La crisi del model comercial converteix Ciutat Vella en una olla a pressió

El cor comercial de Barcelona va sortir fa poc de l’uci després dels infarts que li va provocar la pandèmia, però va iniciar un procés de ‘rehabilitació’ qüestionable, i ningú sap ben bé com afectarà la seva salut a llarg termini. És a dir, l’esperada simfonia de reobertures de negocis a Ciutat Vella avança sense pausa, però el que hi ha rere molts aparadors continua sent motiu de preocupació. No només per a les associacions de comerciants, sinó per al minvant veïnat i fins i tot per als molts barcelonins que han anat retallant les seves visites al centre. Hi ha descontentament amb la gestió municipal del territori i hi ha pressió per millorar el diàleg publicoprivat i afrontar un pla de rellançament de l’economia amb un horitzó molt més ampli que el (sobreexplotat) filó turístic. Aquest serà un dels grans cavalls de batalla del districte per al pròxim mandat, amb la pressió afegida de la reforma de la Rambla i la Copa Amèrica. Amb poc més de 106.000 veïns a principis del 2022 –després de perdre un 3,3% de població i amb un 51,8% d’estrangers procedents de mig món–, el gresol cultural de Ciutat Vella no només pateix una crisi en la seva fórmula comercial per satisfer a aquests minvants residents de proximitat, cada vegada menys arrelats. També exerceix de principal oferta per als viatgers, i durant anys ha atret compradors de tota la ciutat i de la resta de Catalunya. Ja fa molt temps que és víctima de la despersonalització que pateixen moltes grans destinacions turístiques, però la crisi sanitària ha aguditzat les seves flaqueses com no ho ha fet a cap altre districte de la ciutat. El volum de tancament de botigues va ser molt superior a Ciutat Vella, perquè al desaparèixer els turistes molts negocis van perdre la seva raó de ser, i els disparats lloguers de la zona van fer la resta. «Hi ha risc de desertització», van alertar fa poc els principals eixos comercials del districte, units per donar un toc d’alerta sobre la crisi de model que viuen i demanar un pla estratègic integral. Barna Centre, l’entitat que aglutina els operadors del Gòtic, ja havia fet saltar l’alarma quan va advertir, l’estiu passat, que moltes persianes que es tornaven a aixecar estaven en mans d’operadors sense més interès que la inversió i lucre ràpids i sense aportar valor als barris. Com a exemple, el carrer Comtal, que després de perdre botigues amb història i tradició, s’ha convertit en un vial farcit de souvenirs i falses botigues de moda i regals (demanen aquesta llicència i acaben venent records, atesa la prohibició de nous negocis de souvenirs que marca el vigent pla d’usos), només enfocades al forà, com va informar aquest diari. La història es repeteix en moltes altres vies. Després de múltiples queixes dels comerciants sobre aquestes trampes, el districte va detectar recentment que 91 despatxen els esmentats articles (57 només al barri Gòtic) i ha iniciat l’obertura d’expedients sancionadors, encara sense balanç. Per contra, les polítiques en defensa del comerç emblemàtic (que ha viscut una sagnia de tancaments durant el mandat) han sigut manifestament insuficients, malgrat que Barcelona hagi acollit aquesta setmana una trobada de ciutats sobre aquesta problemàtica, i hagi emès un manifest dirigit a Europa carregat de bones intencions en defensa de les botigues històriques en aliança amb urbs com París, Roma i Lisboa. Diferents velocitats A meitat del 2021, l’índex de recuperació comercial de Barcelona, segons un estudi, era del 55,8%, davant el 84,2% del conjunt de la ciutat. La recuperació en l’àmbit d’hostaleria i turisme també estava molt per sota de la metròpolis. El districte suma més de 26.500 places d’allotjament turístic (el 17,8% del total de la ciutat), cosa que determina tant la concentració de serveis d'aquest tipus, com de visitants. Com a conseqüència del ‘reset’, alguns operadors autòctons de qualitat han tornat als barris aprofitant que en alguns carrers s’han suavitzat les rendes (la progressiva recuperació del Born, és el més clar exemple, amb el suport ferm de la seva associació de comerciants reivindicant el mix de l’oferta cultural, gastronòmica i de botigues), però altres tendències s’han polaritzat. El paisatge del Portal de l’Àngel podria ubicar-se a qualsevol altra ciutat, sense rastre d’ensenyes locals i pres per les multinacionals, i la de molts carrers ha sigut pastura de l’especulació i les ‘trampes’ amb les llicències: records, carcasses de mòbils, botigues cannàbiques... profileren diàriament. Aquest any, una modificació del pla d’usos del 2018 ha restringit la proliferació de supermercats, locals de botiga de moneda i espais amb degustació. El debat sobre el pes turístic a la zona ja és antic, però el seu efecte en el desenvolupament de l’economia territorial s’ha evidenciat després del sotrac de la pandèmia. La presidenta de Barna Centre, Teresa Llordés, argumenta que el centre històric de Barcelona té una gran densitat comercial però actualment «es troba en un moment crític a causa de la coincidència de diferents fenòmens». I enumera «el deteriorament de l’entorn, la dificultat en l’accés, la limitació de llicències disponibles...». Denuncia l’«empobriment comercial fruit de l’expulsió del mix de l’oferta i el descontrol amb les llicències». La representant opina que és «urgent que les administracions impulsin actuacions específiques a curt termini per frenar el desequilibri, però també pensar en un horitzó a més llarg termini, amb actuacions estructurals per revitalitzar socieconòmicament i culturalment aquest espai imprescindible de la ciutat». Miquel Prats, membre de la Xarxa Veïnal Raval i vicepresident de l’àrea de Turisme de la FAVB, incideix com a veí que és aquest «monocultiu» el que obliga molts residents a desplaçar-se fora del districte per fer la compra quotidiana. I afirma que les normatives serveixen de poc si no s’apliquen amb eficàcia i no hi ha més inspeccions, posant com a exemple souvenirs i botigues amb degustació. Segons el seu parer, els plans d’usos arriben «quan el mal ja està fet». Posa d’exemple la suposada sobreoferta de bars i restaurants al carrer Joaquín Costa, una cosa que, no obstant, encapçala amb orgull l’Eix Comercial del Raval al sumar històrics locals premiats i altres opcions distintives. Això constata la diversitat de sensibilitats sobre el territori, que xoca també amb les terrasses: el districte ha autoritzat consolidar només un 13% de les incorporades durant la covid. Massa segons Prats, molt poques segons Born Comerç, per exemple. El mateix Eix alerta del greu problema dels lloguers i el risc de repercutir-los en els clients. Així com la «falsa idea» que hi ha una recuperació postpandèmia, malgrat la situació de molts operadors. Un quart barri, el de la Barceloneta, critica que a Ciutat Vella «hi ha hagut polítiques artificioses i poc efectives d’ajuda al petit comerç». «Estem perdent el rumb, altres ciutats ajuden de manera més efectiva a preservar el comerç valuós», insisteix, en un escenari marcat per la gradual desaparició dels restaurants tradicionals, ara en mans d’inversors forans. Posa el dit a la nafra dels negocis emblemàtics o arrelats, que necessiten tant ajuts econòmics com «difusió» i promoció per ser viables, sosté. Per contra, discrepa amb algunes polítiques de subvencions.

La crisi del model comercial converteix Ciutat Vella en una olla a pressió

L’economia de proximitat pateix al districte històric de Barcelona: pèrdua de botigues amb identitat, invasió de multinacionals, gairebé un centenar de noves botigues de souvenirs sense llicència, monocultiu turístic i guerra de terrasses

El més llegit