L’Eixample copa gairebé un terç del ‘boom’ de fleques cafeteria a Barcelona

Al número 11 de Consell de Cent, al districte de Sants-Montjuïc però a dos passos de l’Eixample, una botiga d’electrodomèstics que va tancar recentment s’ha convertit en un nou bakery-coffee. Tan recent és el negoci que a l’ajuntament no li consta allà encara cap activitat al respecte. Els veïns s’han sorprès, atesa la gran quantitat d’aquest tipus d’establiments que hi ha a les dues illes. Però la concentració de fleques cafeteria ja s’ha fet quotidiana a molts barris de Barcelona. L’Eixample està al capdavant amb 125 llicències de forn amb degustació des del 2013, normalment de grans dimensions, a les quals cal sumar les moltes (no estan comptabilitzades com a tals) que ofereixen una oferta aparentment idèntica però amb llicència de bar de restauració menor mixta, més activitat de venda de pa. Aquesta és principalment la raó que des del 2020, quan es va iniciar la pandèmia, ‘només’ hagin obert 60 forns amb degustació a la ciutat. Molts operadors –gairebé sempre seguint models de franquícia a partir de les 21 marques establertes a Barcelona– estan optant ara per la modalitat de llicència de bar, per poder disposar de més taules i productes. Més i més oferta El règim de degustació s’aplica a qualsevol negoci alimentari com a complement per poder consumir in situ les seves elaboracions o derivats d’aquestes (per exemple, un entrepà), però a la capital catalana no pot incloure amanides o cerveses ni excedir els 20 metres quadrats amb aquest objectiu, remarquen fonts municipals. El règim legal de bar no limita l’espai de consum i permet més productes, així com l’ús de microones i planxes de baixa potència, però, no, servir dinars i sopars, explica el Gremi de Restauració de Barcelona. Sigui quina sigui la seva situació administrativa, pel consumidor els establiments són similars. Això fa difícil el control del compliment de les normatives corresponents. Utilitzant com a referència les dades facilitades per l’ajuntament sobre forns amb degustació, es constata que el districte següent més actiu al respecte en una dècada ha sigut Sant Martí, amb 65 exemples d’aquesta tipologia, i molts d’altres de la resta de llicències descrites. El segueixen Sants-Montjuïc (el carrer de Sants n’és un exemple clar) i Nou Barris. La seva presència és molt menor a districtes com Ciutat Vella o Gràcia, on els seus plans d’usos ja tenen acotats els nous bars i degustacions per la concentració prèvia de restauració convencional. Segons el balanç local de llicències, l’eclosió més gran a Barcelona de llicències de forn amb degustació es va produir entre el 2015 i el 2017, després va baixar el ritme, tot i que des de la pandèmia encara s’han registrat obertures. L’any passat, 18 d’aquest tipus. Al paisatge urbà, en canvi, en resulten ser moltes més, perquè fins i tot es donen reconversions de bars de tota la vida cap aquest model, al pensar que pot ser més rendible per tocar pa i hostaleria alhora. I més afí al gust actual dels consumidors. Una de les seves dades característiques és que el personal que contracten per estar de cara al públic és majoritàriament femení i d’origen sud-americà. Una altra, que en molts casos funcionen per ofertes: tres croissants per X euros, begudes més pastes per un preu especial... En la majoria dels casos reben la massa congelada i l’enfornen in situ. Uns quants tenen obrador, tot i que el procediment certificat com a artesanal es dona encara en menys casos, i sortint de l’àmbit de les xarxes de franquícies.

L’Eixample copa gairebé un terç del ‘boom’ de fleques cafeteria a Barcelona

Concentra 125 de les 397 llicències de forns amb degustació concedides els últims 10 anys, així com molts bars que venen pa

El més llegit