¿Ha arribat massa aviat Xavier Trias al seu ‘prime’?

Barcelona està plena de gent que fa 10 mesos, quan Elsa Artadi va llançar la tovallola, deia que Xavier Trias no es presentaria a les eleccions municipals del 28 de maig. Després, la mateixa gent va vaticinar que en cap cas tindria possibilitat de recuperar l’alcaldia que va perdre el 2015. Més tard, els mateixos van coincidir que Trias tenia totes les opcions de guanyar. L’última tendència és la que aposta perquè la precampanya i la campanya se li faran massa llargues a l’exconvergent. La que diu que en realitat no és el veritable rival d’Ada Colau. La tesi que indica que el postconvergent acabarà flaquejant a mitja carrera. Assessors i adolescents Dit en mode adolescent, la tesi afirma que Trias ha arribat massa aviat a un ‘prime’ que no durarà tant com ell necessitaria. L’adolescent no és un llenguatge més molest que el d’alguns tertulians reconvertits en assessors polítics que atresoren com a principal bagatge haver vist diverses vegades ‘El ala oeste de la Casa Blanca’. I segur que és més sincer. Potser Trias valora més el primer col·lectiu i aquest és un dels motius pels quals va assistir a partits de la Kings League, que a tantes cases és una competició que només veuen els fills. Es podria entendre que l’alcaldable està apostant pel futur, tot i que aquests adolescents no votin encara. L’agenda de Maragall Trias va anar diumenge a asseure’s amb Gerard Piqué i la veritat és que la setmana li ha anat bastant millor que al seu rival d’ERC, Ernest Maragall, que ha registrat l’espifiada més notable d’aquesta precampanya a l’anunciar que el recolzen unes persones que no van trigar gens a desmentir-ho. I així Maragall va donar a entendre que si figures a la seva agenda telefònica pràcticament pots sentir-te un candidat més dels republicans. Trias i Maragall juguen, diuen les enquestes, a la lliga per l’alcaldia, si bé el segon està ara una mica més lluny del trofeu. En l’espai constitucionalista, la pugna és per evitar el descens. Ciutadans, Valents i el PP adverteixen cada un que són l’únic vot útil que no es relaciona amb l’independentisme ni amb el ‘colauisme’. I cada una de les opcions afirma que és la que sobreviurà. Bé, alguna assegura, a més, que és l’única constitucionalista. Esmorzar a la Farga Aquest divendres, l’alcaldable de Ciutadans, Anna Grau, va convocar un esmorzar amb periodistes al restaurant Farga del carrer de Beethoven, el que es coneix com la zona alta de la ciutat. La cita era a les 9 i quan la candidata ja estava asseguda en una taula amb el líder del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, Trias va arribar a l’establiment. Advertit de la presència de Grau, va mirar un moment en la direcció on es trobava ella i es va adreçar a una altra de ben allunyada. L’alcaldable de Ciutadans, que ha descartat pactar amb Colau amb tota vehemència però no amb Trias, va desgranar els seus plans a grans trets i va concretar una notícia que no sorprèn gaire: tot i que no ha tancat la seva candidatura a Barcelona, ja està clar que no hi estaran inclosos cap dels tres regidors que el partit té en aquests moments a la capital catalana: Paco Sierra, Noemí Martín i Julia Barea. Són integrants del grup municipal però no responen a la disciplina de la direcció, ja que estan enfrontats amb ella. El llibre d’Anna Grau Grau i Trias no es van veure i podien haver-se saludat, perquè es deuen conèixer bastant bé. Com a mínim és segur que van parlar una bona estona, la que Grau va necessitar per escriure un llibre entrevista sobre qui llavors era alcaldable de CiU a Barcelona en el seu primer intent, el 2003. L’obra de Grau, Què pensa Xavier Trias, va ser editada per Proa i no va aconseguir portar-lo a la victòria: Trias va obtenir aquella vegada nou regidors que el van deixar a l’oposició.

¿Ha arribat massa aviat Xavier Trias al seu ‘prime’?

Rivals de l’exalcalde confien que la precampanya i la campanya se li facin massa llargues i el deixin sense el primer lloc que li donen ara diverses enquestes

L’alcaldable de Junts coincideix en un restaurant de la zona alta amb Anna Grau, la seva homòloga de Ciutadans, que va escriure un llibre entrevista sobre ell quan va ser candidat de CiU per primera vegada el 2003

El més llegit