Comencen, per fi, les obres en el que va ser la seu de Convergència

Va ser la seu de Convergència Democràtica de Catalunya quan encara era el primer partit del món polític català. Després ho va ser també de la Casa Gran del Catalanisme. Però ni la casa era tan gran, ni el partit va ser el primer per sempre. L’immoble sí que té una mida considerable: suma 4.500 metres quadrats. Allà, a la frontera de Gràcia i l’Eixample, entre un ‘sex shop’ i un bingo, els comerços limítrofs, es prenien decisions de molta rellevància per a la ciutadania. Va arribar el dia, el 2015, en què CDC es va desprendre de la seva llar per rendibilitzar-lo. Fa anys que s’havia d’iniciar una reforma anunciada que anava a traduir-se en una sèrie de pisos de luxe, però mai va començar. Ara, amb una nova empresa en això, les obres han començat: Avintia, firma d’origen madrileny i amb potes en diverses facetes de la construcció, està reconvertint la seu en un edifici de vivendes. Els treballs es van fer evidents per als veïns a finals de gener, però en realitat es van iniciar fa una mica més, el 21 de novembre. Les seus de la vella política Allò va ser una varietat especial de la gentrificació: en un moment donat els partits polítics es van posar a vendre les seves seus al millor postor, i en van buscar altres de més barates. En general, els anys més convulsos de la política catalana van debilitar els partits tradicionals, que van perdre representació i diners. I els que van poder van sucumbir al maó per intentar sanejar les seves arques. Es diria que han passat segles des que Convergència va deixar la seu de Còrsega; de fet, el partit ja no existeix. Allà va créixer Artur Mas com a nou líder i successor de Jordi Pujol. Allà va preparar les eleccions que va guanyar el 2003 i 2006, victòries que no li van donar la presidència de la Generalitat. La venda Fa, doncs, ja set anys que Convergència va anunciar que venia la seva seu, que era l’aval que el partit va dipositar com a fiança davant el jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona per fer front a una possible responsabilitat en el cas Palau, la trama de cobrament de comissions per adjudicació de comissions per concessions d’obra pública manipulades. El 3%, en definitiva. Va ser substituïda com a aval per una sèrie de locals, també propietat de CDC. La de Còrsega es va vendre al grup inversor Platinum Estates, de Hong Kong. Es va dir que el grup va pagar 15 milions per l’immoble, adquirit el 1998 a Enher per 625 milions de pessetes, prop més de 3,6 milions d’euros, un preu que va ser considerat prop de 100 milions de pessetes –600.000 euros– per sota del de mercat en aquell moment. L’habitació de convidats Quan es va donar a conèixer l’anterior projecte de reforma, de la qual s’identificava com a responsable Coldwell Banker, cada detall del planejat va transcendir. Contactada per aquest diari, Avintia no ha facilitat els de l’obra actual, així que no és fàcil saber si és tan faraònica com l’anteriorment anunciada, que no tenia per objectiu clients sense possibles: estaven previstos 11 pisos que en conjunt tenien un preu de 42,5 milions. És a dir, que ni Fèlix Millet els podria haver pagat amb tot el que es va robar al Palau de la Música, que es xifra en 30 milions. En aquells plans, el pis més barat costava 2,6 milions i el més car, un dúplex que anava a coronar l’edifici, 7,5 milions. En el que va ser el despatx de Mas hi anava un dormitori i un lavabo per al servei, un dormitori per a convidats i una piscina privada. Demolicions Al final, ironies del postpujolisme, s’ha enderrocat abans el projecte polític que va dirigir Catalunya durant més de dues dècades que l’edifici que l’allotjava.

Comencen, per fi, les obres en el que va ser la seu de Convergència

El primer projecte de reforma de l’edifici de Còrsega, 331, que també va allotjar l’efímera Casa Gran del Catalanisme, va ser abandonat després d’anys d’espera

El més llegit