«Bici o cotxe»: plans B d’usuaris del patinet en el transport públic

«Condueixo un patinet reglamentari, sempre porto casc, tinc assegurança i recorro 7,5 quilòmetres per trajecte de casa a la feina». Així es presentava una lectora, Sílvia González, en una carta enviada a la secció Entre Tots molt crítica amb el que considera una doble vara de mesurar entre «les bicicletes, salvadores del medi ambient, i els patinets, el gran mal d’aquesta societat». González es veurà afectada pel veto de manera puntual, però no per això considera menys desproporcionada aquesta mesura impulsada des de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) com a resposta a un aparatós incident en un tren de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que es va saldar amb tres ferits. Ella sempre porta una T-Casual a la cartera, principalment per si les condicions meteorològiques són adverses o es queda sense bateria. «Si a la tarda plou hauré de deixar el patinet a l’oficina i l’endemà sí o sí agafar el metro, quan fins ara podia emportar-me’l plegat», protesta aquesta responsable de comunicació d’una empresa amb seu a la Zona Universitària. Amb el seu VMP González destina uns 25 minuts per arribar a la feina, i 25 més per tornar a casa. En metro trigava uns 50 minuts i amb el bus, poc més d’una hora. «Vaig optar pel patinet (i no la bicicleta) perquè arribaria a la feina més presentable que pedalant», fa broma aquesta lectora, que es posa molt més seriosa al parlar de la prohibició: «també poden esclatar les bateries d’una cadira de rodes elèctrica, un portàtil o un mòbil i no per això han prohibit viatjar amb ells». A partir d’avui, 1 de febrer, amb l’entrada en vigor del veto subscrit pels diferents operadors –bus, metro, tramvia, ferrocarrils i Rodalies–, González contempla dos escenaris. El primer, amb una vigilància molt laxa, «com ha passat amb les mascaretes». El segon, amb controls intensos però difícils de mantenir en el temps. «Suposo que faran una campanya de conscienciació, puntual, sense multes», vaticina. Amb tot, no s’atrevirà a baixar amb el patinet a les andanes: «No m’hi arriscaré, no tinc edat perquè em cridin l’atenció». «¿Alternatives? Contaminar» Sergio Cuevas Pérez, de 36 anys, també va enviar una carta en què criticava el veto i sobretot «la falta d’alternatives». «¿Què proposen? ¿Contaminar i per tant contribuir a la mort prematura de milers de persones a causa de l’excés de contaminació?», escrivia aquest bibliotecari veí de Sant Fost de Campsentelles. Parlem amb ell per saber què farà a partir d’avui per anar a treballar. «Tinc dues opcions, agafar la bicicleta, per una qüestió de consciència ecològica, o agafar el cotxe, que no m’agrada però en certs moments, com dies de pluja o mesos de molta calor, és la meva única alternativa», explica Cuevas, amb referència al desnivell que ha de superar per arribar al seu lloc de treball, al barri de Singuerlin, a Santa Coloma de Gramenet. Solia agafar el tren a Mollet, baixava a Montcada i a partir d’aquí tenia 15 minuts en patinet elèctric. «Prohibim abans el cotxe, per les morts que provoca, o les platges perquè la gent s’ofega», defensa amb to sarcàstic aquest jove, que recentment va estar en una manifestació organitzada per l’Associació Catalana de Monocicles Elèctrics i també ha iniciat una petició a Change.org sol·licitant a l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) que «només es prohibeixi endollar els patinets elèctrics i altres VMP en el transport públic». Més de 250 persones li donen suport amb la seva firma. Si molta gent es passa a la bicicleta, adverteix Cuevas, els conflictes entre passatgers augmentaran. «La bicicleta ocupa molt més espai, com tres vegades l’espai d’un patinet. El que haurien de permetre és portar-lo en una bossa, com fan a Sevilla», apunta. Precisament una altra lectora, Roccyre Cueva, de 47 anys, va canviar el seu patinet elèctric per la bicicleta. Ho fa de mala gana. I és que va comprar el cicle fa un temps per fer esport, però no imaginava que el necessitaria diàriament. En aquest cas hauria comprat una bici més lleugera o plegable. «La cabina de l’ascensor és petita, de manera que hauré de pujar-la i baixar-la per les escales cada dia», diu la lectora. Durant sis mesos Cuevas va enviar una carta en què criticava la mesura impulsada des dels despatxos de l’ATM «sense avaluar com repercuteix en un sector de la població», escrivia aquesta veïna de Sant Gervasi. «Per un patinet en mal estat», continua, «estan afectant una gran quantitat d’usuaris». En el seu cas, el patinet s’havia convertit en sinònim de qualitat de vida. Cada dia feia servir una hora i mitja per arribar a la feina, utilitzant patinet i Ferrocarrils. Viu a Sant Gervasi i treballa en un polígon industrial entre Sabadell i Sant Quirze. «Em tocarà carregar la bici a dalt i a baix, i em limitarà molt en el meu dia a dia. No podré, per exemple, aprofitar per passar a comprar tornant a casa. Aparcar-la al carrer és un perill en aquesta ciutat», protesta. Li agradi més o menys, li resulti més o menys còmoda, bicicleta o bicicleta, no té cap altra alternativa, assegura. Seran només sis mesos, mig any que sona a eternitat per a molts usuaris del transport públic com ella. «Em sembla massa temps per pensar en una normativa, podrien afanyar-se més tenint en compte la gran quantitat d’afectats», conclou.

El més llegit