Per què Fredo Corleone no serà alcalde de Barcelona

Vito Corleone, el padrí, mai va pensar en el seu fill Michael com el que al final va ser: el seu successor al capdavant de la família. No el veia com el següent Don, sinó com un senador o un congressista, la punta de llança de l’ingrés dels Corleone en la vida legal. A ‘Joc de Trons’, Ned Stark no havia de ser el senyor d’Hivèrnia. El seu destí era un matrimoni que reforcés vincles amb altres cases poderoses o vestir el negre al Mur. En la vida real, Jordi VI (Bertie per a la família) no havia de ser rei d’Anglaterra i probablement hauria preferit un paper més reservat, atesa la seva condició de tímid tartamut. Però els primogènits van fallar. Santino ‘Sonny’ Corleone es va fer matar en un peatge pel seu mal cap; el pare i el germà de Stark van acabar cremant en foc valyri al no calibrar el perill que suposava el rei Aerys II, un Targaryen, i el monarca Eduard VIII va renunciar al tron britànic per casar-se amb la divorciada Wallis Simpson. D’aquesta forma inesperada. Michael, Ned i Jordi VI es van convertir en líders malgrat que no estaven cridats a ser-ho. Quatre alcaldables Dos mesos abans de les eleccions municipals, molts pronòstics apunten que almenys alguna de les quatre candidatures que optaran a l’alcaldia de Barcelona i que més opcions tenen d’aconseguir-la, ERC, Barcelona en Comú, el PSC i Junts per Catalunya, podrien registrar fenòmens similars als viscuts en els casos citats. No que siguin assassinats, però sí que algun llanci la tovallola. És possible, i fins i tot probable, que alguns alcaldables acabin prematurament fora del consistori i que el lideratge recaigui durant els quatre anys del mandat, o una part, en el segon de la llista. Però el curiós és potser que en diversos casos hi ha indicis que l’elegit podria seria el tercer de la llista. Perquè de vegades el segon no és el successor. Que ho expliquin a Fredo Corleone. El pobre Fredo (molts es deuen haver identificat alguna vegada amb el feble de la família, incapaç de sostenir un revòlver per defensar el seu pare tirotejat per un delinqüent rival) va veure com el saltaven i triaven el germà petit com a cap. No li va agradar. Va intentar trair-lo. I va acabar executat. No s’espera que arribi la sang al riu a Barcelona, però no s’han de descartar traïcions en política. Menorca o l’alcaldia Xavier Trias, candidat de Junts, ha sigut el més clar: si no es converteix en el pròxim alcalde i recupera així la vara de comandament que va ostentar de 2011 a 2015, se n’anirà a casa seva. No és mal estiu, el que li espera a Trias. O alcalde de nou o vacances relaxades, qui sap si a Menorca, on sol passar-les. En la candidatura de Junts, per tant, la cosa està clara: la successió s’ha de tenir en compte, podria produir-se immediatament. ¿Qui seria l’elegit? En teoria, la número dos de la llista, Neus Munté. Però la vida ja ha ensenyat a Munté que de vegades et roben el lideratge a l’última corba. Li va passar el 2019, quan havia guanyat les primàries del PDECat i va acabar com a número tres de la llista de Junts, que tenia com a alcaldable Elsa Artadi, formalment número dos, per darrere d’un alcaldable simbòlic, Joaquim Forn. Munté i les successions Aquesta vegada Munté va per darrere de Trias i com a tercer està Jordi Martí Galbis. I Martí ha sigut assenyalat diverses vegades com un possible candidat. És, per dir-ho així, el favorit de l’exalcalde. Per tant, no es pot descartar que a partir del 15 de juny, dia en què es constitueix el nou ajuntament, el cap de files de Junts al consistori sigui Martí. Quant al PSC, Jaume Collboni ha afirmat que es quedarà passi el que passi. L’acompanya com a segona de la candidatura Maria Eugènia Gay, encara delegada del Govern central a Catalunya. No és cap secret que el nom de Gay va sonar com el de possible alcaldable socialista alternativa a Collboni. I per això no seria una revolució que, en cas d’un terratrèmol inesperat, acabi sent la cap de files en el pròxim mandat. Però ningú pot negar que la número tres, Laia Bonet, ha sigut aquest mandat la segona de l’actual candidat i que probablement ell se senti més pròxim a ella. Janet i Jordi A Barcelona en Comú passa el mateix: no està tan clar que el número dos de Colau, Jordi Martí Grau, sigui el successor. De fet, sempre s’ha dit que serà Janet Sanz, que va de número tres. Martí és la mà dreta de Colau en el dia a dia i va ser premiat amb aquesta segona plaça, però Sanz, de qui es diu que va pugnar per arrabassar-se-la fins a l’últim moment, sembla que té molt més suport a Barcelona en Comú si arribés el cas que l’alcaldessa deixés el consistori a l’estiu, una cosa que es consideraria lògica si no segueix en el càrrec: o se’n va a l’ONU o se’n va al Congrés. Finalment, ERC. Elisenda Alamany torna a ser la número dos, mentre que de tres va la que en els últims anys ha sonat com a número dos i fins i tot alcaldable: Ester Capella. Ernest Maragall sosté que no se n’anirà, però, si ho fes, ¿algú està segur que Alamany és qui manarà? La qüestió, en definitiva, és comprovar qui seran els Fredo Corleone barcelonins, els que perdran la partida, arribat el cas. Pedro no truca a Ada Una de les especulacions sobre possibles pactes postelectorals a Barcelona és la que diu que, arribat el cas, el president del Govern, Pedro Sánchez, faria una trucada perquè el PSC pacti abans amb Colau que amb Trias. Però no té gaire força. I menys després que la setmana passada Sánchez passegés amb Collboni per la ciutat i no es molestés a fer una mísera trucada de cortesia a l’alcaldessa. Mària Sánchez Periodísticament parlant, les eleccions municipals ja han quedat marcades per una absència, la de la sòbria ironia amb criteri de la periodista de TVE Mària Sánchez, morta aquest dijous als 59 anys.

Per què Fredo Corleone no serà alcalde de Barcelona

És possible, si no probable, que alguns alcaldables es retirin a l’iniciar-se el mandat si no aconsegueixen la vara de comandament, però no està tan clar que els succeeixin els segons de la llista, perquè sotgen tercers amb opcions

El més llegit