Després d’algun disgust amb el cobrament del lloguer del pis que va heretar dels seus pares, Elena M. va decidir fa uns mesos fer cas a un amic i canviar de fórmula. Ja no arrenda la vivenda del Poble-sec per 950 euros, sinó que, després de realitzar-hi algunes millores, aprofita cada una les seves habitacions a raó de 600, 500 i 450 euros, segons la mida, fins obtenir 1.550 euros mensuals. La primera la va llogar a una amiga que exerceix de responsable de l’immoble i que controla la resta d’inquilins. No és l’única fórmula que trenca el motllo del tradicional pis compartit d’estudiants en què es repartien despeses. L’evolució del mercat –sigui pels preus o per inseguretat jurídica– ha fet que molts propietaris, tant particulars com gestors d’immobles, hagin optat per llogar habitacions a persones que no es coneixen entre elles però que comparteixen cuina, menjador i lavabo per a una estada mitjana o llarga. En molts casos amb gestió professionalitzada a través de plataformes o empreses i amb un segment de preus cada vegada més alt que arriba a superar fins i tot els mil euros al mes per una habitació a Barcelona, moltes vegades amb aspecte gairebé d’hotel.