Lluís Rabell, candidat del PSC: «Un pacte Collboni-Trias és el menys imaginable a Barcelona»

Amb un passat de lluita veïnal que el va portar a presidir la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell ha sigut el primer fitxatge de Jaume Collboni per a la llista del PSC a les municipals. Arriba a la candidatura amb 68 anys, un més de l’edat de la jubilació. ¿Esperava aquest tren polític? Sincerament, no. Collboni em va fer la proposta no més de 15 dies abans de fer-la pública, vaig tenir poc temps per pensar-m’ho. I la roda de premsa de la meva presentació me la va proposar el dia abans. «Portava any i mig jubilat. Collboni em va fer la proposta no més de 15 dies abans de fer-la pública, vaig tenir poc temps per pensar-m’ho» ¿A què es dedicava ara? Portava any i mig jubilat i em dedicava a escriure al meu blog i col·laborar amb l’associació Federalistes d’Esquerres. Vostè va entrar per primera vegada a la política institucional com a cap de llista dels Comuns al Parlament. S’ha de precisar que allò no era la llista dels Comuns, que no van estar en aquella aventura. A Catalunya Sí que és Pot estaven ICV, EUiA, Equo, Podem. Barcelona en Comú va quedar al marge. Es va veure de seguida que Colau prenia distància d’aquella llista. Va apostar per una imatge forta a l’ajuntament i a través de la presència al Congrés, rebutjant la zona de tempestes que era el Parlament. Nosaltres ens vam trobar enmig de la tempesta. ¿Què tal la seva relació amb l’alcaldessa? Ens coneixem des de la meva època de pressent de la FABV, va estar a la junta durant un breu període. Vaig ser un dels que la va instar perquè es presentés a l’alcaldia el 2015. «Colau ha complert dues funcions en els seus mandats: primer, recollir el malestar dels veïns contra Trias, després evitar que Barcelona estigués en mans d’independentistes» ¿Vuit anys després, la convidaria de nou a presentar-se? Colau ha complert dues funcions en els seus dos mandats. En el primer, va recollir el malestar dels moviments veïnals contra el mandat de Trias, la voluntat de canvi. En el segon, el seu primer mèrit va ser evitar que en un moment crític Barcelona estigués en mans d’una força independentista i que es transformés en una plataforma d’agitació. Perquè vostè va recolzar que Colau acceptés els vots de Manuel Valls per ser investida. En efecte. Tot i que això d’«acceptar els vots de Valls» és una fórmula tributària de la pressió ambiental de l’independentisme. L’única manera de rebutjar-los era cedir l’alcaldia a Ernest Maragall. Valls votava Colau com a mal menor i passava a l’oposició. No assumir l’alcaldia quan podia fer-ho legítimament hauria sigut, per part de Colau, faltar al seu deure polític i al seu compromís democràtic. Això és el que vaig defensar públicament davant les vacil·lacions. ¿I creu que no hi ha motiu per a un tercer mandat de Colau? Estem en una nova fase, una crisi de desglobalització que afectarà Barcelona. És necessària una força progressista capaç de federar diferents forces, des de la gent treballadora de barris com aquest en el qual som, Trinitat Vella (on discorre l’entrevista), fins a les classes mitjanes del centre. Un nou contracte social. Collboni té una capacitat d’interlocució que fuig d’una polarització que ha tingut massa pes en aquests anys. «Collboni té una capacitat d’interlocució que fuig d’una polarització que ha tingut massa pes en aquests anys» Nou Barris va votar Colau el 2015 i va traslladar el pes del seu suport a Collboni el 2019. ¿Què va canviar? Enmig va arribar el procés independentista. En gent dels barris més humils que havien votat Colau va pesar, potser, la percepció d’una certa connivència amb el procés. ¿Veuria bé un pacte del PSC amb Colau sent Barcelona en Comú el soci minoritari? El PSC sempre ha governat amb forces progressistes. No és un partit que s’acabi de fundar, és un partit previsible en el bon sentit de la paraula. ¿Veu en la llista de Collboni un segell que diu ‘votin-me que impediré que Colau sigui alcaldessa’? És ‘voteu-me a mi, no voteu Xavier Trias’. Com a president de la FAVB vaig conèixer Trias: un tracte personal exquisit, però un alcalde molt conservador. I ara és l’alcaldable ungit per Puigdemont, tot i que vulgui amagar-ho i es presenti amb aquesta bonhomia burgesa de l’avi que ve a sopar a casa. Votar Collboni és frenar una alcaldia conservadora de la força política més inestable i imprevisible que hi ha a Catalunya (en al·lusió a Junts). «Trias és l’alcaldable ungit per Puigdemont, tot i que vulgui amagar-ho i es presenti amb aquesta bonhomia burgesa de l’avi que ve a sopar a casa» Però vostè sap que portem setmanes en què un pacte entre Collboni i Trias es veu possible i pròxim. És l’aliança menys imaginable pel contingut, la història i la dinàmica dels fets. El que passa és que es treballa amb un marc mental que se’ns vol imposar, per exemple amb el dinar amable de Colau amb Trias. Un tu o jo que persegueix reeditar les eleccions del 2015: un que ve a buscar la venjança i la candidata del poble davant les classes acomodades. Les dues opcions estan ancorades al passat. És evident que l’opció més allunyada de la proposta del PSC és la que representa una força conservadora com la de Trias. Que malgrat els intents de donar la imatge de senyor de Barcelona, és la candidatura de Junts per Catalunya. Un partit que va anar a protestar contra la cimera franco-espanyola a la ciutat. Trias era a Múrcia amb amics per no sortir a la foto, però no sempre podrà anar-se’n a Múrcia. ¿Entén el moviment de Collboni deixant l’ajuntament per preparar la seva campanya? M’ha sorprès que tanta gent se sorprengués. Un tinent d’alcaldia no pot fer campanya com a tal. Una alcaldessa pot fer campanya com a alcaldessa. Però un tinent d’alcaldia, no. Era el més honest. ¿Què farà un tinent d’alcaldia de Pla de Barris, càrrec anunciat per a vostè si el PSC governa? El pla ve del tripartit i que hi hagi una tinença d’alcaldia centrada en el tema té sentit per la centralitat i la transversalitat que es vol donar al tema. Volem doblar el pressupost, de 150 a 300 milions per mandat. Un repte clau és combatre les dificultats que tenen molts veïns per accedir a ajudes i prestacions, ajudar-los en tràmits davant els quals se senten desvalguts. La proposta de Collboni és combinar el Pla de Barris amb la participació, àmbit en el qual també tenim problemes: cal trobar eines més efectives i satisfactòries. ¿On viu? A l’Esquerra del Eixample. ¿Si fos vostè veí de Trinitat Vella, no tindria la sensació que el govern de la ciutat ha apostat més pel centre que per altres barris en els últims anys? La veritat és que sí. I és més que una sensació. Jo visc a Consell de Cent: m’estan pacificant el carrer. «Jo visc a Consell de Cent: m’estan pacificant el carrer» O sigui que vostè té més sort que els del carrer de València. Sí, es capta cert greuge comparatiu, parlant amb la gent. S’ha fet un sobreesforç en la remodelació de l’Eixample del qual es ressenten els barris perifèrics. L’acord per remodelar el Besòs sí que és una prioritat de ciutat. ¿Els eixos verds què li semblen? No són l’única manera de guanyar verd. L’important és recuperar els interiors d’illa... Espero que l’eix verd que s’està fent funcioni. ¿Vostè va amb cotxe? ¿Li costa arribar a casa? Tot just l’utilitzo. Caldrà verificar aquesta tesi que un 15% de la circulació s’evaporarà. Tant de bo funcioni. ¿Hi ha inseguretat a Barcelona? La seguretat és relativament bona. ¿Per què hi ha percepció d’inseguretat? Potser reflecteix inquietuds que tenen a veure amb la incertesa econòmica i social. ¿És bruta la ciutat? La gent ho diu, però és una cosa que també correspon a moments de malestar i neguit. Hi ha incivisme, i això té a veure amb una cosa que s’ha de fer: que la gent es torni a enamorar de Barcelona. Estem en un moment de desacord. ¿Espera amb emoció la possibilitat d’assistir com a tinent d’alcaldia a la Copa Amèrica? No m’ho havia plantejat, la veritat. Tindrà la seva cosa. ¿On són els seus amics de quan va començar al PORE? Ui, han seguit camins diferents. De fet jo vaig començar a l’LCR (Lliga Comunista Revolucionària), que es va fundar a casa de Pasqual Maragall. D’aquell trotskisme va sortir gent tan diferent com Jaume Roures i Fernández Teixidó.

Lluís Rabell, candidat del PSC: «Un pacte Collboni-Trias és el menys imaginable a Barcelona»

L’exdiputat de Catalunya Sí que és Pot al Parlament, que serà tinent d’alcalde si els socialistes governen, creu que els nous reptes necessiten un estil que no és el de Colau

El més llegit