L’amiant de les barraques amarga el mirador més popular de Barcelona

Els Jocs Olímpics van fer desaparèixer el barraquisme a la ciutat, però al Turó de la Rovira (Horta-Guinardó) encara perdura l’empremta de l’antic barri de Los Cañones 30 anys després. El mirador més popular de la Barcelonadel segle XXI va ser un nucli de barraques on van arribar a viure fins a 600 persones. Als fervents anys 90, quan es van reallotjar els seus habitants i les retroexcavadores van arrasar les precàries casetes, ningú va oferir en recollir la runa tros a tros perquè no es disseminés pel turó. Eren trossos de parets, sostres i terres fets amb material barat, com la uralita, avui reconeguda com a tòxica si se n’inhalen les minúscules fibres. De fet, totes aquestes restes passarien desapercebudes fins que un dia del 2017 els Jubilats de la Macosa-Alstom van decidir organitzar una visita a les bateries antiaèries i es van trobar el que mai ningú abans havia denunciat: «Hi havia munts de plaques trencades d’uralita per tot arreu», recorda encara sorprès Miguel Moreno. Davant aquesta troballa, el grup de jubilats no va dubtar a presentar una denúncia formal a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament de Barcelona. «Encara recordo que en el seu moment van decidir precintar uns 30 o 40 metres de camí i, fins que no vam fer venir la premsa, no es van prendre l’assumpte seriosament», afegeix Moreno. Des d’aleshores el consistori ha portat a terme tres actuacions per retirar els retalls d’uralita. La primera el 2017, on es van recollir fins a quatre tones. La segona el 2018, quan es van confinar i van tractar camins i talussos amb la consegüent retirada de 42,7 tones de terres. I l’última, el 2019, en la qual els operaris es van emportar 80 quilos de fragments més. Els veïns demanen perseverança municipal per acabar de netejar el turó, on encara és molt fàcil trobar restes de la mida d’una teula entre la terra del parc, com mostren les fotografies d’aquest reportatge, en les quals el Manuel, un antic barraquista del turó mostra fragments en un pendent del parc del Guinardó. La muntanya encara no és neta Fonts municipals posen en valor que l’Ajuntament de Barcelona ha destinat 165.800 euros a descontaminar la muntanya, però les entitats consideren que, avui dia, encara queda molta feina per fer. «Com que la uralita es va trencar en mil trossos i la muntanya fa molt pendent, part del material va quedar entre la brossa, enterrat... Cada vegada que plou, l’erosió en fa aflorar noves traces», denuncia José Ramón Carme, portaveu de la Plataforma Can Baró. En aquest sentit, Moreno critica el fet que només es van tractar els camins amb sauló compactat, mentre que la resta de la zona forestal segueix sense una solució definitiva: «Si pugem als búnquers per fora del camí, encara ens trobem retalls de la mida de monedes o més grossos; gairebé triturats pel pas de la gent que hi passeja o fa esport», exposa. Uns romanents que, malgrat ser ja petits, encara poden dispersar fibres d’amiant cancerígenes. «La solució al problema passa per reforestar la primera fase del pla dels Tres Turons [Coll, Carmel i de la Rovira], cosa que permetrà actuar de forma concreta mitjançant xarxes que continguin l’erosió i es confinin les terres, així deixarien d’aflorar-ne nous retalls», considera Carme. Segons la seva opinió, les actuals obres perimetrals dels búnquers poden convertir-se en el laboratori de proves que defineixi una solució per a la resta de la muntanya: «Mai en podrem retirar tot l’amiant, de manera que si funciona el mètode que s’executarà a la zona d’obres... ¿Per què no el repliquem en d’altres de risc?», es pregunta en relació amb les planes on es concentrava la major part de les barraques. «És allà on encara hi ha uralita, no fa falta baixar als barrancs», insisteix. Avanços al ralentí La materialització del pla dels Tres Turons, tanmateix, sembla tardana. La raó: mentre que l’equip tècnic que el 2019 va guanyar el concurs municipal per reordenar el parc i definir-ne el futur encara treballa en la redacció de l’avantprojecte, el consistori també està immers en un altre estudi del paisatge del parc. «Aquests documents seran la base a partir de la qual l’ajuntament consensuarà amb el veïnat els passos següents a portar a cap», avancen les mateixes fonts de la plaça de Sant Jaume. Davant aquesta circumstància, tant la Plataforma Can Baró com els Jubilats Macosa-Alstom coincideixen en la necessitat d’avançar ja en alguns punts i advertir els transeünts de la presència d’amiant a la muntanya. «Aquesta setmana passada li hem tornat a demanar a l’ajuntament que senyalitzi les zones on hi ha amiant, perquè per aquí passa molta gent i pugen nens al sortir de les dues escoles i l’institut que hi ha a la faldilla de la muntanya», remarca Carme. Una proposta que el consistori deixa per més endavant: «Quan en el marc del Pla de Barris es treballi la diagnosi de la zona afectada, l’àmbit se senyalitzarà degudament si s’hi detecta presència d’amiant», condiciona. Por de la gentrificació S’ha de tenir en compte que no tot el veïnat aposta pel pla dels Tres Turons com la via per resoldre el problema de l’amiant. Ni tan sols pel tancament perimetral del mirador, al qual es referia Carme com a laboratori de proves. La Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons (PHATT), entitat que treballa per salvar 222 vivendes del picot municipal, afirma que l’ajuntament hauria de responsabilitzar-se de retirar tot l’amiant que al seu dia va deixar allà. Segons la seva opinió, el projecte urbanisticoforestal «és una via per privatitzar la muntanya»: «Ja han començat amb el tancament dels búnquers i ara diuen que no retiraran l’amiant fins que el pla estigui en marxa», critiquen. «Aquesta muntanya és un caramelet a Barcelona i ningú ens ha assegurat encara que, quan portin a terme el pla, l’accés segueixi sent sigui lliure i gratis... No volem ser un parc Güell 2.0», remarca la plataforma, que organitza una protesta aquest dissabte contra la tanca del mirador. Sota el seu punt de vista, l’ajuntament ha subordinat la qüestió del fibrociment a l’execució d’«el seu pla»: «Volen agafar un espai que sempre ha sigut natural, obert i de lliure accés per ‘reconceptualitzar-lo’ i convertir-lo en un parc urbà, cosa que tindrà conseqüències quant a privatització de l’espai i gentrificació del barri», sintetitza la PHATT. En definitiva, la lluita contra el fibrociment al Turó de la Rovira va per llarg i passa per desencallar el futur d’aquests tres turons-mirador de Barcelona.

L’amiant de les barraques amarga el mirador més popular de Barcelona

Entitats veïnals urgeixen l’ajuntament a tractar i senyalitzar les zones on encara queden traces de fibrociment

El més llegit