Barcelona ultima la instal·lació de 17 càmeres de videovigilància al passeig de Gràcia

Les primeres càmeres de carrer de Barcelona es van instal·lar a l’estiu del 2001 en dos punts especialment calents de Ciutat Vella: la plaça d’Orwell i el carrer d’Escudellers. Es va generar un debat enverinat sobre la seguretat i el dret a la privacitat. Curiosament (llavors governava la ciutat el PSC), CiU i el PP, partits que podríem considerar d’ordre, es van posicionar en contra de la mesura. Les associacions de veïns van arribar a plantejar 26 emplaçaments, però el consistori es va curar en salut i va trigar anys a animar-se a col·locar-ne en altres llocs del districte. Actualment, la capital catalana disposa 92 càmeres operatives, però n’arribaran 17 més al passeig de Gràcia i, més endavant, vuit al palauet Albéniz, a Montjuïc. Arribar fins aquí, però, no ha sigut un camí fàcil. Si 117 càmeres (aquesta serà la xifra abans que s’acabi el 2023) són moltes o poques és una cosa que pot valorar el lector al seu bon criteri. Si els serveix com a comparació, la ciutat de Niça, que el 2016 va ser víctima d’un atemptat terrorista que va matar 86 persones, té als seus carrers 3.583 càmeres de vigilància policial. Després cal afegir-hi tots els sistemes privats, tant d’entitats bancàries, farmàcies, gasolineres, com de comerços i empreses, a més de les de trànsit, que també tenen un ús bilateral vinculat a la seguretat, i les prop de 8.500 (sí, 8.500) distribuïdes per tota la xarxa de transport públic de TMB, tant en vehicles com en estacions. L’ajuntament ha tret a licitació la instal·lació de les 17 noves càmeres que es col·locaran al passeig de Gràcia, en cinc punts de l’artèria. Està previst que el concurs es resolgui a l’abril i que les obres durin uns cinc mesos, així que, si res ho evita, al setembre ja podrien estar operatives. El valor estimat és de 153.000 euros però, com sol passar en aquestes convocatòries públiques, les empreses aspirants licitaran a la baixa. Informe de la Urbana La col·locació de les càmeres seguirà les directrius que marca l’estudi de necessitats elaborat per la Guàrdia Urbana, cos que serà l’encarregat de validar la instal·lació una vegada el treball estigui finalitzat. Les càmeres, com es pot comprovar en el plec de condicions del concurs, estaran instal·lades als dos costats de l’avinguda, als encreuaments amb els carrers de Provença (2 unitats), Mallorca (1), Aragó (3), Gran Via (7) i la Ronda Sant Pere (4). Una de les lents estarà davant la Pedrera i l’altra, al costat de la Casa Batlló. L’elecció, segons assenyala Cristina Secades, coordinadora de Projectes d’Anàlisi i Estratègia, «segueix les recomanacions de la policia local i no té a veure amb la presència de botigues de luxe, sinó amb zones on hi hagi risc per a la seguretat ciutadana, sigui perquè registren grans aglomeracions de persones o perquè són llocs emblemàtics pel seu valor cultural, turístic, polític o econòmic». Però, com indica aquesta experta, el camí per arribar fins aquí ha sigut molt més llarg. Control anual Mentre que les càmeres privades a penes impliquen burocràcia, les de control policial han de presentar un informe a la Comissió de Control dels Dispositius de Videoviligància de Catalunya, una entitat en la qual hi ha representats el TSJC, el Govern, l’Estat i els municipis i és qui decideix si es pot instal·lar el sistema de seguretat a zona sol·licitada. El permís, una vegada aconseguit, requereix d’una renovació anual que garanteixi «el dret a la privacitat, intimitat i a la imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de control». En el cas de Barcelona, les imatges van directament a la Sala Conjunta de Comandament (formada per la Guàrdia Urbana, els Mossos, el SEM i els Bombers), situada al carrer de Lleida. Les càmeres de l’Eixample (per ara, les vuit instal·lades a la Sagrada Família) també es poden visualitzar a la comissaria de la policia local d’aquest districte, però només queden registrades a la nau nodrissa de Montjuïc. Tret que hi hagi un requeriment judicial, al cap de tres mesos s’esborren. Són, en qualsevol cas, defineix Secades, «una eina complementària a l’activitat policial, a més de ser un element preventiu i dissuasori de qualsevol activitat delictiva». Helvetica Light Totes les càmeres disposen d’un cartell que informa de la presència d’aquest element de seguretat ciutadana. «Zona vigilada en un radi de 500 metres», e pot llegir al senyal, que inclou el pictograma d’una càmera. Si algú té curiositat, l’anunci, com estableixen les bases del concurs públic, està redactat amb la tipografia Helvetica Light. Amb tot, Barcelona té actualment 77 càmeres a Ciutat Vella, dues a Sant Andreu, vuit a la Sagrada Família (instal·lades pel temple però gestionades per la policia) i cinc (col·locades fa pocs mesos) a Maria Cristina. S’hi han de sumar les 17 previstes al passeig de Gràcia i les 8 que la comissió del Govern va aprovar recentment per a l’entorn del palauet Albéniz, la residència oficial de la família reial quan visita la ciutat. Totes, al marge de prevenir i dissuadir, poden ser consultades per a qüestions particulars. Un accident de trànsit, per exemple. O un robatori. Això sí, als tres mesos seran història. Maria Cristina, un control amb paraigua comunitari Barcelona es va unir el 2019 a la ciutat francesa de Lió per crear el projecte Secur’Cities, que té l’objectiu de garantir la seguretat a espais que acullen grans esdeveniments davant amenaces terroristes. Aquest projecte, que ha tingut vigència fins a finals del 2022, s’ha finançat a través del fons Internal Security Found Police, creat per la Comissió Europea. El pressupost total era de gairebé tres milions d’euros, finançats en un 90% per fons comunitaris. En el cas de Barcelona, les vuit càmeres situades a l’avinguda de la Reina Maria Cristina formen part del paquet de mesures previstes en el projecte, que també ha permès modernitzar alguns dispositius i realitzar un estudi de les zones sensibles de la capital catalana.

Barcelona ultima la instal·lació de 17 càmeres de videovigilància al passeig de Gràcia

Els dispositius es col·locaran després de l’estiu en cinc encreuaments de l’artèria comercial i se’n preveuen vuit més al palauet Albéniz

La capital catalana acabarà l’any amb 117 càmeres policials al carrer, molt lluny de les 3.500 que Niça va col·locar després de l’atemptat del 2016

El més llegit