Eva Parera, alcaldable de Valents: «Colau aguanta en les enquestes: o hi ha vot ocult, o molta gent subvencionada»

Eva Parera, presidenta i alcaldable de Valents a la capital catalana (Barcelona pel Canvi quan Manuel Valls l’encapçalava), és optimista i creu que la marca obtindrà representació en el consistori barceloní el 28 de maig vinent. La majoria d’enquestes diuen que vostès es quedaran fora de l’Ajuntament de Barcelona Les sensacions són positives. Les nostres enquestes internes ens diuen que Valents i el PP poden entrar. La nostra marca és menys coneguda, només té un any i mig. Crec que a Barcelona acabarà entrant només Valents: ni Ciutadans, ni el PP, ni Vox. El 2019 va ser vostè la número 4 de la llista de Manuel Valls. Que lluny queda aquell projecte, ¿oi? I amb Valls no es parla, ha explicat. Queda molt lluny. Amb Valls ens enviem algun missatge de tant en tant, ‘Bon Nadal’, però no parlem. «Amb Manuel Valls ens enviem algun missatge de tant en tant, ‘Bon Nadal’, però no parlem» ¿Li hauria agradat una coalició constitucionalista en les municipals? Amb Ciutadans, ¿per exemple? El gran capital de Ciutadans al territori avui és a Valents. Vam anar a Madrid, perquè Ciutadans i el PP no decideixen res a Catalunya. Vam oferir una coalició i no volen ni sentir-ne parlar. És un error, avui Valents està per sobre d’ells: el 28 de maig presentarem més candidatures que el PP, Ciutadans i Vox junts. Crec que podríem aconseguir la victòria a Sitges, estar en el govern a Castelldefels i Barcelona, ser determinants a Tarragona. «Crec que Valents podria aconseguir la victòria a Sitges, estar en el govern a Castelldefels i Barcelona, ser determinant a Tarragona» Si viatgéssim en el temps al 2019, ¿què li diria a l’Eva Parera que va anar amb Valls? No li diria a l’Eva Parera de llavors que no es presentés, perquè allò ha permès que naixés Valents, que no té res a veure amb Barcelona en Comú. Aquella decisió va ser la correcta. I si viatgés fins a l’Eva Parera que era a Unió Democràtica de Catalunya, ¿què li diria? Li diria que hauria d’haver sortit abans d’Unió, sens dubte. I que hauria d’haver sigut més contundent i insistir més en la defensa de la ruptura amb Convergència. Però jo tenia el poder que tenia en l’executiva, era l’última que havia arribat. Li diria que hauria d’haver sigut més contundent en el seu missatge de portes enfora, perquè portes endins ja ho era. Va ser un error. «A l’Eva Parera que era a Unió Democràtica li diria que hauria d’haver sortit abans del partit, sens dubte» Alguns dels seus adversaris recorden sovint aquesta intervenció seva al Senat defensant la consulta independentista. Ningú m’ho ha de recordar, és evident que era jo qui feia aquest discurs. I també és evident que allò era un error i per això ha nascut Valents. Un dels motius és combatre allò. I als que ho recorden els diria que se situïn en el present i que aprenguin de la meva capacitat de rectificar els errors. Barcelona s’obre a multar per negar-se a atendre en català. ¿Què li sembla? Barcelona és una ciutat bilingüe, per molta imposició que es faci des de l’ajuntament. Posen en marxa un pla per imposar una llengua per sobre de l’altra amb una inflació desbocada, en una ciutat amb una càrrega fiscal desmesurada i quan encara s’arrosseguen els efectes de la crisi de la covid i de la guerra d’Ucraïna. Mentre la Generalitat imposa el català a les aules, Colau, Collboni i Ernest Maragall volen imposar-lo al carrer i en els negocis de la ciutat. No hi ha cap diferència entre Colau i Collboni i els independentistes. Vostè afirma que Valents és l’únic grup que exerceix realment d’oposició. Ho creu el mateix govern de Colau, que només em respon a mi. No replica als altres, perquè l’autèntica oposició molesta som nosaltres. ERC no ha exercit d’oposició. «No crec que Trias guanyi. Ningú ho creu. Colau l’ha escollit com a rival directe per confrontar perquè creu que no és el rival directe» ¿Com veu Junts? Encapçala les enquestes. Les internes diuen una altra cosa. Que Junts creix amb Trias però que continua sent la quarta força. No crec que guanyi. Ningú ho creu i la prova és que Colau l’ha escollit com a rival directe per confrontar perquè creu que no és el rival directe. ¿Qui és el candidat més ben col·locat? No ho sé. Per ara Colau aguanta, cosa que em sorprèn. O té vot ocult i la gent que la votarà no ho diu, o hi ha molta gent subvencionada, més del que pensàvem. La percepció al carrer és que la gent demana un canvi però en les enquestes Colau aguanta. Potser és perquè s’emporta part del vot de la CUP. Però aguanta. La gent ha de reaccionar. Que no sigui alcalde qui guanya, ¿li sembla normal? Totalment. A la Generalitat governa un partit que no ha guanyat. És la democràcia. Se senten moltes fórmules possibles per després del 28 de maig. Que si Collboni amb Trias, que si un tripartit. Collboni s’equivoca si creu que amb els regidors de Junts en tindrà prou. ¿I qui seria la tercera pota d’un Junts-PSC? No; ¿qui és la tercera pota d’un PSC-Valents? Tornem un altre cop al passat. Per tant, ¿repetiria el vot a Colau que juntament amb el de Valls i Celestino Corbacho va permetre que fos alcaldessa? Mirar cap a una altra banda era col·locar Ernest Maragall i ERC al capdavant de l’ajuntament a pocs mesos de la sentència del procés. És vostè crítica amb la gestió del govern local. Per temes: la mobilitat. Teníem una ciutat oberta al mar i l’Àrea Metropolitana i Colau l’està tancant. Que no entri gent a la ciutat amb el seu vehicle. Compliquem-li la vida. I internament, aïllem barris i districtes entre si. I tot amb la teoria demencial que no agafaràs el cotxe i que aquest desapareixerà. Però els cotxes els porten persones i les persones no desapareixen. ¿Creu que són reversibles els eixos verds, la reforma de Consell de Cent o la de la Via Laietana? Sí. Són reversibles. I s’ha de treure el carril bici de les vies ràpides. Les vies ràpides ho han de tornar a ser. ¿No creu en el límit de 30 km/hora? ¿Ni en els radars davant les escoles? És que a 30 km/hora no es pot circular, provoques accidents. Si vas frenant perquè no et multi un radar és que no funciona. Els radars de les escoles els trauria i hi posaria la Guàrdia Urbana o agents cívics. Els radars no eviten accidents. La Guàrdia Urbana, sí. L’accés a la vivenda és complicadíssim a Barcelona. Digui-m’ho a mi, que estic buscant pis. «Pago 1.700 euros, visc al carrer de Ravella, a Sant Gervasi. Estic buscant per comprar, perquè vull invertir per deixar patrimoni a la meva filla, que ho tindrà molt difícil. M’està costant trobar-ne» ¿Viu de lloguer? ¿Quant paga? Pago 1.700 euros, visc al carrer de Ravella, a Sant Gervasi. Estic buscant per comprar, perquè vull invertir per deixar patrimoni a la meva filla, que ho tindrà molt difícil. M’està costant trobar-ne. No soc rica, no em sobren els diners. ¿Quina és la solució del problema de la vivenda? És molt senzill: construir, construir, construir. S’ha d’eliminar el 30% de la vivenda protegida per obligació, el dret de tempteig i retracte i la limitació dels preus de lloguer. ¿Tenim espai per construir-ne més? És veritat que el mar i la muntanya limiten la ciutat, però tenim 83 terrenys per construir, Barcelona pot créixer en alçada a molts districtes i hem d’entendre’ns amb altres municipis de l’Àrea Metropolitana per construir. La seguretat. ¿Com veu la gestió del govern en aquest apartat? No ha funcionat. Tenim un govern que envia el missatge que li agrada l’incivisme. I quan no combats l’incivisme, de l’incivisme es passa a un robatori menor. Després a un robatori amb violència. Després a entrar en una casa. I després a una ocupació. I tens la policia a comissaria perquè no pugin els índexs de criminalitat i et passin factura electoral. La neteja. S’ha de netejar. Arriben les eleccions i sí que es pot netejar. La plaça de Sant Jaume avui està regada i en tres anys no l’havien regat.

El més llegit