Barcelona acaba el mandat amb l’etern debat sobre el model turístic en un moment molt menys calent que quan va començar. Dos anys sense visitants i amb bona part de l’activitat econòmica vinculada al turisme paralitzada per la pandèmia van servir per posar en valor el seu pes econòmic. Van refredar la turismofòbia d’un sector de la ciutadania i van suavitzar els posicionaments més extrems. Però es va obrir també una porta al somni d’un ‘començar de cap i de nou’, un reset, que permetés fer les coses millor a l’encalç del turisme de qualitat i la famosa despressurització del centre de la ciutat. L’objectiu és tan ambiciós que ja ressonen les veus crítiques sobre l’‘ocasió perduda’ i la tornada massificada de turistes. El debat torna amb algunes dades esperançadores, creu el sector, i amb el turisme caigut del podi fins a la 12a posició entre les preocupacions de la ciutadania, segons l’últim sondeig municipal.