La porta romana que donava a l’actual Via Laietana, amb les seves dues torres, es va ampliar a l’edat mitjana per convertir-se en el Castell Vell, el castell dels vescomtes. Va passar després a ser la Cort del Veguer, on es van situar les sales de la justícia reial i la presó de Barcelona des del segle XIII fins al primer terç del segle XIX. Tot aquest edifici, amb gairebé dos mil·lennis d’història, va ser enderrocat entre 1823 i 1847. ¿Tot? No. Un mur va resistir i encara resisteix, «traspaperat» en forma de mitjancera entre dues finques fins que ha sigut identificat per sorpresa i restaurat durant les obres de reforma del Museu d’Història de la Ciutat (Muhba) que s’inauguraran a final de mes. Es tracta d’una paret mestra amb parts dels segles XIV i XVII que correspon a les dependències judicials del veguer, el representant reial a la ciutat, i una ampliació del segle XVII, quan es van crear noves dependències carceràries entorn del pati de la presó. Ja restaurat, es convertirà en «un dels grans atractius de la nova casa de la història de Barcelona», explica el director del museu, Joan Roca.