La insòlita supervivència dels ‘pirulís’ de lliure expressió del carrer a Barcelona

Tots les hem vist al carrer, tot i que pocs en fem cas. Ni tan sols sabem com anomenar-les. Ens referim a les estructures cilíndriques plantades al carrer que s’utilitzen per enganxar anuncis i cartells de tota mena. A Barcelona és comú anomenar-les ‘pirulís’, però el nom oficial és columna de lliure expressió. Un curiós element urbanístic que, malgrat tenir un segle i mig d’història, encara molts no saben que poden utilitzar sense demanar cap tipus de permís ni pagar res. Així és: tothom hi pot expressar el que vulgui, tal com indica el seu nom. I això no és una cosa que puguin dir totes les ciutats. «Les columnes de lliure expressió són una particularitat de la ciutat de Barcelona i municipis de l’àrea metropolitana», explica David Torrents, dissenyador gràfic barceloní que fa anys que reflexiona sobre el paper que tenen aquests elements a la ciutat. «El més interessant és que, a diferència de Barcelona, no passa enlloc més. En altres ciutats no hi ha un lloc on la gent pugui penjar cartells de forma totalment lliure», explica. No obstant, també és veritat que els cartells que es pengen en aquestes columnes tendeixen a durar poc temps perquè en qualsevol moment una altra persona hi pot penjar el seu a sobre. «És com una lluita constant entre qui enganxa i qui vol enganxar», diu Torrents. Diguem que aquest seria l’únic preu que s’ha de pagar. Per assegurar que un cartell perduri hi ha els suports de pagament. Un tros d’història en l’era actual El cartell és un suport que es va estendre enormement entre els segles XIX i XX, i no només com un mitjà per donar un missatge, sinó també com a forma d’art. A Europa n’hi havia per tot arreu. Tant era així, que cadascú enganxava els seus missatges on podia. En aquest context, l’alemany Ernst Litfass va idear la columna publicitària. Les primeres 100 es van instal·lar a Berlín l’any 1855 i posteriorment es van estendre per altres ciutats del Vell Continent, com ara Barcelona. A la capital catalana, el disseny de cartells va tenir el seu moment àlgid durant la Guerra Civil. Amb el pas dels anys i l’arribada del moment actual, en què vivim més pendents del mòbil que de cap altra cosa, el cartell s’ha anat adaptant a una altra manera de conviure amb la ciutat. «Ara, amb les xarxes socials, els dissenyadors encara troben el cartell com un repte. La voluntat, més enllà d’anunciar res, és crear una experiència i fer pensar les persones», afirma Torrents. Per al dissenyador, la columna de lliure expressió és, precisament, una de les formes que ha trobat el cartell per perdurar a les ciutats actuals. Resulta curiós veure com aquests pals tan ‘vintage’ encara es fan servir ara per anunciar esdeveniments culturals i socials de l’àmbit digital, en una ciutat que també és la capital del Mobile World Congress. No obstant, el seu futur podria estar penjant d’un fil. Perill d’extinció Les columnes de lliure expressió que podem veure a la Barcelona del 2023 daten de principis dels 90. El 1989, l’ajuntament va convocar un concurs públic per triar un nou disseny i eliminar les que hi havia llavors. El model guanyador va ser el dels arquitectes Tonet Sunyer i Jordi Badia. En aquell moment, l’objectiu del consistori era instal·lar 500 noves columnes i retirar les anteriors, amb la voluntat de col·locar-ne 1.000 més durant el primer any, tot i que això últim no es va fer realitat. Actualment, a Barcelona queden 342 columnes de lliure expressió. Fonts municipals han explicat a aquest diari que no se n’ha retirat cap en els últims dos mandats, però tampoc s’han instal·lat de noves. Des del consistori asseguren que, quan hi ha obres en un carrer i les han de treure, ho fan «només de forma temporal» per després tornar a instal·lar-les. Torrents, per la seva banda, considera que l’ajuntament «no promou» prou l’ús d’aquestes columnes, i que tampoc està fent «cap gest» per conservar-les. En la mateixa línia, el gerent publicitari Marc Martí, que al seu dia va participar en el concurs per instal·lar les columnes actuals, opina que el govern d’Ada Colau té «poca sensibilitat» amb aquests espais, i diu que «els falta manteniment». En aquest sentit, destaca que no estaria de més que tinguessin il·luminació per fer-les més visibles. Tot i que la capital catalana no hauria eliminat cap columna de lliure expressió en els últims vuit anys, sí que és veritat que cada cop costa més trobar-les a l’àrea metropolitana. De fet, a l’Hospitalet de Llobregat ja no en queda cap. Zero. Així ho ha confirmat l’ajuntament a aquest diari. Les mateixes fonts també afirmen que «no s’han plantejat» tornar a posar aquestes columnes, i que ara les supleixen uns «plafons metàl·lics» que hi ha col·locats en alguns punts del municipi, una situació que es podria estendre a altres ciutats. Quedarà per veure com gestionen aquest tema els futurs governs municipals que es formaran després de les eleccions del maig. «Seria una pena que desapareguessin, perquè són una oportunitat perquè la ciutadania pugui explicar coses al carrer. En la nostra cultura mediterrània, en què la gent acostuma a passejar per la ciutat, a badar, això és fantàstic. El fet de deambular i trobar-te amb elements que et permeten parar-te a llegir, a reflexionar... Les columnes de lliure expressió creen un vincle amb qui camina. Creen un color i una textura per a la ciutat que, a més, sol estar vinculat amb el món cultural i amb la vida activa de la ciutat. És una cosa que no podem perdre», acaba dient Torrent.

La insòlita supervivència dels ‘pirulís’ de lliure expressió del carrer a Barcelona

A la capital catalana queden 342 columnes fixes on tothom pot enganxar el que vulgui sense demanar permís

Estan en via d’extinció a l’àrea metropolitana i a l’Hospitalet ja no en queda cap

El més llegit