Lorena M. té 44 anys i recorda amb un somriure nostàlgic els temps en què va compartir pis d’estudiants a Barcelona. «Va ser una de les millors etapes de la meva vida, vam arribar a ser quatre persones al pis, però gairebé sempre era entre amigues. Viure soles era emocionant llavors», rememora. Després es va graduar, va començar a treballar i se’n va anar a viure en parella, sintetitzant, fins que fa menys d’un any es va separar i va descobrir que el seu sou de 1.650 euros no li donava per viure sola a la ciutat. I molt menys per quedar-se a Gràcia. Així que després de pensar-s'ho molt i veure una infinitat de pisos en barris més assequibles –«autèntiques bírries a 800 euros més subministraments que no em deixarien marge per a cap caprici»– va prendre la determinació de llogar temporalment una habitació. «El meu objectiu és estalviar i comprar alguna cosa de propietat quan abaixin els preus», explica, així que s’ha quedat al seu barri preferit, en una habitació per la qual paga 625 euros amb despeses incloses.