Ernest Maragall (ERC) rescata la reivindicació d’un ‘salari mínim de ciutat’ a l’americana

El regidor i candidat a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall (ERC) ha rescatat una proposta econòmica que fa una dècada que està encallada als calaixos municipals, el ‘salari mínim de ciutat’. En una trobada amb directius i empresaris catalans aquest dijous, el republicà ha avançat que vol reobrir el debat durant la campanya sobre el sou base imprescindible per viure a la capital, un llindar no legislat, sinó acordat de facto entre empreses i administracions. Un projecte que no va quallar quan el va encapçalar Xavier Trias el 2015, però que Maragall defensa com el camí que cal seguir el pròxim mandat. «Ho han fet amb èxit diverses ciutats americanes, les que no s’han deixat arrossegar per indústries en declivi», ha assenyalat. Per fer-ho, ha advertit que cal més lideratge públic, però, sobretot, «complicitat» amb l’empresariat, una relació que veu «absent com gairebé mai» a la Barcelona actual. «Estem deixant que creixi la desigualtat a Barcelona i això és letal: no podem tenir un nucli d’excel·lència en un oceà de precarietat, perquè crearem guetos de meravelles i guetos de desastres», ha contraposat. «Cal crear altres condicions econòmiques, per exemple, als llocs de treball, perquè no arreglarem la inseguretat només amb més policia ni la desigualtat només amb més subvencions», ha reblat. Maragall ha respost així a la queixa del teixit econòmic sobre l’estat de la ciutat, com a primer protagonista d’un cicle d’esmorzars amb els principals alcaldables organitzat per l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) a l’hotel Evenia Rosselló. Es tracta d’un fòrum d’accés restringit a socis de l’entitat –aquest cop, una dotzena, tots homes– que traslladen als candidats de primera mà les seves inquietuds i propostes. EL PERIÓDICO, com a media partner de l’esdeveniment, relata en exclusiva aquestes trobades. Poques «línies vermelles» per pactar Poques «línies vermelles» per pactarLa disputada cursa electoral, amb quatre aspirants ben posicionats, desperta molt interès entre l’empresariat. En especial, les possibles aliances després dels comicis, ja que no hi ha majories absolutes a la vista. «Tinc menys línies vermelles que d’altres, guanyi qui guanyi crec que puc pactar», ha respost Maragall, en contraposició a l’únic acord (BComú-PSC-ERC) per al qual es postula l’alcaldessa Ada Colau. Tanmateix, ha esquivat pronunciar-se més enllà: «És clar que tinc preferències, però, si les dic ara m’autoboicotejo; tinc quatre mesos per quedar i així poder definir les aliances sense haver de renunciar a gairebé res». En els retrets als adversaris sí que ha sigut explícit, en canvi. «El model de Colau està esgotat i no és model, només objectius ben intencionats sense una estratègia global», ha disparat. «Tot i que les eleccions perdran el 80% del seu interès si les reduïm a quin partit és més capaç de fer-la fora, a un debat entre extrems que es retroalimenten», ha avisat. Al PSC de Jaume Collboni li ha retret que «no n’hi ha prou d’apostar per més turisme, més llocs de treball, més inversió» sense preguntar-se «com i on» es produeix el creixement econòmic. A Xavier Trias (Junts) fins i tot l’ha assimilat a la presidenta del Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP): «Segur que Trias és molt més digne i intel·ligent que Ayuso, però en el fons del fons els seus models econòmics no són tan lluny». El «cercle viciós» de la neteja La dotzena de directius presents han posat èmfasi en la gestió diària de l’espai públic, en especial, la mobilitat, la seguretat, la neteja i el manteniment. «Hi ha una certa relaxació del civisme a Barcelona, però als polítics els costa ser exigents amb els votants», ha lamentat un directiu d’una destacada multinacional, que ha constatat que la neteja «s’ha convertit en una arma llancívola» en campanya. «Aquest cercle viciós només el trencarem amb més col·laboració entre empreses i l’ajuntament: d’una banda, cal fer grans campanyes de publicitat, i de l’altra, molta petita acció de barri amb veïns influents, comerç, els contractistes...», ha receptat el republicà. «I hi hauria d’haver agents cívics de neteja, que ja ens barallaríem per qui els paga, però associats a la contracta», ha afegit. Els contractes públics Una altra gran preocupació empresarial, com ha quedat clar a la xerrada, és l’accés als grans contractes públics. «Es demonitza les empreses mercantils al contraposar-les al tercer sector... ¡Els que deien que els negocis només es feien a camps de golf ara sol volen fer-los a les places de Gràcia!», ha ironitzat un assistent. «Si licites només en funció del preu, mates la innovació», ha afegit un altre assistent, que ha recordat un contracte municipal de 50 milions que es va adjudicar a l’oferta més baixa, presentada per una empresa que no tenia cap delegació a Catalunya. «No pot ser que el control dels serveis subcontractats s’externalitzi a un tercer; hi hauria d’haver una agència municipal que exerceixi el control directe», ha demanat un altre. Maragall els ha donat la raó i ha defensat que hi ha marge per premiar l’eficiència local sense caure en el proteccionisme. I, sobretot, per simplificar l’administració: «Hem de ser més anglosaxons, passar de l’autorització prèvia per a tot a una inspecció posterior responsabilitzadora».

Ernest Maragall (ERC) rescata la reivindicació d’un ‘salari mínim de ciutat’ a l’americana

El republicà obre un cicle d’esmorzars de l’ACEDE amb els principals alcaldables de Barcelona

El més llegit