Jaume Collboni (PSC) promet a l’empresariat redissenyar la reserva del 30% a nous pisos

L’alcaldable socialista i fins al gener primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, va desgranar aquest dijous en una trobada amb empresaris les seves principals propostes econòmiques per al pròxim mandat. Entre les seves receptes hi ha diverses correccions del rumb municipal, malgrat que ha format part de l’executiu local tot el mandat. Això sí, en els temes en els quals el PSC ha discrepat més dels seus socis, els Comuns d’Ada Colau. Per exemple Collboni va prometre redissenyar completament la reserva obligatòria del 30% de pisos en les grans operacions immobiliàries de la ciutat, que segons el seu parer «no ha funcionat». Ho va dir en el cinquè esmorzar amb alcaldables que organitza l’entitat ACEDE, un cicle reservat per a socis i del qual El Periódico és cronista en exclusiva. La vintena d’assistents a la cita va poder preguntar i escoltar el candidat sense filtres, i entre les qüestions més repetides van tornar a destacar la preocupació empresarial per la mobilitat amb cotxe, la «demonització» del sector privat en la contractació pública i la política de vivenda. En aquest últim camp, Collboni va ser molt explícit sobre el 30%. «Era una mesura ben intencionada però no només no ha generat parc públic sinó que n’ha aturat el privat», va dir. Va detallar que, si és alcalde, suprimirà el 30% obligatori en les grans operacions de rehabilitació, que són les majoritàries en una ciutat sense gairebé sòl disponible. Per a l’obra nova, proposa «flexibilitzar» el 30% i que el promotor pugui «monetitzar» l’obligació, és a dir, que en lloc de cedir pisos en pagui l’import equivalent i que l’ajuntament el destini a comprar vivendes en barris densos per crear oferta assequible. Amb això s’aconseguirien 300 pisos assequibles a l’any en comptes dels 10 que ara s’aconsegueixen, segons els seus càlculs. Negacionisme climàtic i econòmic També va ser molt contundent amb l’ampliació de l’aeroport del Prat, que el PSC defensa sense complexos. «No és un debat de pistes sinó de model econòmic, Bcomú i ERC no parlen de les conseqüències per a l’economia que tindria no ampliar l’aeroport, només volen les coses bones», va criticar. «Evidentment que hi ha impacte al territori, ¡com el tenen els túnels i les carreteres i els parcs eòlics!», va exclamar. Del valor ecològic de la Ricarda i la pressió de la Unió Europea per conservar-la, però, no en va dir ni piu. Va protestar per haver sigut titllat de «negacionista climàtic» i ho va refutar presumint dels esforços municipals per dotar Barcelona de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Oposar-se a l’ampliació aeroportuària, va dir amb ironia Collboni, és «negacionisme econòmic». «En aquest país hi ha la falsa idea que no convé parlar en campanya dels temes importants perquè es ‘polititzen’... ¡Doncs és clar que sí, perquè són política!», va assegurar. Atraure inversió, reduir burocràcia També va parlar d’altres pistes d’aterratge, en aquest cas metafòriques, per a empreses que es vulguin instal·lar a Barcelona. Collboni va dir que n’ha deixat tres de preparades, en els gairebé quatre anys que ha dirigit la política econòmica municipal: el nord del 22@ requalificat, el minibarri de l’antiga Mercedes-Benz a Bon Pastor i l’expansió de la Marina del Prat Vermell a la Zona Franca. «Sumen 1,2 milions de m2 de sostre econòmic disponible, amb un potencial per a 60-80.000 llocs de treball», va estimar. Preferiria que els ocupessin negocis tecnològics i creatius, que considera més bons «tractors» per a l’economia. També va assumir que li han quedat dues polítiques a mitges a causa de la pandèmia i es proposa completar-les l’any que ve. D’una banda, el projecte de «finestreta única empresarial» té fetes les modificacions legals per crear-la però no ha arribat a obrir. D’altra banda, el «pla Barcelona Fàcil» per simplificar la burocràcia a les empreses: «El 95% dels tràmits amb l’ajuntament ja són en règim de comunicat, però els de l’àrea d’Urbanisme encara van massa lents», va assenyalar, com una mena de tret lateral a la seva excompanya de govern Janet Sanz (BComú). Els terminis per rebre una llicència d’obertura són els més criticats i Collboni va receptar «limitar-ne» el temps d’espera «per no bloquejar operacions». La policia i el cunyat que va amb cotxe No tot va ser parlar d’empreses, també hi va haver temps per a la seguretat i la mobilitat. Va afirmar que, a més de les empreses, a Barcelona s’ha «demonitzat» «l’autoritat democràtica». Dit en paraules planeres, l’ús de la policia en desordres públics i fenòmens socioeconòmics com el top manta i els bicitaxis. «Hem rebut crítiques furibundes del nostre soci de govern per aquest tema, però és que en aquesta ciutat tenim unes polèmiques que no són acceptable sobre l’autoritat policial», va afirmar. Va citar els assalts a botigues del passeig de Gràcia durant les manifestacions contra l’empresonament del raper Hasél, que va posar a favor seu: «¡Collboni i Batlle, nosaltres sols, vam ser els únics que vam defensar l’actuació policial aquella nit! ¡I els que vam recórrer les botigues del passeig l’endemà!». L’exemple li va servir també per atacar Xavier Trias, potser el seu adversari més destacat entre l’electorat d’ordre: «El procés ha perjudicat sobretot Barcelona, liderada per cert pel partit pel qual es presenta Trias.» Sobre els embussos per entrar i sortir de Barcelona, va parafrasejar una frase de Pasqual Maragall –igual que va fer el dia abans el president del RACC, Josep Mateu– sobre la població de Barcelona, que no són 1,6 milions d’empadronats sinó que «depèn de l’hora» perquè s’hi han de comptar també visitants i treballadors. «Hi entren unes 250.000 persones al dia i en surten unes 250.000 més per feina», va concretar Collboni a bell ull. «És una evidència que per anar a un polígon a treballar no tens una bona alternativa al cotxe», va reconèixer, i va posar com a exemple el seu cunyat, de qui va dir que viu al Clot i que treballa al Baix Llobregat. «Barcelona no és una ciutat de 15 minuts sinó de 15-30-60 minuts; si només treballes per la ciutat de 15 com fa la superilla llavors Barcelona deixa de funcionar bé», va retreure. Tot i que la recepta més repetida per tots els experts per als desplaçaments interurbans és arreglar Rodalies i donar múscul a les línies de bus, Collboni se’n va desmarcar i va apostar per més metro: «Si el metro de Barcelona ha d’arribar a Sant Cugat o Mataró, que hi arribi, es pot fer». Sobre les preguntes pel rellançament de Montjuïc amb el centenari de l’Exposició Universal de 1929, l’alcaldable socialista va prometre que si fos alcalde «el primer» que faria seria crear una comissió de commemoració d’aquesta efemèride tot i que no sigui la iniciativa més popular. Va vaticinar que el Barça acabarà jugant dues temporades i no una a l’estadi de Montjuïc i que això ajudaria a «posar de nou la muntanya en l’imaginari dels barcelonins». Va rebutjar que hi hagi mal accés, tot i que es va mostrar partidari de reforçar les infraestructures i vials perquè «és un parc, no l’Amazònia», amb referència a la posició ecologista de Bcomú. I, com a guinda, va deixar sobre la taula una promesa electoral més: convertir l’abandonat Palau d’Esports en «el primer e-Sports Arena d’Espanya».

Jaume Collboni (PSC) promet a l’empresariat redissenyar la reserva del 30% a nous pisos

L’alcaldable titlla de «negacionistes econòmics» els detractors de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona

El més llegit