Barcelona desdibuixa l’empremta de la colònia Castells, el reducte obrer de les Corts

Una tanca envolta l’illa on s’alçava la colònia Castells, un reducte del patrimoni obrer de Barcelona ara convertit en un solar pres per les obres. «Aquí no es llegeix res del passat ni de com vivia la gent», es queixa la presidenta de l’Associació de Veïns de les Corts, Adela Agelet. Entreveu que hi ha un abisme entre l’illa salvada de les Cases Barates del Bon Pastor, modernitzada fa poc per allotjar el flamant Museu de la Vivenda, i les casetes indultades que s’apinyen en un racó del desaparegut microbarri d’origen fabril, incrustat en una parcel·la al costat del carrer Entença, que reobrirà, convertit en parc. «Era exactament com al Bon Pastor. Si allà les cases feien uns 30 metres quadrats, aquí eren d’uns 25. La gent vivia al carrer», evoca la dirigent veïnal. Amb previsió que finalitzin al juny, les obres han esbossat ja el traçat del futur recinte, dominat per una plaça central. «Sembla un nus d’autopista», rebutja Agelet. Alhora, els passatges que articulaven el veïnat s’han desdibuixat sobre el terreny. Eren una línia vermella per al moviment associatiu de la zona i critica que l’ajuntament l’hagi menyspreat. «Han passat la goma d’esborrar i n’han fet una estructura nova», retreu Josep Alió, que va viure en un dels minúsculs domicilis del lloc. Després d’un llarg procés per reallotjar els habitants de les antigues casetes, el consistori va començar les demolicions a l’estiu sobre un terreny de 9.600 metres quadrats. Nou mesos més tard, bona part de l’entramat de carrers que vertebrava la colònia ha desaparegut. Sí que s’ha respectat un tram del passatge Piera, que s’obre entre les 11 vivendes salvades i les façanes que es mantindran al costat dels horts urbans que s’hi cultivaran. També s’han aixecat unes pèrgoles que, a tall de substitutiu, dibuixen el dilema que teixien els carrerons que s’han diluït a la superfície. «Ens han pres el pèl» «Diuen que quan aixequem la mirada i vegem les pèrgoles, serà com veure com eren els passatges. Ens han pres el pèl», etziba Alió, que sosté que l’ajuntament ha desatès les indicacions del procés participatiu, organitzat per incloure demandes veïnals en la reforma. Considera que, a més, es contravé una mesura de govern aprovada fa un any a favor de la protecció de vestigis obrers, populars i identitaris dels barris, relegats del catàleg del patrimoni municipal. «Per respectar la mesura s’haurien d’haver mantingut els passatges com eren. S’han perdut i, a sobre, el recanvi no té res a veure amb els passatges», protesta Agelet. Per la seva banda, l’executiu municipal al·lega que compta amb el beneplàcit de la majoria de veïns i entitats que van prendre part de les sessions de debat sobre el futur de l’espai. A més, defensa que «la conservació d’una part de les vivendes» de la colònia «permetrà posar en valor la memòria històrica» i «preservar el traçat d’un dels vials». Per cert, encara no s’ha revelat en bona mesura què allotjaran les casetes. Se sap que serviran, en part, de magatzem de les zones verdes i els horts, però es prometen altres usos per a activitats veïnals encara per revelar. El futur parc costa uns tres milions d’euros. Negociacions frustrades Fa mesos enrere, l’àrea d’Urbanisme del consistori va mantenir converses amb representants de l’Associació de Veïns de les Corts i amb l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells. Les entitats confiaven a dirimir les discrepàncies que ja van pregonar abans que comencessin les obres i incorporar certs matisos a un pla que veuen que no té gaire consens. «Ens van dir que teníem raó i que el projecte estava malament però, com que ja estava fet i tenia la licitació en marxa, si es canviava passaria de costar de tres a set o vuit milions», assegura Alió. L’ajuntament no confirma aquesta versió. Després d’haver postulat que l’entramat de carrerons subsistís per estructurar el nou parc, les entitats van estendre una oferta de mínims: s’aguantaven amb les pèrgoles a canvi de la preservació sencera del passatge de Piera, traslladant els horts urbans de lloc per realçar la via com a punt d’entrada al parc. «Però, després de dos mesos i mig fent aportacions, ens van dir que no es podien moure els horts perquè eren una modificació substancial del projecte», afirma Alió. El veí sospita que la negativa respon a suposats interessos del premiat restaurant dels germans Torres, que està davant del solar. El consistori replica que atén només «al bé de la ciutadania, sense lligams ni compromisos amb tercers». A part, el govern municipal emfatitza que la vegetació predominarà al recinte, que confia que es convertirà en un «petit pulmó» per a les Corts. Afegeix que, en l’intercanvi amb els veïns, s’ha optat per augmentar l’extensió de zona verda en uns 600 metres quadrats, plantar-hi 45 arbres més –en total seran 183– i instal·lar-hi 94 seients més, fins a una suma total de 268. Precisament, l’aparició al terreny d’una espècie de bancs avantguardistes sense respatller, encara pendents de ser fixats, ha alertat els col·lectius crítics. «Han de ser còmodes per a aquells que els utilitzaran, com la gent gran. I, també important, és un parc sense zona d’aigua», censura Agelet. «És un parc de passada, no per ser-hi», rebla Alió. L’ajuntament ressalta que l’accessibilitat està garantida, que hi haurà camins interiors per passejar i espais pensats perquè els veïns hi convisquin.

Barcelona desdibuixa l’empremta de la colònia Castells, el reducte obrer de les Corts

Entitats veïnals critiquen la desaparició dels antics passatges mentre l’ajuntament replica que se’n preserva el llegat històric

El més llegit