Junts ha recolzat (per la mínima) més propostes de Colau que ERC en aquest mandat

¿Com han anat les votacions en els plens municipals d’aquest mandat? Doncs així, d’entrada, cal comentar que Junts per Catalunya ha aprovat, en percentatge, més propostes del govern d’Ada Colau que ERC, el seu soci extern estable. Sorpreses que donen la vida i l’estadística. És un detall i la diferència és mínima, però és una de les curiositats que es poden trobar a la web del consistori que recull en els percentatges resultants de les dades d’aquestes votacions, en què s’analitzen els resultats dels dos grans grups de decisions: les de la part decisòria o executiva, que proposa el govern, i les d’impuls i control, que proposen els grups. Dos tipus de votacions Les propostes del govern que són aprovades són vinculants. Les dels grups, no. És a dir, que Colau pot obviar les segones encara que tirin endavant amb la més gran de les majories. La dada citada inicialment, sobre ERC i Junts, incumbeix les de la part decisòria: els d’Ernest Maragall han votat a favor, en els plens celebrats entre 2019 i 2022, de 537 propostes fetes pel govern de Barcelona en Comú i el PSC, és a dir, un 82,11% del total. El grup de Junts n’ha recolzat 543: un 83,15%. És una dada que no evita la constatació que ha sigut ERC el que donat el seu suport a les qüestions més rellevants del mandat, de vegades amb un sí, de vegades amb una abstenció, per exemple, en els pressupostos dels quatre exercicis. Els vots totals Tornant a la síntesi de la web del consistori, en el període citat, de l’estiu del 2019 a desembre del 2022, un 50% del total de les iniciatives, és a dir tant les de govern com les dels grups polítics, han sigut aprovades per majoria (en números absoluts són 400) i un 43,88% (351 iniciatives) han sigut aprovades per unanimitat. El 6,12% de propostes restants (49) han sigut rebutjades. Si s’observa en funció dels dos apartats, l’aprovació en el període 2019-2022 és superior en les propostes decisòries: 51,06% aprovades (336 propostes), 48,63% (320) aprovades per unanimitat i només un 0,3% (2) rebutjades. Les propostes dels grups En les de la part d’impuls i control, les propostes dels grups, les aprovades són el 45,07% (64), les aprovades per unanimitat, el 21,83% (31), i les rebutjades, el 33,1% (47). És a dir, que hi ha un índex més alt de rebuig entre les propostes partidàries. No sorprèn la majoria d’aprovació del total de propostes, tot i que contrasti amb els dards habituals en els discursos. El fet que un 93,88% del total de votacions, 751 de 800 entre 2019 i 2022, acabin en aprovació es deu en gran part que moltes de les propostes són de perfil tècnic, sobre aspectes aliens a la polèmica, que prosperen per lògica. Un mandat més estable Els percentatges i les xifres absolutes de les votacions així en genèric, sense entrar en cada tema, són en part una explicació parcial del que en realitat passa a la sala de plens. El matís qualitatiu explica millor, sovint, com ha anat el mandat. Però hi ha un element que sí que pot servir de termòmetre per comparar la situació que es va viure en el ple de 2015 a 2019 i la del segon mandat de Colau. I aquest és la unanimitat. El primer mandat de l’alcaldessa va ser un viacrucis per al seu govern quant a les votacions de determinats aspectes. De 2015 a 2019, quan Barcelona en Comú va dirigir la ciutat en solitari, amb només 11 regidors, excepte l’any i mig en què va tenir el PSC com a soci, període en què en sumaven 15 (encara molt lluny dels 21 regidors que marquen la majoria absoluta) es va convertir en freqüent que al govern local li toqués retirar punts de l’ordre del dia per no perdre aquestes votacions. Unanimitat Aquesta realitat política ha d’influir en els vots que reflecteix la web del consistori, i en concret en el percentatge d’elements aprovats amb tots els vots. De 2015 a 2019, es van votar en el ple 775 propostes, entre les del govern, la decisòries, i les dels grups, d’impuls i control. D’aquest total, el 76,77% (595 propostes) van ser aprovades per majoria; el 16,52% (128) per unanimitat, i el 6,71% de les iniciatives (52) van ser rebutjades. Si es compara amb les mateixes dades el que ha transcorregut del mandat actual, la diferència és notable. Les propostes que s’han aprovat per unanimitat els últims tres anys suposen el 43,88%, gairebé tres vegades més que en el mandat anterior. Hi influeix que aquesta vegada Colau comptés amb 18 regidors, 10 de Barcelona en Comú i vuit del PSC, i molt sovint amb els 10 d’ERC. Intercanvi de vots Un altre element a estudiar, que servirà especialment als amics d’analitzar fílies i fòbies, és com els grups han votat les propostes de la resta. Les de la part d’impuls i control. Les que no són vinculants. Per exemple, de 2019 a 2022, les iniciatives d’ERC en aquest apartat; que van ser 25, van rebre 21 vots favorables de Barcelona en Comú, 18 de Junts per Catalunya, 18 del PSC, 8 de Ciutadans, 7 del PP i de BCN pel Canvi (Valents des de mig mandat). Com és lògic, els socis del govern amb prou feines van presentar iniciatives en l’apartat de grups: BComú en va presentar dues i el PSC, una. Barcelona pel Canvi en va presentar 20 i ja amb la denominació Valents, 10 més. Ciutadans, 28 i Junts per Catalunya, 24. Per saber com va votar cada grup als seus rivals, qui vulgui aprofundir-hi pot trobar aquestes dades al gràfic que figura a continuació, escollint cada partit.

Junts ha recolzat (per la mínima) més propostes de Colau que ERC en aquest mandat

La web que recull les votacions dels plenaris indica que els postconvergents han recolzat el 83,15% d’iniciatives del govern i els republicans, el 82,11%

Les decisions preses per unanimitat en aquests tres anys llargs d’aquest període (el 43,88%) gairebé tripliquen les del 2015 al 2019 (16,52%)

El més llegit