8-M | Les dones a qui Barcelona els deu encara un carrer

La desigualtat que continua imperant entre homes i dones té el seu reflex també en la llista de carrers de Barcelona, on menys d’una desena part de les vies, places i jardins llueixen noms femenins. L’ajuntament ha destacat que els carrers que homenatgen dones han augmentat d’un 6,1% sobre el total al principi del mandat iniciat el juny del 2019 a un 8,33% el desembre del 2022. El pla de l’urbs incorpora 16 patronímics femenins aquest mes de març, una nova sembra disseminada per cada un dels 10 districtes que se suma a les successives onades per feminitzar el nomenclàtor en els últims anys. En tot cas, queda molta tirada perquè la ciutat equilibri el tribut que ret a homes i dones il·lustres: mentre ells acaparen 1.666 vies, elles en comptabilitzen 392. La ponència del nomenclàtor s’encarrega d’avaluar les denominacions a integrar al mapa de Barcelona que particulars, associacions, els districtes o l’ajuntament poden presentar. Sobre la taula de l’organisme reposen les candidatures de diverses aspirants a contribuir que Barcelona honri, almenys, un 10% de dones als seus carrers. Alguns dels suggeriments amb prou feines acaben de ser tramitats i d’altres esperen des de fa anys. Pendent de resposta es troba el prec perquè el carrer Fernán Caballero, a la Teixonera, passi a ser de Cecilia Böhl de Faber y Ruiz de Larrea. Tant un nom com l’altre es refereixen a la mateixa persona: l’escriptora Cecilia Böhl es va ocultar sota el pseudònim masculí de Fernán Caballero per publicar les seves obres. També estan encallades tres propostes de modificació a Gràcia, perquè les travessies consagrades a Santa Àgata, Santa Magdalena i Santa Rosa es desposseeixin de religiositat i rememorin qui en realitat amaguen: Àgata Badia, Magdalena E. Blanch i Rosa Puigrodon, pertanyents a les famílies propietàries de la zona que la van urbanitzar al segle XIX. En els llimbs En les últimes setmanes, ha transcendit la demanda d’un grup de veïns de l’Eixample perquè la plaça Tetuan rebi el nom de Muriel Casals, qui va ser presidenta d’Òmnium. ERC li dona suport. No és la primera vegada que es llança la idea de trobar un buit en la llista de carrers per a qui va ser dirigent de l’entitat sobiranista en els primers anys del procés. A la ponència del nomenclàtor ja va arribar una proposició perquè Casals deposi el Tinent Flomesta del seu carrer a Sants, molt disputat: consta presentada una altra instància perquè el líder antiapartheid Nelson Mandela el reanomeni. També s’han tramitat sol·licituds a favor de Trinidad Gallego, infermera republicana durant la Guerra Civil i sanitària al barri de Verdum; Palmira Jaquetti Isant, poeta barcelonina, i La Monyos, popular personatge que vagarejava per la Rambla a la primera meitat del segle XX. Per ara, no consta resposta municipal per a cap dels tres supòsits. Al marge, Barcelona acumula desenes de denominacions aprovades per introduir-se en la llista de carrers però que no tenen un carrer o una plaça. Els homes predominen en aquesta mena de llimbs, en els quals figuren cinc dones que esperen que se’ls assigni un lloc a la ciutat: són les religioses Anna Maria Janer i Santa María Josefa; la dirigent comunista Dolores Ibárruri, ‘La Pasionaria’; la compositora Lluïsa Casagemas, i la tiradora de circ Annie Oakley. Dues músiques i una filantropa Entre les proposicions més recents, se’n compten dues que el districte de Sant Andreu ha avalat aquest mes de març per elevar-les a la ponència, totes dues avalades per unanimitat. D’una banda, es defensa que un nou tram de carrer a la Sagrera recordi Mercè Torrents Turmo (1930-2018), compositora i pianista barcelonina. Al seu torn, el districte demana que una zona verda es dediqui a una altra música, Antònia Pich Santasusanna (1910-1990), pianista i violinista nascuda a Sant Andreu de Palomar. El districte de Gràcia va acordar traslladar al desembre la ponència del nomenclàtor que la plaça de Flandes sigui rebatejada en memòria de Wanda Morbitzer (1904-1990), consellera del consolat polonès a Barcelona en els anys 40 del segle XX. Després de la II Guerra Mundial, Morbitzer es va encarregar de l’acollida d’uns 150 menors arrencats de les seves famílies pels nazis i que, després de ser alliberats d’un camp de concentració, van trobar refugi a la capital catalana entre 1946 i 1956. De comtessa a escriptora Al seu torn, Sarrià-Sant Gervasi va cursar una petició unànime al desembre per buscar un espai al parc de Monterols o els seus voltants que enalteixi Manuela Gil Llopart. Va ser qui va donar la finca on es van inaugurar els jardins el 1947, sense que les autoritats franquistes de l’època fessin cap menció d’agraïment a la benefactora. En canvi, la majoria del consell de les Corts va rebutjar l’octubre passat un requeriment de Junts per oferir un carrer o una plaça a la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, que va morir el 2017. Al suggeriment, al qual ERC es va afegir, s’afegia instaurar un premi per a novel·listes joves que portés el nom de l’autora, així com organitzar una jornada sobre la seva obra. Qui sí que té carrer a Barcelona és l’escriptora gallega Emilia Pardo Bazán, si bé la ciutat modificarà els rètols de la via el cap de setmana que ve. L’actual carrer de la Comtessa de Pardo Bazán, situat a la Sagrera, es desprendrà de noblesa i passarà a conèixer-se amb el nom complet de l’autora per «reconèixer el seu paper com a escriptora, més enllà del seu títol nobiliari», diu el consistori. També està aprovat el pròxim canvi del carrer Duc, en al·lusió al general Baldomero Espartero, d’infaust record per haver ordenat sufocar uns desordres bombardejant Barcelona des de Monjuïc el 1842. Serà reemplaçat per Josefa Vilaret, ‘la Negreta’, líder de la ‘revolta del pa’ a la ciutat a finals del segle XVIII.

8-M | Les dones a qui Barcelona els deu encara un carrer

Als noms pendents d’homenatge des de fa anys s’uneixen noves propostes per feminitzar el nomenclàtor, on les dones encara bategen menys del 10% de les vies

El més llegit