaz. L’alcaldessa de Barcelona va penjar una foto d’ella amb Díaz en què totes dues mostren el seu afecte i la va acompanyar d’un text tan afectuós com la imatge en el qual, entre altres coses, afirmava: «Des de Barcelona ens sumarem amb força a un projecte que reivindica la diversitat i l’alegria davant els discursos d’odi». View this post on Instagram A post shared by Ada Colau (@adacolau) «Aquells que no volen que res canviï ens volen soles, deprimides i enfrontades. Ens trobaran juntes, alegres i decidides a conquerir un futur millor», va afegir Colau, que va rebre una resposta de Díaz: «Gràcies, estimada». Adeu, Pablo No és cap sorpresa que Colau recolza Díaz, però al seu entorn li agrada destacar que aquesta operació, pel que fa a la imatge que dona, s’ha completat correctament i que la situació està clara. Que ja ningú associa l’alcaldessa de Barcelona amb Pablo Iglesias, com abans. I, tot i que no només sembli un detall, no deixa de ser un gest per situar-la en aquest terreny en el qual afronta les eleccions municipals del 28 de maig: sense gaire estridència, sense arestes. Díaz espanta menys que Iglesias. És a dir, a la gent que li espanten els projectes com Podem però que són susceptibles de votar, tot i que sigui ocasionalment, una candidata com Colau. I això sempre va bé per acostar, o almenys no foragitar, el barceloní citat més amunt, el que no sap encara què votarà Digestió preelectoral Fins ara, la maniobra preelectoral més evident de l’alcaldessa ha sigut la de fomentar la imatge que el 28-M s’elegeix entre ella i Xavier Trias. El missatge va calar prou amb la foto del seu dinar, que, per cert, no presagiava una gran digestió per part de cap dels dos comensals. D’ara endavant, el seu entorn confia que la falta de solidesa dels seus rivals sigui un actiu per a l’alcaldessa, que a les enquestes ocupa, de mitjana, la tercera posició, més enllà del que diguin algunes en concret. Els de Colau creuen que Trias anirà perdent pistonada a força de no tenir propostes rotundes que no siguin rellevar-la. De l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, creuen que s’està enfonsant sense remei, que ja no té possibilitats de guanyar. El govern de Colau i Collboni Del seu exsoci, Jaume Collboni, creuen que no ha presentat alternatives que destaquin i que no podrà distanciar-se prou després d’un mandat governant amb Colau. No obstant, al PSC s’escampa la confiança en la victòria, la marca es veu forta i la distància amb Barcelona en Comú es considera aconseguida. Per exemple, sostenen els socialistes, la sortida de Collboni de l’ajuntament ha propiciat un resultat concret, perquè ja ningú utilitza una expressió que l’oposició ha fet servir aquest mandat molt sovint: «El govern de Colau i Collboni». Les alegries que dona la superilla Barcelona en Comú posarà en valor els projectes que més han identificat la seva gestió i entre ells destaca la ‘superilla’, els eixos verds, que en els dies ha donat diverses alegries al partit. Primer per les jornades sobre el tema i la festa d’aquest dissabte, criticada, tot i que poc, per l’oposició. I segon, per l’acceptació judicial de la querella presentada per l’exarquitecte en cap de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, contra l’alcaldessa per la superilla, que sempre li permetrà parlar del tema.

¿Està Barcelona plena de gent que votarà Colau i no s’atreveix a dir-ho?

Hi ha qui afirma que l’alcaldable de Barcelona en Comú té un vot ocult perquè revelar que se li donarà suport genera rebuig

La candidatura de l’alcaldessa confia que Trias es desinflarà, que Maragall ja està enfonsat i que Collboni no convencerà prou

¿Va arribar massa aviat Xavier Trias al seu ‘prime’?

Collboni, un alpinista millorable amb bones cartes per arribar a la cimera

Per què Fredo Corleone no serà alcalde de Barcelona

El més llegit