El Paral·lel de Barcelona desencalla gairebé alhora tres «forats negres» limítrofs

Barcelona té repartits per tota la seva geografia un bon grapat d’andròmines urbanístiques. Edificis, solars, equipaments, infraestructures, places, carrers, parcs..., llocs, públics o privats, que han cronificat una situació indesitjable, sobretot per als veïns. A la zona alta segur que recorden l’Auditori Manén del carrer de Balmes, aquest petit Liceu que es va quedar a mig construir durant més de 60 anys, fins que Balañá va aixecar uns cines. La cicatriu ferroviària de la Sagrera, la plaça dels Països Catalans, l’antiga seu del Departament de Justícia a Casp amb Pau Claris, el solar del que van ser els jutjats de Lluís Companys o l’antiga seu de la Delegació del Govern junt amb Pla de Palau. Però de tant en tant hi ha coses que surten de l’encallador. Entre el Poble-sec i el Raval, per exemple, en els últims temps s’han resolt, com defineixen els veïns, «tres forats negres»: les Tres Xemeneies, el solar de Drassanes i la mala convivència que generava en el seu entorn la discoteca Brisas. Una altra cosa, i ara anirem per parts, és que el desenllaç sigui el desitjat per les parts implicades, però en aquests tres enclavaments, gairebé enganxats, s’ha desencallat una situació que feia temps que s’arrossegava. El cas més recent és el de les Tres Xemeneies. L’Ajuntament de Barcelona ha donat compte aquest dimarts de l’acord arribat amb l’empresa propietària de dos dels tres edificis de la plaça. Després d’una llarga negociació, la promotora Conren Tramway, que gràcies a una requalificació veurà com el valor del seu solar passa de 13 a 35,5 milions d’euros, es farà càrrec de la reforma de la plaça i cedirà l’edifici del Llac, el més petit, perquè alberga la seu del Centre de Coordinació Operativa i Emergències de Barcelona (Cecor). També donarà sis milions per a vivenda assequible i equipaments al barri. Convivència L’abandonament sol anar agafat a un mal urbà molt temut pels veïns: l’incivisme. El parc de les Tres Xemeneies no n’era una excepció. Més aviat al contrari, ja que concentrava totes les possibles formes de la interpretació més pèssima de la paraula convivència. Expliquen els residents que les nits de dijous a diumenge són un desfici de brutícia i baixa delinqüència alimentada per un urbanisme fugisser i ple de racons. Per tot això, l’associació de veïns del Poble-sec reclama que la plaça es tanqui a les nits, però sembla poc probable perquè, tal com assegura el regidor del districte, Marc Serra, és un lloc «sense murs que no està segregat de l’entorn». A escassos metres, separats pel carrer de Palaudàries, hi ha l’antiga discoteca Brisas, rebatejada en els últims temps com a Ken Club. Va tancar a mitjans de febrer, tal com va avançar Betevé, i deixa darrere seu una reguera de baralles i expedients sancionadors, a més de la mort d’un jove, l’octubre de l’any passat, davant l’establiment. A tota aquesta façana, fins al carrer de Puig i Xoriguer, està planificada una residència d’estudiants. També va tancar el taller junt a la discoteca (en plena pandèmia) i la gasolinera Petrogustà (antiga Ubach), que era una de les més cares de la ciutat, va deixar de subministrar combustible la setmana passada. Ja està tot tancat, així que el promotor, Alba Spanish Propco SLU, ja pot donar compliment al pla urbanístic aprovat el gener del 2022 que l’habilita per aixecar un hotel d’estudiants amb 400 places. Malgrat el govern L’actualització del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) veta la proliferació de residències com aquesta, però al ser el permís anterior a la modificació de la normativa, podrà aixecar-se sense problemes, fet que ha generat no poca incomoditat al govern d’Ada Colau. Tampoc ha agradat que el tercer punt en via de resolució, al solar de Drassanes, vagi camí de convertir-se, també, en una enorme residència d’estudiants. N’hi ha una altra, per cert, a mig Paral·lel, al costat Montjuïc, de nom Beyoo, també immensa, i una més a Nou de la Rambla, a 250 metres de Drassanes. Allà hi anava un hotel, però després d’anys de pugna entre consistori i promotor, tribunals inclosos, finalment s’ha posat veto als turistes per donar la benvinguda als estudiants (350 places a dos edificis). El solar acumula 20 anys de brutícia i incivisme i els veïns han viscut la trama amb una certa divisió entre els que demanaven pisos socials (la UGT va comprar el solar a finals dels 90 però una requalificació va augmentar el seu valor i va iniciar una cadena de compravendes) i els que pensaven que un hotel donaria vida comercial i seguretat al barri. Doncs ni una cosa ni l’altra. Les excavadores ja estan treballant i la idea és tenir-ho tot llest en un parell d’anys. Teatre Arnau Són tres ‘pongos’ amb l’avenir aclarit, val més això que res. A la mateixa zona, no obstant, falta per resoldre l’assumpte del Teatre Arnau, comprat per Jordi Hereu en vigílies de les eleccions municipals del 2011 per dos milions d’euros i que continua sense avançar malgrat tenir un projecte executiu aprovat. Problema: no té pressupost assignat, així que no es pot parlar de calendari. No gaire lluny també hi ha el solar de l’antic Teatre Talia, adquirit pel consistori per la via de l’expropiació per 5,7 milions d’euros el desembre del 2021. El solar s’hauria de destinar a vivendes i equipaments. Allà continua, assilvestrat. Una altra rampoina.

El Paral·lel de Barcelona desencalla gairebé alhora tres «forats negres» limítrofs

El Poble-sec i el Raval concentren a un puny tres projectes que donaran un nou aire a la zona baixa: Drassanes, Tres Xemeneies i la discoteca Brisas

El més llegit